Una acusació demana al jutge que enviï al Suprem la causa de Tsunami Democràtic per ser Puigdemont aforat

Amb la llei d’amnistia, la causa seguida a l’Audiència Nacional pels actes de protesta organitzats per Tsunami Democràtic té els dies comptats, perquè el destí de les causes obertes per terrorisme sense sentència ferma és l’arxivament. Però això no està sent obstacle perquè les peticions i resolucions es multipliquin. Una de les acusacions personades, la que exerceix Dignidad y Justicia (DyJ), ha sol·licitat aquest dimarts al jutge que remeti al Tribunal Suprem la causa al ser aforades dues de les persones contra qui s’adreça la investigació: l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat al Parlament d’ERC Rubén Wagensberg.

Al moviment perquè el procediment sigui remès a l’alt tribunal s’hi suma que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha admès la personació de dos policies nacionals que van resultar ferits durant la vaga general que es va viure a Catalunya el 18 d’octubre del 2017 en protesta per la sentència del procés, que s’havia conegut quatre dies abans. Tots dos havien sol·licitat la seva personació per exercir l’acusació particular per les lesions que van patir i que a un d’ells el van obligar a jubilar-se amb 45 anys. En l’escrit, presentat per l’advocat José María Fuster Fabra, es considera que van ser víctimes d’«atacs, d’estil terrorisme urbà o ‘kale borroka’» amb llançament de «llambordes, pedres, boles metàl·liques de petanca, bengales, còctels molotov, àcid i material metàl·lic de bricolatge».

Un dels agents va rebre «un impacte molt fort d’un objecte llançat pels manifestants que va colpejar sobre el costat dret del seu casc, va caure a terra desplomat i va perdre el coneixement per complet», i l’altre va patir «una greu fractura oberta al radi dret amb desplaçament».

El jutge esmentava expressament el primer per fer-li un oferiment d’accions en la interlocutòria en la qual apuntava a Puigdemont i Wagensberg a Tsunami Democràtic. No obstant, la fiscalia desvinculava la seva agressió de qualsevol possible imputació en la causa a l’afirmar que no existeix «cap indici que els investigats promoguessin, provoquessin o sostinguessin» els «greus enfrontaments contra la policia amb agressions contra els seus membres i destrossa de mobiliari urbà» que es van produir.

El magistrat no imputava directament ni Puigdemont ni Wagensberg, perquè tots dos són aforats: el primer, davant el Tribunal Suprem, perquè els eurodiputats gaudeixen dels mateixos privilegis que els diputats i senadors, i el segon, davant l’alt tribunal, si el delicte que se li atribueix es va cometre fora de Catalunya, o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), si va ser dins. Per això es limitava a afirmar que dirigia la investigació contra tots dos i els oferia declarar com a imputats de manera voluntària.

Competència del Suprem

La petició de Dignidad y Justicia passa perquè García-Castellón procedeixi ja a elevar una exposició raonada al Suprem perquè sigui aquest el que tramiti la causa en la seva totalitat. En el cas de Wagensberg, l’acusació popular es remet a la interlocutòria de l’octubre del 2017 en la qual el Tribunal Suprem va declarar la seva competència per investigar i jutjar els líders del procés per «l’existència d’una actuació executada fora d’Espanya» per aconseguir la independència de Catalunya.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Tot i que l’escrit de l’acusació no entra en aquest detall, a Tsunami Democràtic s’han detectat reunions a Ginebra en les quals van participar part dels imputats, com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, comptes en aquest país i fins i tot s’ha situat a Estònia l’organització tècnica necessària per a la convocatòria de protestes a través d’una aplicació.

L’acusació articula la seva petició de remetre tota la causa al Suprem en la necessitat de mantenir la seva connexitat i evitar resolucions discrepants. Ho argumenta en la idea que Tsunami Democràtic «va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d’actuació en parcel·les determinades relacionades amb la comunicació, la coordinació, l’organització, l’execució d’accions, el finançament del moviment, aspectes legals o relacionats amb l’àmbit digital, i amb altres persones al seu càrrec, i que tenia com a finalitat essencial subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat, i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva».