Un pacte amb "pista d’aterratge"

El no de Junts a l’amnistia el 30 de gener passat va ser una galleda d’aigua freda, però hi havia marge per reconduir la situació. Malgrat les males relacions dels últims anys, el telèfon va tornar a sonar entre JxCat i ERC. Primer hi va haver uns dies de dol i enuig per totes les parts. Després, unes eleccions gallegues que van allunyar la llei del focus. Però les negociacions es van reprendre, acompanyades d’un nou silenci mediàtic. Els primers senyals que l’acord podia ser a prop van arribar dissabte passat. Els socialistes no van prorrogar la votació de la comissió de Justícia del Congrés per continuar negociant el dictamen i tampoc ho van demanar ni Junts ni ERC. En paral·lel, l’expresident Carles Puigdemont, en una intervenció en el marc del Consell de la República, ja donava per fet que la llei seria una realitat.

En aquell moment, encara no hi havia cap text acordat, però s’havia produït el que fonts de Junts qualifiquen com una "pista d’aterratge": l’informe de la Comissió de Venècia, que segons els postconvergents va ser una manera de convèncer el PSOE perquè s’obrís als canvis. Aquestes fonts van tenir la sensació que els socialistes "jugaven al gos i al gat", dient-los a ells que no podien acceptar els seus canvis perquè ERC no els volia, i a la inversa. Davant aquesta situació, JxCat va plantejar al PSOE si acceptaria l’acord al qual arribés amb Esquerra.

Els socialistes ho van avalar, però aquí la seva versió coincideix en el fonamental i difereix en els detalls. "Fins gairebé al final, hem negociat en paral·lel: amb ERC i amb Junts. Però va arribar un moment en què vam veure que no tenia sentit, perquè eren ells els que havien de posar-se d’acord, així que els vam dir que ho intentessin", explica un membre del Govern, que celebra que els dos partits independentistes hagin aconseguit treballar de la mà.

L’endemà, diumenge, el secretari general dels postconvergents, Jordi Turull, va enviar un missatge a la seva homòloga a ERC, Marta Rovira. Es van emplaçar a una trucada dilluns a primera hora, en la qual van acordar posar en contacte els seus juristes perquè tanquessin tècnicament l’acord. D’una banda, Gonzalo Boye i Josep Pagès. De l’altra, Marta Vilaret. "En dos dies van tancar l’acord", apunten fonts de JxCat, que també expliquen que el PSOE no va posar obstacles al veure que el redactat "jurídicament era solvent" i que no hi havia "cap animalada". El pacte, expliquen en el PSOE, es va tancar dimecres a les sis de la tarda.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Els postconvergents parlen de reforma de "fons". "Ni estètica, ni superficial. Hem desconnectat dels límits del Codi Penal", assenyala el partit de Puigdemont, que calcula que la reforma blinda entre 150 i 200 independentistes, que podrien haver sigut "imputats per terrorisme". Els postconvergents, a més, treuen pit que el seu rebuig del primer text, el mes de gener passat, ha permès introduir els "avisos" de la Comissió de Venècia i "afinar molt més" la referència al delicte de malversació, separant els casos d’utilització de diners públics per al procés del que seria "posar la mà a la caixa".

Per a ERC, la lectura és una altra. Consideren que la modificació és més "estètica" que de pes.