Catalunya sols podria expulsar migrants multireincidents si ho dictés un jutge

Però la realitat és que ni Catalunya ni el Govern central poden prendre aquesta decisió. "Només un jutge pot expulsar un immigrant per cometre un delicte", adverteix Karlos Castilla, advocat especialista en estrangeria i assessor de SOS Racisme. "Els polítics, abans de fer segons quines afirmacions, haurien de saber que les expulsions són procediments complexos que requereixen moltes garanties processals", afirma Josetxo Ordóñez, advocat especialista en estrangeria, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i assessor de la Fundació Migrastudium.

"A Espanya, les úniques persones que poden expulsar un migrant per haver comès un delicte són els jutges", insisteix Castilla. Quan un migrant és condemnat per un delicte, el magistrat pot canviar la pena per una expulsió al seu país d’origen, o decidir que compleixi la condemna en una presó espanyola. A alguns, fins i tot, se’ls imposa una part de la condemna penitenciària a Espanya i posteriorment se’ls expulsa. Ho regula l’article 89 del Codi Penal, que dicta que abans que els jutges prenguin aquesta decisió, han d’escoltar el penat i conèixer la seva situació. "Sigui com sigui, els governs no poden prendre aquestes decisions. Això és lluny del seu abast", reitera Ordóñez.

Després hi ha les expulsions administratives, regulades a través de la llei d’estrangeria. Aquestes expulsions sí que les tramita el Ministeri de l’Interior, i si es transfereixen les competències, les podria fer la Generalitat. "Però les expulsions administratives no afecten els immigrants que cometen delictes penals, sinó que són per a aquells que no tenen papers, per no tenir permís de residència legal a Espanya", explica Castilla. És a dir, que aquí només entrarien els reincidents si es dona el cas que no tenen papers. L’expulsió no seria pel fet de ser reincidents, sinó per trobar-se en situació d’indocumentats. A més, els afectats tenen dret de recórrer aquesta decisió administrativa.

Acords bilaterals

De fet, Espanya només pot expulsar migrants en situació administrativa irregular si aquests són de països amb els quals hi ha un acord bilateral de devolució de persones. Aquest acord sí que hi és amb el Marroc o el Senegal, però no amb altres països africans. Alguns l’han deixat de subscriure, com ara Algèria després de l’última crisi diplomàtica. "Catalunya no és un Estat, i, per tant, només el Govern central té capacitat de fer aquesta tipologia d’acords", exposa Ordóñez.

És habitual que després d’ingressar en un centre d’internament d’estrangers (CIE) un màxim de 60 dies, els migrants tornin al carrer perquè, al no haver-hi acord de devolució entre Espanya i els seus països, no se’ls pot expulsar. Continuaria passant el mateix si Catalunya tingués transferides les competències.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Els lletrats també dubten que Catalunya pogués aplicar rebutjos, devolucions i denegacions d’entrada al seu territori. Aquestes prohibicions de residència a Espanya es generen a la frontera, habitualment a les costes o a la tanca de Melilla, i per tant, les executa la Policia Nacional.

"La majoria d’immigrants en situació irregular que arriben a Catalunya ho fan amb ordres d’expulsió d’altres comunitats, i és l’autoritat que ha imposat aquestes sancions la que els ha d’expulsar", relata Castilla. Posa l’exemple de França. "Si els gendarmes troben un immigrant en situació irregular amb una ordre d’expulsió vigent emesa per l’autoritat espanyola, el tornen a Espanya. Doncs a Catalunya passaria el mateix, no podrien expulsar-lo els Mossos, hauria de ser la Policia Nacional", segueix. Els dos lletrats consideren que l’acord migratori entre Junts i el PSOE és paper mullat i que no tindrà a penes efecte en la gestió migratòria a Catalunya. El que realment els preocupa és el Pacte Migratori Europeu, que flexibilitza el compliment dels drets humans i les expulsions, fins i tot per a aquelles persones que demanen asil a Europa escapant de guerres o de persecució política.