Sánchez i Feijóo obren una tensa legislatura amb el xoc per l’amnistia

La primera sessió del debat d’investidura va constatar la bretxa que divideix el bloc d’investidura i els partits de l’oposició, amb una forta tensió derivada de la llei d’amnistia. El discurs d’investidura de Pedro Sánchez va prioritzar l’agenda social i no va entrar a abordar l’amnistia fins passada l’hora d’intervenció. Una polèmica mesurada que va defensar com l’impuls «de la convivència i també el perdó». No només per guanyar una legislatura de progrés, va assegurar, «sinó per apostar per un futur de reconciliació i de concòrdia». Arguments que va estendre en clau de «consolidar els avenços d’aquests quatre anys i continuar avançant pel camí de la convivència i el progrés». De manera preventiva al discurs de Feijóo, també va associar la carpetada judicial al procés com «el camí més segur» per garantir la «unitat» d’Espanya. Una recepta alternativa a la «imposició» que va associar al PP: «Nosaltres hem fet tot el contrari: la via del perdó, del diàleg, de la negociació. Hem anteposat la unitat a la fractura».

El president del Govern en funcions va reconèixer també que «les circumstàncies són les que són i toca fer de la necessitat, virtut». Tant per tancar la crisi institucional oberta amb el procés com per continuar «millorant les condicions laborals i salarials dels treballadors, revaloritzant les pensions conforme a l’IPC» o reforçant els serveis públics. «Per això no volen que governem», va acabar referint-se a la dreta i minimitzant la seva oposició a l’amnistia. Fins i tot en tres ocasions va repetir el concepte de «mur» del seu Executiu davant l’alternativa de la dreta i la ultradreta.

Els drets socials i l’enfortiment de l’Estat de benestar són, precisament, les banderes que va erigir Sánchez com a fre de l’«onada reaccionària» i cola del bloc d’investidura davant el PP i Vox. Un «mur», representat pel bloc d’investidura, contra la ultradreta a què hauria «blanquejat» Alberto Núñez Feijóo. En la dicotomia de la reacció davant el progrés va abundar durant bona part del seu discurs. Un bloc de la seva intervenció condicionat també per les mobilitzacions als carrers dels últims dies, segons van reconèixer en el seu equip. Tot just pujar a l’estrada de l’Hemicicle, va reconèixer als ciutadans que «legítimament protesten» als carrers, amb el matís de quan s’exerceixi aquest dret de manera «pacífica».

«Ens toca elegir», va resumir el candidat socialista per dibuixar la seva disjuntiva de la investidura: o el PP i Vox o «els partits que volem avançar, de maneres diferents, amb diferències molt importants, però que volem avançar». «El que es decideix avui és a qui entreguem les regnes del Govern per als pròxims quatre anys i quin d’aquests dos camins oposats prenem», va afegir. L’amnistia, a tall que el «fi justifica els mitjans», com li va retreure el líder de l’oposició, o com a argamassa per aixecar el «mur» contra l’«agenda reaccionària». 

Cara a cara Sánchez-Feijóo

El cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo va reproduir al Congrés una tensió que durant aquests dies es deixa sentir també al carrer i anticipa el tenor de la XV legislatura. El líder del PP va treure tota l’artilleria contra el futur govern de Pedro Sánchez deixant clar el seu rotund rebuig de l’amnistia. Va ser per això pel que va passar de definir-lo com a il·legítim a situar-lo a punt de la il·legalitat a través d’acusacions de «corrupció política». «No hi ha límits ètics, polítics ni legals per a Sánchez», va carregar Feijóo en la seva intervenció, per assegurar al mateix temps que «prendre decisions contra l’interès general a canvi de beneficis personals és corrupció». «L’amnistia no millora la convivència, la destrueix perquè aixafa els catalans constitucionalistes i divideix al país en dos», va sentenciar Feijóo.

El candidat socialista, per la seva banda, va emmarcar l’actual PP fora dels «principis democràtics» i «desfilant» de la mà de Vox i el seu «discurs d’odi». Segons va retreure, un camí contrari al del fundador del seu partit, Manuel Fraga, que «es va distanciar del franquisme i es va incorporar de la democràcia».

Els mateixos líders del PSOE i el PP es van esforçar en les seves intervencions per remarcar la seva distància insalvable a l’intentar enquadrar l’altre junt amb els seus respectius extrems a esquerra i dreta. Fora de qualsevol indici de centralitat i amb escàs debat programàtic o ideològic per centrar-se en els atacs creuats. Feijóo va assumir que liderarà l’oposició, però va vaticinar que aquesta investidura «acabarà amb un procediment constitucional i amb una majoria legítima».

Abans d’això, el líder dels populars es va aixecar en les mobilitzacions socials, va anunciar noves propostes promogudes pel PP i llançar la proclama que «Espanya no es rendeix». El mateix Congrés es va despertar blindat per les forces de seguretat. A mesura que va avançar la jornada va anar augmentant el nombre de manifestants que es van donar cita als seus voltants per mostrar el seu rebuig de la investidura de Pedro Sánchez. Davant això, el president del Govern en funcions va criticar que els populars «ni tan sols han sigut capaços de solidaritzar-se contra els atacs a les seves seus».

Entre cops i contraatacs, més que propostes i contrapropostes, Sánchez es va referir de manera indirecta en dues ocasions a la suposada relació del polític gallec en el passat amb el narcotraficant gallec Marcial Dorado. El seu principal contraargument davant el recurrent al·legat de Feijóo mostrar-se com a guanyador de les eleccions, que el PP es quedarà sol aquesta legislatura «amb la ultradreta» davant tota la resta de la Cambra. «No és l’amnistia és la seva incapacitat per formar majories parlamentàries», assegurava en aquesta línia Sánchez, per afegir que els populars no tenen un projecte per a Catalunya.

«No col·laborin amb el cop»

Sense atenuants, el líder de Vox, Santiago Abascal, va arrencar el seu discurs parlant de «cop d’Estat» per referir-se a la investidura i la llei d’amnistia. Va vaticinar el «final de la democràcia» i l’«abolició de l’Estat de dret». En diverses ocasions va repetir que s’està vivint «un cop d’Estat», malgrat que la presidenta de la Cambra, Francina Armengol, va haver de cridar-lo a l’ordre per això i demanar-li que retirés aquestes paraules. Abascal va al·legar la seva «llibertat d’expressió» i va assumir que, malgrat el seu rebuig, es retirarien aquestes expressions del diari de sessions. «No és retòrica ni inflamació verbal, és el camí que ha elegit Sánchez», es va ratificar.

El president del grup d’ultradreta va definir el moment actual com l’«inici d’una tirania» i va comparar Sánchez amb figures com Chávez o Hitler. «Amb la dictadura dels vots han arribat al poder molts dels pitjors tirans de la història», va afirmar davant un hieràtic grup popular i les veus de protesta des de la resta de l’Hemicicle. En la seva competició amb el PP, Abascal va assegurar que «jo no m’amagaré» i va animar el PP a no tramitar la llei d’amnistia al Senat: «No col·laborin amb el cop».

Després de la seva intervenció, els diputats de Vox van abandonar el ple per acudir a les protestes a les portes del Congrés. No hi va haver, per tant, rèplica de Sánchez i Yolanda Díaz va prendre la paraula en nom de Sumar per posar en valor el seu acord de coalició amb el PSOE, principalment en matèria laboral, carregar contra el PP per no defensar la democràcia, reivindicar el llegat de lluita contra el franquisme dels seus referents polítics i defensar la llei d’amnistia. Una mesura amb què «guanya la democràcia», va dir. Al PSOE li va reclamar anar més enllà del pactat, sense amagar les seves diferències en assumptes fiscals. El to de l’intercanvi entre Sánchez i Díaz presagia una millor entesa entre els socis que en la passada legislatura. Una «política de respecte», ho va denominar el president del Govern en funcions per diferenciar-la d’altres grups.

ERC a Sánchez: «No se la juguin»

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, es va referir al ‘lawfare’, la suposada guerra bruta judicial que Junts va incloure en el seu acord amb el PSOE. Malgrat no incloure’s directament en la llei d’amnistia, va generar les protestes d’associacions judicials tant conservadores com progressistes per «l’eventual constitució de comissions parlamentàries d’investigació que puguin arribar a determinar el que ambiguament es denominen ‘responsabilitats derivades’ d’això. Negar la seva existència, va concloure Rufián, «és com negar que surt el sol i es pon cada dia». És més, va vincular la «guerra judicial» a una estratègia que es «repeteix» quan perd la dreta. Entre els seus exemples, la imputació per terrorisme de la secretària general del seu partit, Marta Rovira, en la causa de Tsunami Democràtic.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

A Sánchez, que necessitarà els vots de tots els seus socis per garantir l’estabilitat de la legislatura, li va advertir que no se la jugui. Un avís que va llançar després de preguntar-se retòricament: «¿Veu aquí Rivera o Arrimadas?». Amb tot, abans s’havia dirigit a Feijóo per assegurar que «l’única cosa que comparteixen els votants» del bloc d’investidura és «frenar-los a vostès».

El portaveu d’ERC també va tenir paraules per a Junts, per donar-los la «benvinguda» a la via pragmàtica de l’acord i que si no s’aconsegueixen els compromisos adquirits no els culparà, com va ser el seu cas en la passada legislatura. En clau del cara a cara entre Sánchez i Feijóo, el portaveu dels republicans va apuntar al PP per posar en dubte l’«Espanya es trenca». «Porten vostès 46 anys dient que Espanya es trenca», va ironitzar.