L’any més difícil del postprocés

Poc abans de canviar d’any, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell diagnosticava la patologia i receptava la medicina en una entrevista al Diari de Mallorca: "Pot ser que s’hagi perdut confiança en els partits i això ha fet que no vagin a votar, però el sentiment independentista continua molt vigent. Hi ha un cert desencant i la gent està més desil·lusionada, però hi és. Quan vegin un objectiu clar i assequible, tornaran a sortir". Forcadell, una de les líders del procés que va passar per la presó, va ser indultada i continua inhabilitada a l’espera de la llei d’amnistia, posava el dit a la nafra en les albors d’un 2024 que es perfila com l’any més complicat per a l’independentisme des del fracàs del procés. Podria arribar a ser un any electoral si Pere Aragonès opta per avançar uns mesos els comicis previstos per al febrer del 2025. Però tot i que esgoti els terminis, el sobiranisme encara amb vent rafegós a les enquestes 12 mesos determinants per renovar els seus relats, els seus objectius i, potser també, els

El relat del pragmatisme

El relat independentista va canviar de cop quan ERC va abraçar la via del diàleg i la negociació. Junts, descol·locat, es va resistir a acceptar el fracàs de l’unilateralisme, es va aferrar a la bandera del "mandat de l’1-O" i se’n va anar del Govern per poder defensar-la sense lligams. Tot va virar de nou quan les eleccions generals van brindar a JxCat el botó nuclear que pot fer caure Pedro Sánchez en qualsevol moment. El patró postconvergent de tota la legislatura pot ser el que estem veient amb els primers decrets del Govern: fer suar tinta al PSOE per tirar endavant cada votació. A la Moncloa assumeixen que així serà amb els Pressupostos, però creuen que a Junts no li convé trencar ponts tan aviat.

Entre altres coses, perquè l’agenda política del 2024 estarà carregada de reunions entre socialistes i independentistes: JxCat ja s’ha vist amb el PSOE a Ginebra (amb el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez com a "verificador") i el mateix farà ERC, mentre que Sánchez preveu reunir-se amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per separat, una vegada s’aprovi la llei d’amnistia. A més, en aquest primer trimestre es reactivarà la taula de diàleg entre Generalitat i Govern. L’èxit o fracàs d’aquests contactes conformaran el relat amb què Esquerra i Junts s’enfrontaran a les autonòmiques després d’encadenar tres eleccions perdent suports i amb victòries del PSC.seus lideratges.

El referèndum impossible

El referèndum pactat seria l’"objectiu clar i assequible" de què parla Forcadell, almenys per a ERC. Però la gestió del dia a dia pot enfosquir aquest debat. Després d’haver pactat al desembre amb Aragonès el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital, el centre tecnològic de producció de xips i la llei de plurilingüisme, Sánchez va instar l’independentisme a aparcar la seva proposta "de màxims" sobre un referèndum i va allargar la mà per pactar millores en l’autogovern, entre aquestes el traspàs de Rodalies i un nou sistema de finançament, que ERC i Junts volen que tingui un caràcter "singular" per a Catalunya.

La negociació simultània dels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat també convida a avançar per camins més aviat socials i econòmics que autodeterministes. Junts és clau per als comptes de Sánchez, però no per als d’Aragonès, que aspira a reeditar l’aliança amb el PSC i els Comuns. Aquests volen negociar, però, a l’estar ja en mode preelectoral, l’hi volen posar més difícil que l’any passat. Els interessos creuats seran crucials perquè Sánchez sí que els necessita a tots, una cosa que ERC ja s’ha encarregat de recordar-li a un Salvador Illa que, per asseure’s a negociar, exigeix al Govern que compleixi primer l’acordat en infraestructures com la B-40, el Hard Rock i l’aeroport del Prat.

I tot això mentre Aragonès s’enfronta al seu desafiament de gestió més gran: el combat de la sequera. Aquest mes es preveu que plogui encara menys del normal a Catalunya, per la qual cosa el Govern assumeix que la declaració d’emergència està per caure i s’afana a evitar la impopular mesura dels talls d’aigua a les llars.

Lideratges en suspens

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

La llei d’amnistia s’espera per a la primavera, però els previsibles recursos judicials al TC podrien retardar la seva aplicació i, en conseqüència, la tornada de Puigdemont i la resta de fugits. Això pot condicionar els cartells electorals independentistes per a les europees del 9 de juny i les catalanes, tots en suspens ara mateix. Puigdemont es pot presentar a les europees, però no a les catalanes si no ha sigut amnistiat, per això Junts estudia ja noms com els de Jordi Turull, Josep Rull i Jaume Giró. Junqueras difícilment es podrà presentar a les europees i repetir el duel (que va perdre el 2019) amb Puigdemont, però podria arribar a temps de presentar-se a les autonòmiques. És clar que per a això hauria de desplaçar Aragonès després d’haver aconseguit esgotar la legislatura amb la majoria més precària de la història. Per ara, cap dels dos es confirma ni es descarta del tot.

Sigui qui sigui, s’haurà d’enfrontar amb Illa, indiscutit al PSC després de guanyar tres eleccions i encapçalar totes les enquestes de la legislatura. Comença l’any amb 3,6 punts i quatre escons d’avantatge sobre una ERC que, no obstant, amb prou feines pateix desgast per la gestió del Govern i li ha retallat mig punt l’últim any. En canvi, Junts seria la força que més retrocediria a l’hemicicle, tot i que també ha recuperat mig punt. A un any (o menys) per a les eleccions, l’independentisme està en 68 escons, al caire de perdre la majoria parlamentària i deixar pas a aliances impensables des de fa 12 anys.