Enquesta CEO: el PSC es dispara i Junts es desploma després de la investidura de Sánchez
1
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat ha confirmat aquest divendres que el PSC rellançaria el seu bon moment electoral també en uns comicis al Parlament. La tercera onada de l’any del Baròmetre d’Opinió Política pronostica una àmplia victòria dels socialistes, que obtindrien entre 39 i 45 escons, i ampliarien la seva distància respecte a ERC, que es quedaria amb 29-34 diputats. El gran damnificat després de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez seria Junts, que cauria als 19-24 parlamentaris en un sondeig elaborat durant els seus contactes amb el PSOE.

Notícies relacionades

En concret, el treball de camp del sondeig, efectuat a partir de 2.000 entrevistes, va tenir lloc del 9 d’octubre al 7 de novembre, cosa que significa que va coincidir de ple amb les negociacions sobre la investidura de Sánchez. El 24 d’octubre, el PSOE i Sumar van anunciar el seu acord per reeditar la coalició de govern, i el 2 el novembre es va crear el pacte entre els socialistes i ERC que incloïa la llei d’amnistia, el traspàs de Rodalies, la continuïtat de la taula de diàleg i la millora del finançament de Catalunya. Les entrevistes van acabar dos dies abans de l’anunci de l’acord entre el PSOE i Junts.

L’últim baròmetre del CEO, de juliol passat, reflectia un empat tècnic entre el PSC i ERC en unes eleccions autonòmiques, amb forquilles de 31 a 37 escons en els dos casos, i deixava trontollant la majoria independentista en el futur Parlament, que oscil·laria entre 63 i 77 diputats. Quant al suport a la independència, el ‘no’ tornava a màxims i avantatjava de 10 punts el sí. El 52% dels catalans rebutjaven la secessió i un 42% hi donaven suport. En una enquesta més recent, d’octubre, el CEO posava de manifest com l’opció independentista estava perdent força sobretot entre els catalans més joves, que apostaven més per l’‘statu quo’ autonòmic.