Mourinho rearma la defensa del Reial Madrid i converteix Bernardo Silva en «el galàctic de saldo» de Florentino

Revolució «estètica» i fitxatges de saldo

Així que hores després de la conversa amb Florentino, JAS, com es coneix el director general del club, conversava amb Mourinho per atacar les debilitats de la plantilla i obrir la porta als jugadors amb qui el lusità no compta. El de Setúbal va entregar una llista de baixes que se sumaven a les de Dani Carvajal i David Alaba, que finalitzaven contracte. Hi va afegir Raúl Asencio, Fran García, Dani Ceballos, Eduardo Camavinga, Rodrygo, Franco Mastantuono i Gonzalo García, aquests dos últims sortiran cedits o amb opció de recompra. El que s’ha anomenat ‘la revolució dels covards’, perquè una vegada més és una renovació cosmètica sense atacar estructuralment el problema de convivència a la plantilla de grans estrelles com Vinícius, Mbappé o Bellingham. Mourinho no va incloure Valverde, tot i que en un primer moment el club l’havia posat a l’aparador després del seu incident amb Tchouaméni i de la insolència davant Xabi Alonso en una complicada temporada de l’uruguaià.

Mourinho va exigir fitxar un lateral dret, un central i un lateral esquerre. La primera exigència va reactivar el fitxatge d’Ibrahima Konaté, interès latent dels blancs des de fa mesos, al ser un jugador que quedava lliure i arribava sense necessitat de traspàs, requisit gairebé innegociable en aquest Madrid que travessa per moments complicats en l’àmbit financer. Per al lateral va aparèixer una altra opció factible, la del neerlandès Dumfries, els 20 milions de clàusula eren més que assumibles. El problema ve per l’esquerra, on el pretès per Mourinho, l’italià Riccardo Calafiori, no està disposat a sortir de l’Arsenal. Per això està el Madrid pentinant el mercat per reforçar aquesta demarcació de central i lateral esquerrà, on sorgeix la possibilitat del croat Josko Gvardiol. No obstant, el seu preu resulta prohibitiu per a les arques blanques. S’hi afegeix la renovació d’Antonio Rudiger, que sumat a Dean Huijsen i el fitxatge que arribi per a l’esquerra poden tancar la defensa. En principi la idea és vendre Raúl Asencio, per més que idea sigui quedar-se.

Una vegada armada la defensa, el problema estructural arribava al mig. El fitxatge galàctic de Florentino era Joao Neves, però el París Saint-Germain no el ven, ni a ell ni Vitinha, l’altra pretensió blanca. Jorge Mendes es va comprometre a convèncer Neves perquè demanés a Luis Enrique que el deixés sortir, però el jugador no té plans de moure’s de París, amb la qual cosa el pla s’ha ensorrat. Després arribaria l’acostament a Michael Olise, però el Bayern s’ha tancat en banda: «Si estan pensant en Olise, millor que s’estalviïn l’oferta», han arribat a advertir des d’Alemanya dirigents municipals. Per això Florentino es va veure obligat a llançar una oferta sonda a l’Atlètic per Julián Álvarez per complir la seva promesa electoral d’«oferir 150 milions a un club de la Champions». Sabia que la resposta seria negativa i ara té més temps per buscar aquest «galàctic» que no hi ha al mercat.

Bernardo Silva, el nou Modric

No obstant, el cop de mà l’ha donat amb Bernardo Silva. El portuguès del Manchester City arriba lliure, condició que quadra perfectament amb el model de fitxatges del Reial Madrid. El lusità el tenia tancat amb l’Atlètic, amb el qual aquest dijous tenia previst firmar el contracte, però una trucada de José Mourinho va capgirar la situació. Simeone havia trucat a Silva per confirmar-li que ocuparia el lloc de Griezmann després d’anar-se’n a Orlando. I això li sonava al mitjapunta millor que l’oferta d’un Barcelona en el qual entrava en grup d’atacants per disputar-se la posició amb jugadors com Dani Olmo, Pedri o Raphinha. Així que amb tot fet amb l’Atlètic, va arribar la trucada de Mourinho i Bernardo el va tancar amb els blancs en hores.

Tindrà un contracte de durada llarga (quatre anys) per amortitzar els diners de la seva fitxa i la prima de fitxatge que era més gran que el que li pagava l’Atlètic i és el que ha acabat de convèncer l’ex del City. Mourinho vol Bernardo dirigint el joc del Madrid al mig al costat de Tchouaméni i Valverde, en un rol similar al que van desenvolupar al seu dia Modric o Kroos. Una cosa que tanca la porta a un Arda Guler, pel qual hi ha equips interessats com el PSG o el Chelsea de Xabi Alonso. El Madrid no té intenció de vendre el turc, però l’arribada de Bernardo li traurà molt protagonisme i minuts.

Rodri, canvi d’escenari

Notícies relacionades

Shakira i Bocelli obren el Mundial

El Barça vola a Tenerife amb el 2-0 i l’opció de culminar l’eliminatòria

El cas de Rodrigo Hernández, al qual li queda un any de contracte amb el City i està molt interessat a tornar a Madrid, es queda ara en stand by a l’espera de la conclusió del Mundial. Florentino ja li va tocar l’estiu passat per saber les seves intencions i Enrique Riquelme va arribar a vincular-lo a la seva candidatura, però el jugador se’n va desmarcar conscient que Florentino era favorit per renovar la seva presidència. L’arribada de Silva ha canviat l’escenari, però és un jugador que continua sent atractiu per al Madrid perquè no hi ha jugadors d’aquest perfil al mercat i és el punt feble dels blancs. Bernardo no és un migcampista pur, com sí que ho és Rodri, tot i que pot exercir-se en el doble pivot en les tasques de creació.

I en atac Mourinho ha deixat clar que amb Mbappé, Vinícius, Bellingham, Nico Paz i Endrick li val. S’ha de veure quin rol tindrà Brahim, que en principi es veurà relegat a ser l’alternativa a Jude, i Rodrygo quan es recuperi tindrà molt complicat tenir minuts, cosa que convida a pensar que també acabarà sortint perquè no és un jugador que atragui molt el tècnic portuguès.