El periple legal que espera la llei d’amnistia: el Congrés, el Senat i els tribunals

La primera parada que farà la norma serà en la Mesa del Congrés. Aquest òrgan, controlat pel PSOE i Sumar, és l’encarregat de declarar l’admissibilitat de les diferents iniciatives. Donada la majoria progressista de la Mesa no hi haurà problemes, tot i que el focus estarà posat segons l’opinió dels lletrats. Tot i que els informes que emeten no són vinculants, se sol respectar el seu criteri. Així, el 2021, el PSOE –junt amb el PP i Vox– van rebutjar una proposta de llei d’ERC d’amnistia seguint el criteri dels juristes que sostenien que la norma «entraria en una contradicció palmària i evident» amb l’establert a l’article 62 de la Constitució, que impedeix autoritzar indults generals.

A més d’acceptar la iniciativa, la Mesa també pot declarar que el procediment segueixi la via d’urgència, fet que escurça la meitat la majoria de tràmits parlamentaris.

Una vegada declarada admissible, es debatrà per primera vegada l’acceptació a tràmit de la proposició de llei en el ple del Congrés. Cada formació podrà donar la seva opinió sobre la norma i posicionar-se. Aquesta primera votació permet que la iniciativa sigui enviada a la comissió pertinent. Durant els següents dies –dues setmanes si la tramitació és ordinària o una setmana si és per la via d’urgència– els partits podran registren esmenes. Després, la comissió haurà de redactar el dictamen que serà votat, per segona vegada, en la comissió.

Després de passar per la comissió, la proposició de llei s’haurà de tornar a debatre en el ple del Congrés dels Diputats. Aquest serà un dels moments més transcendents. Atès que la norma tindrà caràcter orgànic, seran necessaris els vots de tots els socis del Govern per aconseguir els 176 ‘sís’ que requereix una majoria absoluta. Seguint exemples anteriors, com la tramitació de la derogació del delicte de sedició, tots aquests tràmits a la Cambra baixa es podrien realitzar en menys d’un mes.

Amb el ‘sí’ del Congrés, la proposició de llei serà remesa al Senat, on el PP té majoria absoluta. Aquí, primer haurà de passar per comissió i, després, serà debatuda i votada en el Ple. Ningú dubta que els populars utilitzaran el seu poder per vetar la norma. La qüestió és quant retarden la tramitació. El Senat s’ha de pronunciar sobre qualsevol iniciativa del Congrés en un termini de dos mesos com a màxim i, si la norma ve pel procediment d’urgència, en 20 dies naturals.

No obstant, aquest dijous, els populars han registrat una modificació del reglament de la Cambra alta perquè sigui la Mesa d’aquesta institució la que declari la urgència d’una iniciativa. D’aquesta manera, els conservadors podrien allargar la tramitació fins als dos mesos màxims que estan establerts. Així, el PP podria tenir retinguda la norma al Senat fins a mitjans de març, ja que el gener és un mes inhàbil i no entra en el còmput dels temps marcats.

Tant si el PP tomba la iniciativa com si introdueix esmenes, la proposició de llei haurà de tornar al Congrés una vegada més. Aquí, el bloc de la investidura (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG) hauran de recórrer una altra vegada a la seva majoria absoluta de 176 escons per aixecar el veto del Senat. Només llavors l’amnistia serà aprovada i entrarà en vigor.

La llei orgànica del Tribunal Constitucional preveu que els jutges i tribunals que s’hagin de pronunciar sobre la «resolució» d’un procés, és a dir, posar-hi fi amb sentència o sobreseïment (arxivament), puguin consultar-li la constitucionalitat d’una llei que han d’aplicar. En els sumaris, com és el cas del procés en el Tribunal Suprem, aquesta decisió correspon a la Sala Penal del Tribunal Suprem, no al jutge d’instrucció, que només conclou el sumari i l’eleva. En canvi, en els procediments abreujats, com que són moltes de les causes que s’instrueixen a Catalunya per talls de carretera o lesions o desordres públics, l’instructor és qui sobreseu o obre judici oral. De tal manera, que en els primers serà la Sala Penal o l’Audiència Provincial qui elevi en el seu cas una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’amnistia, i en els segons, el jutge d’instrucció.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

L’article 35 de la llei reguladora del TC en el seu últim punt diu textualment: «El plantejament de la qüestió de constitucionalitat originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la seva admissió. Produïda aquesta el procés judicial es mantindrà suspès fins que el Tribunal Constitucional resolgui definitivament sobre la qüestió».

Passa el mateix amb les qüestions prejudicials elevades davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Si algun jutge o tribunal que té a les seves mans procediments sobre els quals ha d’aplicar la llei d’amnistia considera que la norma és contrària al dret a la Unió, pot plantejar una qüestió prejudicial davant la justícia europea. En aquest cas, l’argument se centrarà en el fet que la legislació europea sobre corrupció és molt estricta, que podria entendre’s incompatible amb amnistiar uns fets que inclouen un dels delictes que la componen, com és el cas de la malversació de cabals públics, pel qual van ser condemnats i continuen complint inhabilitació fins ara els líders independentistes. També és el delicte principal pel qual estan processats Puigdemont i l’exconseller i també eurodiputat Toni Comín.