Les eleccions catalanes congelen les taules de negociació amb ERC i Junts

La pugna permanent entre ERC i Junts té una de les seves principals expressions a les taules de negociació, retraient-se mútuament les dues formacions la rendibilitat de les seves estratègies. "¿Quantes vegades ha fallat la taula de diàleg?", es preguntava Carles Puigdemont dijous passat durant la presentació de la seva candidatura als comicis, per contraposar la seva estratègia amb un mediador internacional. Davant això, en el comunicat de divendres per explicar la decisió conjunta del PSOE i ERC de no celebrar aquest espai entre governs fins després del 12M, s’al·ludia a una taula de negociació preparatòria que "compta amb un mecanisme internacional" per "acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació". Amb els partits ja en precampanya, la pugna s’accentua i l’Executiu continuarà depenent tant de republicans com de postconvergents després del 12M per mantenir l’estabilitat de la legislatura.

La Moncloa observa amb inquietud les possibles repercussions de la pròxima cita amb les urnes. Les expectatives dipositades en el resultat del candidat del PSC, Salvador Illa, són altes: els col·laboradors de Sánchez confien que aquesta vegada no només guanyi en vots, com va passar el 2021, sinó també en escons, i que les formacions independentistes no sumin majoria, cosa que acostaria l’arribada del socialista al Palau de la Generalitat. Però un desenllaç d’aquest tipus, reconeixen les mateixes fonts, també pot provocar que ERC i Junts tinguin menys incentius a l’hora de pactar amb el Govern central.

Política de "diàleg"

I alhora, si republicans i postconvergents aconsegueixen arribar amb la CUP a la meitat més un dels escons al Parlament, una part molt important del relat de Sánchez per justificar la seva política de "diàleg" quedaria fet malbé, perquè el cap de l’Executiu sempre manté que gràcies a les seves iniciatives en aquest camp (indults, derogació de la sedició, taula de diàleg i amnistia) l’independentisme català té cada vegada menys adeptes.

En qualsevol cas, si la discreció en les negociacions ja va ser una màxima des del primer acord per triar la presidència del Congrés, i des d’aleshores s’ha mantingut aquesta constant, en període electoral s’optarà per aparcar qualsevol reunió física o acord que pugui generar interferències. Una decisió que protegeix Illa, però que deixa la legislatura en mode pausa. L’activitat legislativa quedarà molt limitada i es reduirà a iniciatives que esquivin la pugna entre Junts i ERC. Per exemple, la llei de paritat i la de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari.

Mentrestant, quedaran al calaix algunes de les mesures pactades amb aquestes formacions per desenvolupar a curt termini, com la llei de societats de capital per afavorir el retorn a Catalunya de les empreses que van sortir pel procés o la norma per cedir les competències d’immigració a la Generalitat, que el PSOE i Junts preveien presentar conjuntament. Malgrat tot, tant en el grup parlamentari socialista com el Govern traslladen que no desapareixerà del tot la seva capacitat legislativa fins que es resolgui l’escenari de la governabilitat a Catalunya després de les pròximes eleccions del 12 de maig.

Mediadors internacionals

La reunió feta entre Junts i el PSOE dissabte passat a Ginebra serà l’última fins després de les eleccions catalanes. Les delegacions encapçalades per Puigdemont i el número tres del PSOE, Santos Cerdán, amb el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo com a mediador internacional, van constatar el compliment de l’acord sobre la llei d’investidura i van deixar preparats els grups de treball per abordar les carpetes del finançament i el "reconeixement nacional" de Catalunya.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Aquestes converses podran mantenir-se a segons nivells, però sense avenços ni publicitat. Tot ve condicionat pel 12 M. Els socialistes consideren "oportunista" el moment triat pel Govern per presentar la seva iniciativa de finançament "singular". Amb compte en públic de no tancar la porta a la negociació, però qualificant-la en privat d’"electoralista" i acusant els republicans d’intentar "confrontar amb el PSC". Amb tot, es tracta d’una proposta en la qual fa mesos que els republicans treballen i el Govern va posar data per al seu anunci abans que es rebutgessin els comptes de la Generalitat amb el vot en contra dels Comuns.

A la Moncloa no va suposar cap sorpresa el pacte fiscal proposat per Aragonès, amb el qual les relacions continuen estant "ben greixades". Els equips negociadors d’ERC i el PSOE s’han reunit en tres ocasions des que la legislatura es va posar en marxa també en presència, expliquen els republicans, d’un "equip de mediació internacional" format per diverses persones. Però a diferència del que passa amb el verificador de les converses amb Junts, cap dels dos partits pensa donar a conèixer la identitat d’aquestes persones. Encara menys ara, amb unes eleccions a la cantonada.