Brussel·les constata els "contactes" entre Rússia i l’independentisme

La ingerència del Kremlin a Europa i les seves suposades connexions amb les forces polítiques independentistes a Catalunya van protagonitzar el debat més animat fins al moment de la sessió plenària del Parlament Europeu que s’està celebrant aquesta setmana a Estrasburg. El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va incloure l’existència de "contactes regulars" entre líders i activistes secessionistes amb funcionaris russos durant i després del referèndum no autoritzat de l’1-O a la llista d’operacions d’influència més rellevants atribuïdes al Kremlin al continent en els últims anys, i fins i tot la va comparar amb el Brexit, que va propiciar la sortida del Regne Unit de la UE. "L’era de la innocència d’Europa s’ha acabat", va advertir Schinas a Moscou.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Schinas va dibuixar un vast panorama d’amenaces híbrides que planen sobre la UE llançades des de Rússia, i va centrar també la seva atenció en les recents revelacions de la web d’investigació The Insider que la diputada letona Tatjana Zdanoka havia coordinat les seves activitats amb agents del Servei Federal de Seguretat (FSB, ex-KGB) durant les dues últimes dècades. "No només és profundament preocupant, sinó que és un deure [de la cambra] esbrinar qui més ha jugat el paper de Moscou", va remarcar.

L’expresident Carles Puigdemont, a l’entorn del qual s’atribueixen també contactes amb funcionaris i ciutadans russos vinculats a l’FSB, no es trobava ahir a l’hemicicle de la capital alsaciana. En el seu lloc, hi va intervenir el diputat de Junts Alfons Comín, que va negar categòricament les acusacions i va insistir en la vocació europeista de la seva formació política. Segons les seves paraules, Junts aspira a una UE "més integrada" i a un Catalunya convertida en un Estat membre de ple dret.