Els Comuns contacten amb l’equip de Rufián i constaten la inviabilitat del seu front d’esquerres

Fonts dels Comuns asseguren que si van decidir fer el pas de sondejar el seu equip és perquè van valorar el gest del dirigent republicà d’advocar per confluir just en un moment en què tenen obert aquest debat junt amb Sumar, Izquierda Unida, Podem i formacions com Compromís. Fins i tot Ada Colau va tancar files amb ell des del principi i va aplaudir la idea de posar «objectius per davant de les sigles» i, com a alcaldable a Barcelona, Gerardo Pisarello es va mostrar disposat a explorar un front a la capital catalana i va acudir a la conferència que aquest va pronunciar al costat d ’Irene Montero a Barcelona.

No obstant, lamenten que, fora dels focus, no hagi sigut possible asseure’s a valorar la proposta que ell mateix defensa públicament per explorar fórmules i conèixer els detalls. Davant aquest entossudiment, no són pocs en el partit els que assenyalen que darrere del seu pronunciament públic davant els focus, l’únic que transcendeix que hi ha és un pols amb ERC pensant a guanyar influència a l’hora de confeccionar la llista de les eleccions generals i que, per tant, el front d’esquerres ha de continuar explorant sense esperar que ell acabi formant part d’ell.

Agitar el debat i remetre a Junqueras

Des de l’entorn de Rufián treuen ferro a aquesta trobada i exposen que els contactes amb els Comuns són habituals al Congrés, com també ho són amb molts altres partits de l’hemicicle, començant pel PSOE. I quan es produeixen aquests contactes sobre el front d’esquerres, asseguren que «sempre» transmeten el mateix: «Nosaltres ens remetem a les declaracions públiques del Gabriel i, després, les converses han de ser entre les direccions dels partits».

Així, les mateixes fonts defensen que Rufián és l’encarregat d’ agitar el debat, però que han de ser les cúpules els que explorin si aquesta proposta d’unitat és possible. «Són els partits els que han de parlar entre ells, no hi ha més història. I Gabriel es posa a disposició per ajudar en el que faci falta», diuen.

El problema amb aquest plantejament és que, quan la direcció dels Comuns es dirigeix a la direcció d’ERC, una interlocució que mantenen des de fa temps, es troben amb un Oriol Junqueras que és el primer que no veu clara la proposta de Rufián i que és partidari que ERC es presenti a les pròximes generals lluint les seves sigles. De fet, sobre la confecció de candidatures, només han abordat la possibilitat de presentar-se conjuntament en algunes localitats catalanes de cara a les pròximes eleccions municipals.

Del «desig» a la falta de concreció

Notícies relacionades

Zapatero, imputat per contraban i delicte fiscal després de la taxació de les joies trobades al seu despatx

Ione Belarra, condemnada a pagar 9.000 euros al jutge García-Castellón per dir-li «corrupte»

¿I llavors què? Des de l’entorn de Rufián consideren que encara és possible que la seva proposta triomfi perquè aquest front és «un desig que és al carrer». «Buscar la màxima unitat que maximitzi el resultat. No n’hi ha més», afirmen. També defensen que la proposta, tot i que no s’hagi concretat, ja ha donat els seus primers brots verds: «Fins que Rufián no va posar el debat sobre la taula hi havia partits que ni parlaven». Es refereixen a les convulses relacions entre Sumar i Podem. Continuen sense ser unes relacions fàcils, però a Andalusia van aconseguir presentar-se junts de mala gana de la direcció estatal dels morats.

Aquesta setmana Rufián, que el dia 19 continuarà agitant el debat amb Mònica Oltra a València, va apostar perquè aquest front d’esquerres comenci a materialitzar-se a Catalunya i que això «pugui inspirar altres territoris». «No aprofitar el temps que ens queda és irresponsable i negligent», va dir als passadissos del Congrés. Aquesta fórmula a Catalunya tindria una dificultat afegida: Rufián s’ha ofert a liderar la coalició i les enquestes apunten que és una de les figures més conegudes pel votant. No obstant, atenent els resultats de les últimes generals a Catalunya, on els Comuns es van imposar a ERC, correspondria als primers proposar el candidat. Amb aquests elements, les possibilitats de teixir un front d’esquerres té ara mateix un pronòstic reservat o, almenys, circula per camins diferents quan es tracta d’asseure’s fora dels focus i entrar en matèria.