La trama russa del procés

L’Eurocambra vol que Espanya indagui els vincles de Puigdemont amb Rússia>

El Parlament aprova una resolució que denuncia els intents d’ingerència del Kremlin en els processos polítics dels Vint-i-set 

El text tira endavant amb els sís dels grups majoritaris

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Un potent missatge polític procedent d’Europa en un moment en què el Govern de Pedro Sánchez negocia precisament l’amnistia per a alguns dels esmentats en les investigacions obertes a Espanya per la presumpta col·lusió amb la Rússia de Putin. El Parlament Europeu va aprovar ahir per 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions una resolució en què es denuncien els intents d’ingerència del Kremlin en els processos polítics dels estats membres de la UE, mentre que instava l’Estat espanyol a investigar i aclarir els suposats contactes entre dirigents independentistes catalans i alts funcionaris russos.

El PP va aconseguir que s’aprovés una esmena en la qual es fa referència a informacions publicades en diversos mitjans de comunicació, entre aquests EL PERIÓDICO, sobre reunions, en plena crisi catalana la tardor del 2017, entre Carles Puigdemont i Nikolai Sadovnikov, un fosc exdiplomàtic rus sobre el qual s’especula la seva possible pertinença al Servei Federal de Seguretat (FSB, ex-KGB). Ciutadans, per la seva banda, va proposar i va tirar endavant una altra esmena en la qual es demana que es remetin "els assumptes dels eurodiputats catalans" al Consell Assessor de Conducta, l’òrgan rector que investiga les actuacions dels europarlamentaris i que en aquests moments examina les accions de la diputada letona Tatjana Zdanoka que, segons ha publicat recentment The Insider, va coordinar les seves accions i moviments en les dues últimes dècades amb agents del FSB.

En la resolució general, entre nombrosos exemples de suposades ingerències russes a Europa, com el finançament per part del Kremlin de la ultradreta francesa, o els acords de cooperació política entre l’extrema dreta austríaca i Rússia Unida, el partit oficialista rus, s’esmenten també els "contactes" i les "estretes relacions personals" entre els "secessionistes catalans, incloent-hi les autoritats del Govern de la comunitat autònoma de Catalunya i el Kremlin", frase que fa directament referència a l’expresident, que en l’actualitat ocupa un escó a l’Eurocambra.

Vots favorables

Notícies relacionades

El text va tirar endavant amb els vots favorables dels grups majoritaris a l’Eurocambra, és a dir, el Partit Popular Europeu, en el qual hi ha inscrit el PP espanyol, Renew, on té col·locació Ciutadans, i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, la facció parlamentària on milita el PSOE. Entre els europarlamentaris espanyols que hi van votar en contra es troben Toni Comín i Clara Ponsatí, de Junts per Catalunya, no inscrits en cap grup, així com altres parlamentaris integrats a L’Esquerra vinculats a Podem, com Idoia Villanueva, o María Eugenia Rodríguez Palop, propera a Sumar. Els dos diputats d’ERC, Jordi Solé i Diana Riba, també van rebutjar la resolució, segons fonts properes, pels "nombrosos paràgrafs que relacionaven l’independentisme català amb la ingerència russa".

Per contra, l’esmena en la qual es fa menció explícita a Puigdemont va rebre el vot contrari del PSOE. Durant el debat sobre les ingerències russes que va tenir lloc fa dos dies a Estrasburg, el socialista Juan Fernando López Aguilar havia denunciat el que considerava intents del PP de polititzar la qüestió de les ingerències russes. "Mentre a Europa estem cada vegada més preocupats per l’amenaça que suposen les ingerències russes, Sánchez fa els possibles perquè quedin impunes gràcies a la seva llei d’amnistia", li va respondre l’eurodiputat popular Javier Zarzalejos.