Tendències de canvi

Convocar eleccions anticipades és un privilegi exclusiu d’un president. Ni tan sols té l’obligació de consensuar-ho amb els membres del seu Govern. Tot avançament electoral respon, doncs, a l’interès del cap de l’executiu i, per extensió, del partit al qual pertany, per la qual cosa no sol ser una decisió improvisada. Quan Pedro Sánchez va avançar per sorpresa les generals, creia que li era més convenient per als seus interessos fer votar a l’estiu els espanyols que esperar a la tardor. I va encertar. Pere Aragonès ha arribat a la mateixa conclusió: és preferible fer votar als catalans dues vegades en un mes perquè deixar passar els nou mesos que restaven de legislatura sotmetria ERC a un desgast molt més gran.

Si es miren les enquestes en aquests moments, la partida electoral estaria bastant decidida. A diferència de fa tres anys, quan el PSC, ERC i Junts van quedar en un mocador de només un escó, tres punts i 84.227 vots, les distàncies ara serien molt més àmplies. Segons la mitjana de tots els sondejos publicats durant aquesta legislatura, Salvador Illa treu cinc punts a Aragonès i nou al partit de Carles Puigdemont, que al seu torn està quatre punts per darrere d’Esquerra. Malgrat això, la governabilitat continuaria sent complicada perquè, per primera vegada en 12 anys, la majoria independentista al Parlament trontolla. No obstant, tota conclusió amb aquests càlculs és precipitada perquè en els 54 dies que aniran des de la dissolució de la Cambra fins a la cita amb les urnes poden passar moltes coses.

¿Victoria del PSC?

Illa va guanyar per la mínima el 2021, i només en vots, però en aquests anys s’ha beneficiat de dos factors: el cisma entre ERC i Junts, la transició de tots dos cap a la via pragmàtica i el talismà que acompanya Sánchez per salvar totes les situacions límit. Superada la crisi que el procés va obrir a les seves files fa una dècada, els socialistes es van impulsar al recuperar la majoria de votants que havien migrat a Ciutadans. Però les poques paperetes que queden en aquest calador miren més cap al PP, amb qui podrien fins i tot compartir coalició. La dreta atacarà amb força el PSC per la llei d’amnistia, els efectes de la qual en el seu electorat encara no han recollit les últimes enquestes publicades. Des que va començar l’any, els socialistes han pujat set dècimes.

El sondeig del GESOP per a Prensa Ibérica sobre les eleccions generals elaborat al febrer reflectia que el PP és la principal fuga de vots que pateix el PSC, i que tres de cada 10 votants d’Illa estan en contra de l’amnistia, percentatge que havia crescut 5,5 punts des del novembre. En la magnitud d’aquesta erosió i en la capacitat de compensar-la atraient vot descontent dels Comuns estaria la victòria socialista. Cosa diferent, és clar, és que després pogués governar.

¿Duel ERC-Junts?

L’electorat independentista va castigar més Junts que ERC per la ruptura del Govern el 2022. Els puigdemontistas van caure amb força i els republicans, tot i que no creixien, aguantaven bé el cop de governar sols amb una majoria molt fràgil. No obstant, des del gener aquesta tendència ha començat a canviar. Mentre Aragonès ha perdut mig punt en els últims dos mesos, JxCat només ha esgarrapat dues dècimes, però almenys ha frenat la caiguda. Sense pressupostos, amb Puigdemont amnistiat i amb les impopulars restriccions per la sequera amenaçant, aquesta tendència podria haver resultat irreconducible per a ERC en els mesos venidors.

Ara bé, en les enquestes del GESOP i del CIS es veu com Junts capitalitzava més que Esquerra els rèdits de l’amnistia fins que va imposar el veto que va retardar-ne l’aprovació al Congrés. Una maniobra de dilació que pot acabar sent letal per als postconvergents si Puigdemont no arriba a temps per a la investidura. Tot i que JxCat vengui que és possible, hi ha obstacles. Pot encapçalar la llista com va fer el 2021, però per presentar-se a la investidura ha de derrotar ERC (i ja va quedar tercer fa tres anys) i aconseguir que el futur president o presidenta del Parlament accepti dilatar el procés fins que se li apliqui l’amnistia. És a dir, la ciutadania primer i les aliances després han de remar a favor seu.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

¿Majoria independentista?

El magma independentista afronta les seves eleccions més complicades. La gradual pèrdua de vots es va accentuar l’any passat en les municipals i les generals, que van registrar la suma més baixa de paperetes secessionistes des de l’any 2016. Fins i tot van baixar del milió de suports en les eleccions generals, els comicis més refractaris per al sobiranisme. En les catalanes del 2021, amb la participació més baixa de la història, l’independentisme va aconseguir el seu millor percentatge, amb un 50,77% comptant l’extint PDECat.