El Govern justifica el mediador internacional: «Ni Junts es fia de nosaltres, ni nosaltres d’ells»

Un dia després de firmar el pacte amb Junts, el més difícil de tots els destinats a investir Pedro Sánchez com a president del Govern central, el PSOE ha justificat un dels aspectes més polèmics del document: el mediador internacional, que s’encarregarà d’«acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre les dues formacions als quals s’arribi». Els socialistes havien rebutjat fins ara una figura d’aquest tipus, i encara més de fora d’Espanya, però al final han acabat cedint. «Ni Junts es fia de nosaltres, ni nosaltres d’ells», ha dit aquest divendres a la cadena SER el ministre de Presidència, Félix Bolaños.

«Hem pactat un acompanyant entre els dos partits. Una persona que pugui desencallar temes, que pugui verificar el nivell de compliment dels pactes. Moltes vegades els partits recorren a figures internacionals i no passa res», ha continuat Bolaños, un dels col·laboradors més estrets de Sánchez i artífex, al costat de Santos Cerdán i María Jesús Montero, dels pactes que ha subscrit el PSOE per garantir la reelecció del president en funcions. L’últim, que es firmarà aquest divendres al Congrés, amb el PNB. Però els socialistes també intenten sumar-hi Coalició Canària, de manera que aconseguirien en total 179 vots a favor, tres per sobre de la majoria absoluta, per investir Sánchez dijous de la setmana que ve al Congrés dels Diputats.

L’amnistia

El titular de Presidència ha justificat l’amnistia tant com a peatge perquè la legislatura arrenqui i es pugui avançar en polítiques socials (ha citat les pensions, les beques, el salari mínim i els permisos de paternitat) com pels mateixos efectes de la mesura. «¿De veritat algú creu que a Catalunya anirien millor les coses si es condemna directors d’escoles per obrir els centres durant el referèndum del 2017?», s’ha preguntat, i ha defensat alhora un altre dels aspectes controvertits del pacte amb Junts: les mencions al ‘lawfare’ o guerra bruta judicial. 

El document firmat amb els postconvergents assenyala que les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran pròximament al Congrés (sobre l’espionatge a l’independentisme català en el cas Pegasus i sobre les anomenades ‘clavegueres de l’Estat’) «es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte ‘lawfare». El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i totes les associacions de jutges i fiscalsvan mostrar dijous el seu rebuig d’aquesta part del pacte, a l’entendre que imposava la supervisió parlamentària de la tasca dels tribunals. 

Notícies relacionades

L’altra cara de l’amnistia: els policies processats per lesions en l’l’1-O també es veuran beneficiats

La fiscalia, en descrèdit

Bolaños ho ha negat. Alhora, ha assegurat que hi ha hagut conductes per part del PP que podrien emmarcar-se com a judicialització de la política. Entre d’altres, ha citat frases com «controlarem la sala segona (del Suprem) des de darrere» d’Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat el 2018, i «això la fiscalia t’ho afina», de Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior amb Mariano Rajoy. 

«Volem que aquestes conductes es clarifiquin», ha dit el ministre. Segons el seu parer, la principal virtut del pacte amb Junts, més enllà que permetrà la permanència de Sánchez a la Moncloa, és el canvi d’actitud que implica per part de la formació de Carles Puigdemont. «Un partit que era fora de les institucions ara és dins. Aquesta és la clau de l’acord. Fa tres mesos no teníem cap interlocució. Ara, després de moltes hores de converses, continuem sent partits molt diferents. El mateix text relata diversos punts en els quals no ens hem posat d’acord. I és normal que així sigui», ha conclòs el ministre.