L’ordre de detenció de Puigdemont decaurà quan Llarena apliqui la llei d’amnistia

ACN

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podrà tornar a Espanya sense cap risc de ser detingut quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena tanqui el sumari que instrueix en contra seu per la seva responsabilitat en el procés, a l’aplicar la llei d’amnistia quan entri en vigor. Fonts jurídiques van assenyalar a EL PERIÓDICO que les ordres nacionals de detenció emeses contra l’expresident i els també fugits de la justícia espanyola Toni Comín i Lluís Puig decauran automàticament en aquell moment.

L’aixecament de l’ordre d’arrest serà una «conseqüència instantània de la llei d’amnistia», ja que «no es podria detenir-lo i ingressar-lo a la presó» amb una llei en vigor que «determina la seva irresponsabilitat penal», expliquen les mateixes fonts. Això passarà en el moment en què Llarena es vegi obligat a donar per tancat el sumari que instruïa pel procés, en aplicació de la nova legislació, i l’elevi a la Sala Penal perquè sigui la que procedeixi a arxivar-lo i, en el seu cas, plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.

Si l’òrgan de garanties acaba declarant que la llei d’amnistia dels fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor del 2017 és inconstitucional, es podria tornar a dictar una ordre d’arrest contra Puigdemont, Comín i Puig, però només si l’amnistia fos anul·lada, no amb aquesta en vigor, encara que se’n qüestioni la constitucionalitat.

A l’haver-se instruït el procés com a sumari i no com a procediment abreujat, perquè les penes a les quals s’enfrontaven els acusats i que van acabar sent imposades pel tribunal superaven els nou anys de presó, serà la Sala Segona, presidida per Manuel Marchena, la que pugui elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si ho considera convenient.

Consulta doble

Si és així, la Sala Segona ho plantejaria tant de cara a aplicar l’amnistia als que va condemnar l’octubre del 2019, com respecte als processats declarats en rebel·lia, perquè només ella pot posar fi a un procediment mitjançant sentència o al decretar el sobreseïment de les actuacions perquè els fets comesos han sigut amnistiats.

Com va passar quan es va derogar la sedició i es va modificar la malversació, el Suprem actuarà en el mateix moment que l’amnistia sigui promulgada i entri en vigor per procedir a l’arxivament del procediment o de la sentència dictada al seu dia. L’article 35 de la llei reguladora del Tribunal Constitucional estableix que «el plantejament de la qüestió de constitucionalitat originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la seva admissió», i després es «resolgui definitivament sobre la qüestió» plantejada.

Com que l’ordre de detenció nacional encara en vigor decaurà automàticament quan Llarena doni per tancat el sumari i l’elevi a la sala, res impedirà a Puigdemont poder tornar a Espanya sense risc de ser arrestat, perquè els delictes pels quals estava processat, la desobediència i la malversació de cabals públics, hauran desaparegut a l’haver sigut amnistiada la seva actuació.

Notícies relacionades

Precisament en cas de plantejar-se una qüestió d’inconstitucionalitat, l’argument principal serà l’haver perdonat un delicte dels inclosos entre els constitutius de corrupció, xacra contra la qual la Unió Europea s’ha mostrat especialment inflexible.

En el cas de l’expresident català l’amnistia també suposarà quedar exonerat del procediment per responsabilitat comptable que té obert al Tribunal de Comptes junt amb 34 demandats més, entre els quals també hi ha el seu antecessor a la Generalitat, Artur Mas, o el president d’ERC, Oriol Junqueras. La vista per enjudiciar-los pels diners públics presumptament desviats per l’1-O i l’acció exterior del Govern està previst que se celebri el dia 17. La fiscalia ho havia quantificat en 3,4 milions d’euros i l’acusació que exerceix Societat Civil Catalana, en una mica més de cinc milions.