Anàlisi

García Ortiz se salta la Junta de Fiscals

Si es té en compte que s’han exposat diferències de criteri sobre imputar Puigdemont i el que assenyala l’estatut fiscal, si no es convoca ara una Junta de Fiscals de Sala, l’òrgan assessor més important juntament amb el Consell Fiscal, ¿per què serveix aquest organisme?

García Ortiz se salta la Junta de Fiscals

Pol Solà / ACN

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

No més juntes de fiscals. ¿I 38 fiscals reunits tots junts? ¡Vade retro! Quan podia delegar estatutàriament en el seu número dos, la tinenta fiscal Ángeles Sánchez-Conde, per informar del parer de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) sobre imputar o no Carles Puigdemont sense passar per una Junta de Fiscals de la secció primera del Penal del Tribunal Suprem, Álvaro García Ortiz, el fiscal general de l’Estat, no ho va fer i va cometre l’error no forçat de deixar-ho en mans dels fiscals de l’esmentada secció. Però quan, segons l’article 24.1 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, ha d’assumir la seva responsabilitat i definir què s’ha de fer amb Puigdemont i amb el diputat del Parlament Ruben Wagensberg, el fiscal general de l’Estat delega en la seva número dos.

En una entrevista amb la cadena SER, García Ortiz va donar explicacions: "El material amb què treballen els fiscals de l’Audiència i el que ha arribat a la Fiscalia del Suprem és diferent. El que ha arribat a la Fiscalia del Suprem és un relat i una exposició raonada d’un jutge que interpreta els fets d’una causa. El que arriba és un document que desgrana uns fets i que arriba a una conclusió, però que ho ha fet un jutge. El fiscal de l’Audiència Nacional sí que té accés a la causa i fa la seva interpretació veient els fets, la causa, els atestats. El material de treball és diferent. Ells tenen el material que han volgut tenir. La Fiscalia sempre posa a la disposició tot el material que puguin entendre. Ells han entès que amb l’exposició raonada n’hi havia prou".

Com vam assenyalar dijous passat, els fiscals del Tribunal Suprem només van considerar definir, dimarts 6 de febrer, l’exposició raonada del jutge Manuel García Castellón. Entre els fiscals del Suprem no es va considerar necessari demanar res a la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Tant el primer esborrany del ponent, Álvaro Redondo, com el segon tenien un punt en comú: no tenen motivació. En el primer, Redondo recolza la imputació de Puigdemont; en el segon s’hi pronuncia en contra. Però si algú vol saber per què, ho tindrà ben difícil.

Els dos informes

Com ha assenyalat a aquest diari un membre de la carrera fiscal després de llegir els dos informes publicats, "en tots els anys que he passat mai he vist uns informes com aquests. Confusió en el relat fàctic i absència total de motivació, tant en un sentit –a favor de la imputació– com en l’altre –en contra–. Un desastre".

El fiscal general va afegir: "No tinc criteri; de moment, prefereixo no entrar en un procés de presa de decisions. Respecto el que part de la secció ha fet. Dos fiscals en cap, dues persones que tenen la mateixa qualificació, han discrepat i per això ha de decidir qui està per sobre jeràrquicament. Aquesta és la solució a la qual va arribar la junta, la mateixa unanimitat de fiscals en cap de les dues seccions. Els quatre caps van entendre que la solució en aquest conflicte passa per la tinenta fiscal del Suprem".

Aquí està el problema. Els fiscals reunits en junta el dimarts 6 de febrer no van arribar a "aquesta solució". Alguns en van ser informats, com ha declarat el fiscal Salvador Viada, una vegada ja s’havia acabat la reunió. En el seu cas, se li va acostar un dels dos fiscals en cap, Fidel Cadena, mentre parlava amb el fiscal Redondo i li va dir: "La ponència l’assumeix Geli", amb referència a la tinenta fiscal Sánchez-Conde.

El que estableix l’estatut és molt diferent. El que diu l’article 24.1 és el següent, al segon paràgraf: "Amb la finalitat prevista en el número anterior [mantenir unitat criteri], els fiscals adscrits a les diferents seccions que integren la Fiscalia del Tribunal Suprem celebraran Juntes de Secció, que estaran presidides pel fiscal de Sala respectiu. En els casos en què el criteri del fiscal en cap fos contrari a l’opinió que manté la majoria dels integrants de la Junta, resoldrà el fiscal general de l’Estat, sentit el Consell Fiscal o la Junta de Fiscals de Sala, segons l’àmbit propi de les seves respectives funcions".

A favor i en contra

El fiscal en cap Fidel Cadena va estar a favor d’imputar Puigdemont; el fiscal en cap Joaquín Sánchez-Covisa s’hi va manifestar en contra i va recolzar tots els punts presentats per Redondo en el seu esborrany oficial. Per tant, d’aquí no es dedueix que l’assumpte passi ara a la tinenta fiscal, Sánchez-Conde.

Una altra cosa és que l’hagin acordat Cadena i Sánchez-Covisa amb els dos fiscals en cap de la Secció Segona de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Pilar Fernández Valcarce i Luis Huete.

Notícies relacionades

Però si, a més, es té en compte que s’han exposat, com assenyala el fiscal general en l’entrevista citada, diferències de criteri i que, com assenyala l’Estatut ("els afers d’especial transcendència o complexitat i aquells que afectin la unitat de criteri hauran de ser debatuts..."), si no es convoca ara una Junta de Fiscals de Sala, l’òrgan assessor més important juntament amb el Consell Fiscal, ¿per a què serveix aquest organisme?

"La norma no deixa gaire marge a dubte", va expressar un fiscal consultat. "Escoltat el Consell Fiscal o la Junta de Fiscals de Sala segons la matèria que es tracti. En aquest cas és evident que es tracta de la Junta de Fiscals de Sala. Però es veu que a la Fiscalia General de l’Estat no tenen gaire temps per llegir", va afegir. Un altre fiscal va assenyalar: "S’han ficat en un bon embolic. Tot per no fer les coses bé des del principi. El que comença malament no es pot saber com acaba".