Va arribar Sánchez i va manar parar

Pedro Sánchez assistia a les 12 del migdia de divendres 19 de gener a l’acte en el qual el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, prometia el seu càrrec al palau de la Zarzuela. El seu cap estava en una altra banda. Acabava de sentir dels llavis de la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, unes paraules sobre la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón, que tornava a imputar aquell mateix matí Carles Puigdemont i Marta Rovira en un presumpte delicte de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic per les manifestacions al carrer del novembre del 2019 contra la sentència del procés.

Félix Bolaños, ministre de Justícia, que presidia l’acte, estava també mastegant les afirmacions de Ribera. Els esforços de Bolaños per calmar els ànims a través de la seva relació amb el president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Vicente Guilarte, també a l’acte, semblaven anar-se’n en orris. Com si les declaracions d’Alberto Núñez Feijóo, el dimecres 17, contra el Tribunal Constitucional i el seu president, Cándido Conde-Pumpido, per les sentències dictades en les quals es van tombar dues decisions de la Sala II del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena –casos d’Alberto Rodríguez i de Bateragune, respectivament– no haguessin fet saltar totes les línies vermelles de l’estratègia de deslegitimació del tribunal de garanties del Partit Popular.

La prova del nou vigent en la informació judicial i política d’aquest país, marcada amb el que hem anomenat el sindicat mediaticojudicial s’ha tornat a complir en aquesta setmana de la tempesta judicial perfecta. Aquesta prova consisteix en això: quan la dreta ataca una institució o el president d’aquesta –cas Tribunal Constitucional– és normal. Per als mitjans de comunicació d’aquest sindicat de facto no és notícia; és el que toca. Però quan un alt càrrec del Govern insinua, més que afirma, dubtes sobre alguna decisió jurisdiccional d’un magistrat –cas Ribera– és el final de la divisió de poders de Montesquieu. És a dir: és el final de la democràcia.

Guerra bruta

Conde-Pumpido ha sigut objecte d’una guerra bruta durant llargs anys per prevenir, més recentment, el seu ascens a la presidència del TC, una cosa que el PP de Nuñez Feijóo va voler avortar fins a l’últim minut el desembre del 2023. No van ser les clavegueres, terme molt en voga en aquest país, les encarregades de la feina contra Conde-Pumpido. Ha sigut una guerra bruta, però molt transparent a través de la reencarnació d’en altre temps sindicat del crim dels anys vuitanta del segle passat en sindicat mediaticojudicial.

Va ser José María Aznar qui es va encarregar, en la divisió de treball de la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig del 2023, que sistemàticament va atacar el TC i la seva majoria progressista que el seu partit no va ser capaç d’avortar. I aquesta setmana, Núñez Feijóo va acusar Conde-Pumpido, –qui, segons va dir, no pot presidir el TC per haver sigut fiscal general de l’Estat– de "suplantar" el Tribunal Suprem de forma reiterada al "corregir" sentències. El president del PP ni es molesta a explicar per què ataca aquesta correcció, quines són les raons jurídiques que no li agraden, quines conseqüències poden tenir.

Res d’això. A Núñez Feijóo que no li toquin el far que l’il·lumina –directament o indirectament-, a saber, Manuel Marchena, president de la Sala Penal o Sala Segona, qui al seu torn després de les dues clatellades ha deixat saber als integrants de l’anomenat sindicat mediaticojudicial que al "Tribunal Suprem hi ha malestar". ¿Al Tribunal Suprem? ¿O més precisament en Marchena?

Teresa Ribera, després de respondre a TVE sobre l’amnistia, va ser preguntada al final de l’entrevista per la resolució del jutge García Castellón (interlocutòria coneguda divendres al matí). "Crec que és molt important respectar un principi fonamental de la convivència i la Constitució com és la separació de poders i l’exercici del poder i de les responsabilitats que corresponen a cada un dels que estem al capdavant de les institucions, inclòs el respecte al poder judicial, als jutges i magistrats·, va dir, i va afegir: "I això no impedeix veure que hi ha algunes persones que ostenten aquesta responsabilitat del poder judicial que tenen certa volença per pronunciar-se sempre en una mateixa direcció i en un moment particularment oportú davant el que fora d’això solen ser els pronunciaments d’altres companys dins de l’exercici d’aquest poder judicial, així que jo seria molt cauta respecte a la manera en què s’està pronunciant aquest jutge que, com dic, ens té acostumats que s’inclini en aquesta mateixa direcció que evidentment té una implicació políticament important i sol sortir a col·lació en moments polítics sensibles".

Ribera va dir a més que "l’hemeroteca mostra que sempre té molt encert en les dates i en la sensibilitat de les dates on surten aquestes afirmacions. Però evidentment és la seva tasca, ha de motivar, explicar i en el seu cas seguint la manera en què els tribunals configuren la instrucció i la seva pròpia opinió i pronunciament correspon esperar a veure el que passa".

El món judicial, davant aquesta insinuació, es va alçar –o al revés segons es prefereixi– i va empènyer Teresa Ribera a la foguera. El CGPJ ho va considerar un crim.

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

Quan Pedro Sánchez i Félix Bolaños van sortir del Palau de la Zarzuela divendres passat els va faltar temps per transmetre a través dels seus telèfons mòbils la recomanació –ordre– de no seguir endavant amb mencions al jutge García-Castellón.

Al ministre de Transport, Óscar Puente, els mitjans li van preguntar per l’assumpte. La seva resposta va ser mesurada. Sabent com sol expressar-se, va saltar a la vista que es contenia. "Nosaltres, tant en el Govern com en el PSOE, tenim molt respecte pel poder judicial i les seves decisions", i això "malgrat determinades decisions temporals que criden l’atenció".