Coreografia del pacte de Rodalies

El "traspàs integral" de Rodalies, segons la denominació de la Generalitat, o el "traspàs del servei ferroviari de Rodalies", com ho descriu el Ministeri de Transports, va arrencar ahir a Barcelona. La consellera Ester Capella i el ministre Óscar Puente van constituir la comissió política, de la qual dependran sis grups de treball: traspàs de l’operadora, del de serveis ferroviaris, un altre d’infraestructures, el juridicoadministratiu, el del Pla de Rodalies i el d’assumptes econòmics. Els sis grups hauran d’estar creats abans del final de març, segons el document que es van intercanviar les administracions. En la coreografia del pacte entre Puente i Capella s’estableix que una comissió de seguiment vetllarà per avançar en aquests temes.

El traspàs de l’operadora.

La comissió política va dividir en tres àrees les competències que cal transferir: serveis, infraestructura i recursos econòmics. En la primera, hi ha el del traspàs de l’operadora. Aquesta, va admetre Puente, és una de les més complexes perquè ha de crear l’empresa mercantil de Rodalies de Catalunya. És probable que es plantegi un canvi de nom. "Si hi ha una operadora nova, haurà de tenir un nom nou, ¿no?", es pregunta el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas.

Els serveis ferroviaris.

Amb la nova operadora creada, el grup de treball encarregat dels serveis ferroviaris serà el que identifiqui els solcs en els quals oferir trajectes. Ara hi ha una sèrie de serveis de Rodalies i Regionals que dona Renfe a Catalunya: caldrà validar si es mantenen o amplien en funció de la capacitat de la infraestructura.

El pla de Rodalies.

El Pla de Rodalies 2020-2030 està a punt de creuar el seu equador. La persona que s’ha ocupat del seu seguiment, des del ministeri, ha sigut Pere Macias. L’enginyer, fitxat pel president Pere Aragonès per lidiar amb els seus excompanys però des del Govern com a comissionat, es trobava ahir en la trobada entre Capella i Puente. Aquest grup s’ocuparà del seguiment del pla i l’actualitzarà.

El traspàs d’infraestructures.

Decidir quines infraestructures, vies i sistemes ferroviaris passen a dependre de la Generalitat tindrà la seva substància. En l’acord polític de novembre se citen les línies que "almenys" passaran a dependre del Govern: l’R1 (Maresme), l’R3 entre El Papiol-Hospitalet-Vic i Puigcerdà i l’R2 entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona. Sanglas no descarta que s’ampliï. El dilema rau en el fet que la majoria de traçats comparteixen serveis, no només de Rodalies sinó de mitjana o llarga distància.

Els assumptes econòmics.

El grup de treball establirà la quantitat que l’Estat haurà de traspassar durant el 2024 a la Generalitat en concepte de dèficit tarifari. Aquest ha sigut històricament un dels temes difícils entre les parts, que ara es vol planificar i que, cada any en el primer trimestre, quedi resolt.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Els assumptes juridicoadministratius.

Aquest és un grup transversal, que recolzarà tota la resta. La seva comesa és definir els instruments jurídics que validaran les decisions de la infraestructura, la futura operadora, els serveis ferroviaris, les infraestructures o el Pla de Rodalies.