Reformar el delicte de terrorisme

Amb la llei d’amnistia en fase de pròrroga des del veto de Junts al Congrés, ha entrat en ebullició quina tecla es pot prémer per garantir que cap encausat pel procés se’n quedi fora sense que es posi en risc la constitucionalitat de la norma. Més enllà del treball d’orfebreria lingüístic via esmenes, una altra via s’ha posat en circulació per boca de dirigents com Jaume Asens, o fins i tot d’algun lletrat que va defensar els condemnats per l’1-O, tot i que ERC i Junts per ara ho rebutgin: la reforma del delicte de terrorisme, la definició del qual va ser ampliada l’any 2015 juntament amb l’aprovació de la llei mordassa. ¿Podria aquesta modificació apuntalar l’aplicació de l’amnistia? Els experts consultats admeten la definició "àmplia" que hi ha ara d’aquest tipus penal, però que el principal problema continua sent la interpretació que puguin fer els jutges.

Reforma penal

La reforma del Codi Penal aprovada el 2015, pactada pel PP i el PSOE en un context d’amenaça del terrorisme gihadista a Europa, va ampliar la definició de terrorisme. L’article 573 recull que pot ser considerat com a tal la "subversió de l’ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat". També es va incloure sota aquest concepte "alterar greument la pau pública".

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón considera que la causa de Tsunami Democràtic encaixa en el delicte de terrorisme amb la seva redacció actual, de la mateixa manera que aplica aquest tipus penal als CDR detinguts el 2019. No obstant, la modificació del 2015 ha sigut criticada per organitzacions com Amnistia Internacional, al considerar que s’ampliava la seva definició fent-la "vaga i imprecisa" estenent-la a desordres públics –fet que permet incloure talls de carreteres o infraestructures– i posant en perill drets com el de protesta o llibertat d’expressió. Es va aplicar, per exemple, en el cas de l’activista dels CDR Tamara Carrasco, a qui es va acusar inicialment de rebel·lió i terrorisme per un àudio de WhatsApp plantejant mobilitzacions i finalment va ser absolta.

Precedent de la malversació

Per al catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós, "el problema no és la definició de terrorisme" que s’ha d’ajustar a la directiva europea, sinó la "interpretació que fan alguns jutges de què és terrorisme". Segons el seu parer, una reforma del Codi Penal pensant en l’amnistia pot ser "contraproduent" perquè, en termes polítics, es projectaria que s’està fent "un vestit a mida" i, a nivell jurídic, "destacaria més l’aspecte desigual de l’aplicació" de la llei d’amnistia. A més, Arbós, que afirma que tipus penals com el de terrorisme "tenen aspectes molt difícils d’acotar amb precisió", apunta que no hi ha definició que "pugui resistir una aplicació malintencionada".

En aquesta línia es pronuncia el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll, que si bé considera que el 2015 es "va ampliar massa" la definició de terrorisme, des del punt de vista jurídic el problema és el d’estar sempre pendent de la interpretació d’un jutge. "Si el que has intentat amb la sedició i la malversació no t’ha funcionat, repetir una reforma seria cometre el mateix error", assegura amb referència a la modificació que va pactar ERC amb el PSOE i que no va impedir que es mantingués la inhabilitació dels líders de l’1-O condemnats per malversació en la seva modalitat més greu.

Una definició "àmplia"

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

Per a Nieva, i Arbós ho comparteix, no hauria d’haver-se introduït l’última esmena que va pactar el PSOE amb ERC i Junts perquè l’amnistia arribés als acusats per terrorisme si no hi ha "intenció directa" de vulnerar drets humans. I, per contra, el catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit argumenta que el problema neix des del moment en què els socialistes decideixen que cal excloure els delictes de terrorisme de la llei. La seva recomanació seria o no esmentar l’esmentada exclusió en la norma o modificar el Codi Penal per impedir "la interpretació i aplicació extensiva del concepte".

De fet, Tamarit defensa que el concepte de terrorisme "ja és polític per si mateix" i que, per tant, sempre serà "problemàtic". Però encara més si la seva definició és "àmplia". Al marge del seu impacte o no en l’amnistia, el catedràtic ja es mostrava crític abans amb la reforma del 2015 donant per descomptat que qualsevol canvi penal pot suposar una aplicació amb efectes indesitjats.