Els crítics de Vox es juguen el tot pel tot
La formació d’extrema dreta s’enfronta amb la primera gran crisi interna. Ja n’hi ha que demanen un congrés extraordinari per debatre el rumb ideològic del partit.
Vox, una formació nascuda fa poc més d’una dècada, de les més joves, per tant, del panorama polític espanyol, i que durant un llarg lustre va patir la travessia del desert de ser un partit extraparlamentari, viu la primera gran crisi interna, que la setmana passada va pujar enters. Els crítics, una mica dispersos i amb poc o gens de poder als òrgans interns, van decidir emprendre un moviment audaç però no exempt de riscos, jugant-se d’alguna manera el tot pel tot, com ara sol·licitar d’una manera formal un congrés extraordinari.
Ho va anunciar en una entrevista a Trece TV l’exportaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, per reclamar un debat ideològic intern sobre el que segons el seu parer és una deriva cap a postulats menys liberals en política econòmica. Santiago Abascal, per la seva banda, ha aparentat tranquil·litat, fins al punt de deixar-se veure acudint a un cine de Madrid a veure Torrente, presidente, l’última pel·lícula de Santiago Segura, i declarant a OK Diario després de sortir de la sala que és bo "riure’s d’un mateix".
Tot i aquest perfil baix i despreocupat en públic del president del partit (mentre s’avança en les negociacions amb el Partit Popular a Extremadura per a una investidura de María Guardiola), el sector crític l’acusa d’haver mobilitzat els seus per sortir en defensa seva. A mitjan setmana van començar a proliferar missatges a les xarxes socials dels dirigents del partit, i fins i tot de responsables del departament de comunicació, de suport al seu cap de files.
També a les xarxes, un dels puntals del sector crític, allunyat ara de la vida política, l’exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, va publicar un missatge que li hauria arribat per informar-lo d’una ordre per a aquesta acció coordinada a les xarxes. El missatge deia així: "Bon dia. Suposo que en deus tenir esment per altres llocs, però ahir des de comunicació nacional es van enviar instruccions als responsables de comunicació i xarxes socials dels parlaments regionals que van traslladar a tots els diputats perquè publiquessin en contra teu i recolzar Abascal, oferint fins i tot exemples". García-Gallardo va preparar el seu tuit amb un "patètic, Santi. Patètic". L’endemà, el Comitè de Garanties de Vox li obria un expedient per les seves manifestacions dels últims mesos contra Abascal i la seva cúpula. En particular per una entrevista a El Mundo en què va afirmar que la dona del líder de Vox, Lidia Bedman, coneguda per la seva activitat com a influencer, cobraria una remuneració de 60.000 anuals per mitjà d’un proveïdor del partit per tasques d’assessoria a les xarxes.
Garriga i Ortega Smith
No han sigut els únics episodis sonats de la crisi. El Español va publicar diverses cartes enviades l’any passat pel secretari general, Ignacio Garriga, diputat al Parlament, al seu antecessor en el càrrec, Javier Ortega Smith, ara el gran representant dels crítics a Abascal, amb qui el va unir una amistat prou estreta per ser el padrí d’una de les seves filles. La missiva refereix episodis tan tèrbols com l’acusació que, segons Garriga, tant Espinosa de los Monteros com la seva dona i exlíder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio, haurien demanat tractament psicològic per al llavors número dos pel "seu comportament envers les dones".
Notícies relacionadesEl mateix Ortega Smith, que continua com a diputat i regidor a l’Ajuntament de Madrid, va revelar una altra carta que ell va remetre a Garriga i a tota la direcció del partit. Un text amb uns passatges com el següent: "El més delirant i surrealista d’aquest correu és l’acusació de la meva suposada col·laboració amb el PP. És de traca que m’acusin d’això precisament els qui han pertangut amb carnet durant molts anys al Partit Popular", escriu Ortega Smith, al·ludint d’una manera clara tant a Garriga com a Abascal, tots dos amb el referit passat al PP.
La crisi interna és lluny d’apagar-se, si bé la petició d’un congrés extraordinari podria implicar un pas en fals del sector crític, i reforçar així el lideratge d’Abascal. Tot i que, de fet, això és l’únic que gairebé no està en discussió, ja que ni tan sols Espinosa, Ortega Smith i companyia el posen en dubte. Si més no, ara com ara.
