"El president del Govern central ho sap. És una tomba"

El 2 d’octubre del 2014, en una reunió que versava sobre les operacions polítiques i judicials de l’Estat contra els independentistes catalans, el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, a l’assabentar-se per boca del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el jutge Daniel de Alfonso, les maniobres en curs, entre les quals la pròxima filtració d’un compte fals a Suïssa del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, s’acomiaden després d’acordar un pla de treball. El ministre li diu:

–Fernández Díaz: Quedem si et sembla. En prenc bona nota i traslladaré aquesta conversa a qui et pots imaginar. L’hi explico, ¿no? El que m’has dit i tal.

–De Alfonso: Sí, no et preocupis.

–Fernández Díaz: Això queda entre nosaltres i a qui l’hi explicaré, que és una tomba, com és obvi. Ja actuarà com estimi convenient.

El lector deu dir: ¿com es pot inferir de la frase "a qui et pots imaginar" que Fernández Díaz es referia a Mariano Rajoy, el president del Govern central?

Tindria raó el lector. Seria només una deducció, no una prova de càrrec.

Però vet aquí que 14 dies més tard, Fernández Díaz torna a reunir-se amb De Alfonso al Ministeri de l’Interior per seguir la marxa de les seves accions.

I Fernández Díaz ja no dissimula.

–Fernández Díaz: El president del Govern ho sap.

–De Alfonso: Em sembla bé, però això és lògic. És una relació de Govern.

–Fernández Díaz: Jo l’hi vaig dir a ell, és un home discret en extrem. Per descomptat, la seva mà dreta no sap el que fa la mà esquerra. El conec des de fa molts anys. Treballo i col·laboro amb ell des de febrer de 1991 ininterrompudament.

–De Alfonso: Gairebé 15.

–Fernández Díaz: Des de 1991, 23 anys.

–De Alfonso: 14 anys.

–Fernández Díaz: Des de febrer gairebé 24 anys.

–De Alfonso: Gairebé 24, és clar.

–Fernández Díaz: "Que el coneixia d’abans. Ell era al partit [PP] a Pontevedra, jo a Barcelona. Vam estar en les eleccions amb [Antonio] Hernández Mancha i vam guanyar en les eleccions Miguel Herrero de Miñón i a tothom, en fi, i Rato, i estàvem tots junts en aquesta aventura política, ¿no? Però, vaja, ja de començar juntament amb ell sent el secretari general del partit, secretari de política autonòmica i tal, i després a cada ministeri on ell ha anat, ell és president del Govern i jo ministre de l’Interior: al febrer farà 24 [anys] i et puc assegurar que és la discreció personificada.

"A confessió de part –assenyala l’axioma judicial–, relleu de prova". Fernández, en la confiança que la seva activitat conspiradora contra l’independentisme havia guanyat amb la complicitat del director de l’Oficina Antifrau, li suggereix en la primera reunió del 2 d’octubre del 2014 que transmetrà al president del Govern central sense anomenar-lo encara, les maniobres i informacions disponibles.

Ja en la segona trobada, 14 dies més tard, ho diu sense embuts. Es tracta del president del Govern central. Tota la fonamentació sobre la seva llarga relació de 24 anys amb Rajoy reforça, si n’hi havia, la seva decisió d’explicar-li les operacions en curs.

El diari Público va tenir accés abans de les eleccions del 2016 als dos àudios. Segons fonts pròximes al seu dia a José Manuel Villarejo, els àudios s’haurien filtrat com a part de l’anomenada guerra dels comissaris, en què un d’ells, Marcelino Martín Blas, cap d’Assumptes Interns de la Policia Nacional (i igual que Villarejo, dedicat també a l’operació Catalunya), es mostrava segur que Fernández Díaz s’aprestava a nomenar director adjunt operatiu de la Policia el comissari José Luis Olivera, al jubilar-se el comissari Eugenio Pino a mitjans de juny del 2016. Hauria provocat l’explosió de la bomba dels dos àudios. Precisament, les dues gravacions van ser "explotades" el 21 de juny del 2016, dos dies abans del dia de la jubilació de Pino, el 23 de juny de l’esmentat any.

Nou ministre de l’Interior

El nomenament del seu substitut estava previst per a la setmana següent, acció que va ser postergada. Després de les eleccions del 23 de juny del 2016, Rajoy, segons recomanació de María Dolores de Cospedal, nomenaria ministre de l’Interior el magistrat Juan Ignacio Zoido, que finalment, el desembre del 2016 –malgrat la promesa que va realitzar Cospedal a Villarejo–, nomenarà número dos de la Policia el comissari Pablo Martín, i quedaria així fora de joc el comissari Olivera.

El patró de conducta que seguia Fernández Díaz era mantenir informat personalment Mariano Rajoy sobre el que el ministre de l’Interior –que tenia, al seu torn, una llarga relació personal amb Jordi Pujol i Soley– considerava un tema de seguretat nacional, a saber, la inestabilitat política a Catalunya i el creixement de l’independentisme com el tema crucial d’Espanya.

Les anomenades "NI [Notes Informatives] F/JV Informació Confidencial" que escrivia Villarejo i que cursava al director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, i també al secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, es referien no només a Catalunya, sinó també a altres temes. Un d’aquests tenia també especial rellevància: les relacions i els presumptes negocis entre Joan Carles I i el traficant d’armes de nacionalitat libanesa i espanyola Adbul Rahman El Assir, l’excunyat d’Adnan Khashoggi, el cèlebre traficant d’armes saudita.

Villarejo obtenia aquestes informacions precisament dels seus contactes a Ginebra amb OP14, codi amb el qual s’identificava El Assir, el qual des de fa ja tres anys també viu als Emirats Àrabs Units, pròfug de la justícia espanyola per presumpte delicte fiscal. Joan Carles I també es va traslladar als Emirats Àrabs Units l’agost del 2020. Tots dos continuen una relació que havien cultivat llargament a Espanya.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

També va aportar informació a Villarejo l’empresari Adrián de la Joya, que va ser cunyat d’El Assir. Tots dos van estar casats amb María i Cristina Fernández Longoria, respectivament.

De Alfonso, que és jutge a Santander, no va respondre les trucades que li va fer aquest diari. Però ahir a la tarda va enviar el següent missatge: "No tinc ganes de recordar res. Ho sento, m’afecta molt. T’envio una forta abraçada".