Guia per no perdre’s en la vista del Tribunal de Comptes que jutja Puigdemont i Junqueras

Malgrat el registre d’una llei d’amnistia que perdonarà la responsabilitat penal, administrativa i comptable de tots els actes comesos per ajudar en la independència de Catalunya des del 2013 fins al passat dia 13, el Tribunal de Comptes manté la vista que tenia previst portar a terme aquest divendres per jutjar la responsabilitat comptable a la qual l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i 33 persones més s’enfronten per l’1-O i l’acció exterior del Govern. Així s’espera que vagi la vista:

Com no podia ser de cap altra manera l’amnistia sobrevolarà tota la vista, però difícilment n’impedirà la celebració, perquè la presentació de proposicions de llei no està inclosa en la llei d’enjudiciament civil com a causa, segons van assenyalar fonts del Tribunal de Comptes a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. En qualsevol cas, la decisió està en mans de la consellera Elena Hernáez, encarregada de jutjar el presumpte perjudici que es va causar a les arques de la Generalitat amb l’1-O i l’acció exterior del Govern.

Esquerra ja va sol·licitar la suspensió de la vista dimarts, perquè «pot portar càrregues processals innecessàries», tenint en compte que la llei compta amb la majoria per tirar endavant abans que la sentència que es pugui dictar sigui ferma. La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha informat en contra de la petició a l’entendre que la presentació no figura entre les causes previstes per suspendre una vista ja assenyalada. No obstant, el previsible és que la necessitat de suspendre el judici sigui esgrimida al començar la vista per pràcticament totes les defenses, atesa la imminència de la promulgació del perdó anunciat.

Si la consellera opta, com s’espera, per seguir endavant amb la celebració de la vista, al no existir formalment una llei d’amnistia, perquè encara no ha sigut promulgada, les parts presentaran la prova documental que entenguin convenient per a la defensa dels seus respectius interessos. A continuació es procedirà a escoltar els dos testimonis admesos en la vista que es va celebrar fa gairebé un any, un d’ells, la que era interventora general de l’Estat quan es va produir el procés, María Luisa Lamela.

L’expresident de la Generalitat està citat com a demandat en el que en aquesta jurisdicció es coneix com a interrogatori de les parts. L’exconseller Lluís Puig i els ex alts càrrecs de la Generalitat Josep Manuel Suárez Iborra i Martí Anglada Birulés van sol·licitar dilluns passat que declarés per videoconferència, però al no haver sol·licitat fins ara la celebració de la prova telemàticament, la consellera ha rebutjat la seva petició. Ningú espera que Puigdemont acudeixi a declarar, perquè està fugit de la justícia espanyola des de la tardor del 2017. Venir ara a Espanya, malgrat la imminència de l’amnistia, no li evitaria un arrest que fa anys que evita quan trepitgi territori nacional. L’ordre d’arrest dictada en contra seu pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del procés, continua en vigor i no decaurà fins que apliqui la llei d’amnistia, cosa que passarà quan entri en vigor.

A diferència d’un procés penal, en la jurisdicció comptable, la fiscalia i l’acusació que exerceix Societat Civil Catalana no tenen necessitat d’elevar les seves conclusions verbalment al final de la vista. La consellera Hernáez donarà aquest divendres, després de fer totes les proves, un termini perquè les dues acusacions presentin per escrit les seves conclusions i, quan les coneguin, presentaran les seves les defenses. Fins ara Societat Civil Catalana calculava el daltabaix fet a la Generalitat en més de cinc milions, mentre que el ministeri públic el calculava en 3,4 milions.

Notícies relacionades

¿Què proposen per a Barcelona?

Pedro Sánchez aposta de nou

Presentades les conclusions per les parts, la consellera disposa de 20 dies per dictar sentència, que en cas de condemna suposarà la restitució a la Generalitat dels diners públic distret de la finalitat que li corresponia, tot i que el Govern català sempre ha defensat que no n’hi va haver cap, cosa que va motivar al seu dia que l’Advocacia de l’Estat abandonés el procediment. La quantitat sol·licitada per les acusacions va ser consolidada al seu dia amb avals de l’Institut Català de Finances.

La sentència que dicti Hernáez pot ser recorreguda davant els altres tres consellers que componen la sala d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes: Rosario García, Diego Íñiguez i la seva presidenta, Rebeca Laliga. La resolució que dictin pot ser encara recorreguda davant el Tribunal Suprem. Per això és molt complicat que hi hagi una resolució ferma sobre la responsabilitat comptable de l’1-O i l’acció exterior del Govern abans de la promulgació de l’amnistia, cosa que significarà que els condemnats, si n’hi hagués, acabaran sent amnistiats i la quantitat imposada en aquest cas no serà cobrada. La proposició de llei presentada assenyala que en el procediment comptable «l’amnistia s’aplicarà pel Tribunal de Comptes en qualsevol fase del procés».