El Govern central advoca per obligar les empreses a usar llengües cooficials només allà on es parlin

En declaracions als passadissos del Congrés, el ministre ha admès estar negociant esmenes a aquesta llei, i s'ha mostrat partidari del "dret a utilitzar les llengües cooficials allà on són reconegudes com a tals. Això és alguna cosa que està reconegut a la Constitució, als Estatuts d'Autonomia, i crec que és assenyat, raonable i de sentit comú", ha defensat, limitant així aquesta obligació a les comunitats autònomes que tenen reconegudes aquestes llengües.

Preguntat per la disparitat de versions, després que els de Puigdemont asseguressin que afectava tot el territori nacional, Bustinduy ha marcat les posicions de l'Executiu, limitant-ho només als territoris amb llengües reconegudes: "La voluntat del Govern i del Ministeri que jo dirigeixo és poder garantir la utilització de les llengües cooficials allà on són reconegudes com a tals".

Enfront d'això, la portaveu parlamentària de Junts, Miriam Nogueras, ha defensat aquest dimecres a la seva arribada al Congrés que aquesta obligació es faria efectiva a les empreses de tot el país. "Els catalans hem de tenir els mateixos drets lingüístics que un castellà, un francès o un anglès i, per tant, sí, serà a tota Espanya", ha defensat.

Tot i que les versions semblen contraposades, tant des de Junts com des del Ministeri de Consum insisteixen que no hi ha disparitat. Els de Carles Puigdemont asseguren cenyir-se a l'acord que ells mateixos van anunciar aquest dimarts a última hora, que defensava que aquesta obligació era per a totes les empreses que atenessin consumidors que haguessin adquirit els seus serveis a Catalunya, amb independència que la seu de l'empresa estigui o no en aquesta comunitat autònoma.

Des del Ministeri de Consum apunten que serà un requisit per a empreses que operin en territoris amb llengües cooficials, i es remeten al text del projecte de llei, que al seu article 7.2 ja estableix que la presentació de queixes o reclamacions "es podrà realitzar en castellà, així com en qualsevol de les llengües cooficials quan el servei d'atenció a la clientela sigui dirigit a clientela situada a comunitats autònomes que disposin de llengües cooficials". Si els serveis no estan dirigits al client d'aquests territoris, per tant, no hauran de comptar amb atenció al consumidor en aquestes llengües.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

L'argument al qual s'agafa Junts per fer-ho extensiu a tota Espanya és una esmena idèntica presentada tant per ells mateixos -esmena número 6- com una altra signada pel PSOE i Sumar (esmena 150). Una modificació de l'exposició de motius -no de l'articulat de la llei-, que s'estableix "l'obligació per a les empreses que la resposta a les consultes, queixes, reclamacions i incidències es dugui a terme en la mateixa llengua en la qual es van realitzar", eliminant l'apartat que fixava el requisit que es respongués "almenys, en castellà" i sense establir marc territorial.

Precisament per a aquest dimarts s'havia convocat la ponència d'aquesta llei, però va ser desconvocada i cal posar nova data per començar a analitzar les 234 esmenes registrades pels grups parlamentaris.