Feijóo relega l’autonomisme gallec i demana un discurs únic als seus barons

Alguns en el partit recolzen el canvi de Feijóo, perquè creuen que és bo que s’hagi adonat que cal intentar "cosir un discurs únic" i oblidar-se d’"aquest model del PP federal". "M’alegro que hagi entès que no pot donar llibertat a cada territori, tot i que els territoris se la intentin prendre en alguns temes. Feijóo va ser massa flexible al maig amb els barons autonòmics i mira quina li va fer de bona [Carlos] Mazón", assegura un veterà fontaner del PP. Es refereix al fet que l’ara president de la Generalitat de la Comunitat Valenciana va arribar a un acord exprés amb Vox per al Govern de coalició. En el partit ha quedat la idea que aquest acostament a la ultradreta tan ràpid (no va esgotar terminis per intentar altres aliances) va tenir conseqüències negatives per a la imatge del PP just abans de les eleccions generals de juliol.

Com a president de la Xunta, Feijóo no era gaire partidari de viatjar a Madrid a manifestar-se. Quan Pablo Casado va organitzar, juntament amb Vox i Ciutadans, la famosa protesta a la plaça de Colom el febrer del 2019, per carregar contra les negociacions de Sánchez amb els independentistes i la possibilitat que a la taula de diàleg hi hagués un relator, Feijóo va dir que no hi aniria perquè estava de viatge als EUA. La pressió de Génova el va fer canviar d’opinió i va avançar la tornada.

En la manifestació que no va participar va ser a Colón II, el juliol del 2021, contra els indults als dirigents del procés que va impulsar l’Executiu central. Feijóo va posar un altre viatge d’excusa: aquesta vegada, al Vaticà. Però aquesta visita era l’endemà, no el de la manifestació i hi podria haver anat.

Ara, com a líder del PP, Feijóo ha organitzat diverses manifestacions a Madrid aquests últims quatre mesos contra Sánchez i la llei d’amnistia i ha demanat als seus barons que hi acudeixin.

El deute

Feijóo ha reclamat als barons del seu partit que presideixen comunitats autònomes (11) que no negociïn la condonació del deute de manera individual. Vol que no cedeixin i que pressionin tots junts per exigir que es renovi al més aviat possible el sistema de finançament autonòmic, que porta caducat des del 2014.

El Govern començarà el mes de febrer a cridar una per una les comunitats per a, des del punt de vista tècnic, calcular quina part del deute els poden condonar. L’Executiu ja va anunciar que vol concedir a totes les autonomies de règim comú (no al País Basc ni a Navarra) el benefici que ERC va pactar amb el PSOE en el marc del pacte d’investidura: l’Estat perdonarà a Catalunya 15.000 milions, una xifra que equival al 20% del deute de la Generalitat amb l’Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En aquestes reunions bilaterals, el Ministeri d’Hisenda i les autonomies han de fer números i veure quina xifra li toca cada una.

La temptació de negociar amb l’Executiu central serà gran, sobretot per als populars Carlos Mazón i Juanma Moreno, presidents de la Comunitat Valenciana i Andalusia, que acumulen gairebé 50.000 i gairebé 25.000 milions d’euros en deute del FLA, respectivament.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Educació

El gran poder autonòmic del PP guanyat en les eleccions de maig està sent utilitzat per Feijóo per intentar contrarestar les polítiques del Govern. Feijóo va anunciar aquest dimecres que les 11 comunitats en les quals governen impulsaran una mateixa EBAU, la prova d’accés a la universitat, l’any 2025. Totes tindran els mateixos continguts, criteris de correcció i data de celebració. Els dos últims elements podrien uniformitzar-se (tot i que els dies festius, diferents en cada territori, també seran un problema), però els continguts és impossible, tret que ara en les comunitats del PP decideixin només examinar els alumnes per la meitat del temari estudiat. La transferència d’educació permet a les autonomies dissenyar el 50% dels seus currículums, el 60% en el cas de les que tenen llengua pròpia.