El judici del Tribunal de Comptes a Puigdemont, en l’aire per la imminent llei d’amnistia

Al Tribunal de Comptes es treballa per tenir-ho tot a punt per celebrar la vista sense contratemps, però alhora s’és molt conscient que quan es doni a conèixer el text de la norma i es constati que la responsabilitat comptable també està inclosa en els fets amnistiats les defenses dels demandats en sol·licitaran la suspensió. Poden fer-ho fins i tot a l’iniciar-se la mateixa vista oral. La decisió correspondrà a la consellera delegada encarregada de jutjar els fets, Elena Hernáez.

Com que la llei no estarà promulgada i el que es coneixerà aleshores és només l’acord firmat entre els partits que recolzen la investidura de Pedro Sánchez, la consellera pot admetre la petició de les defenses o rebutjar-la i seguir endavant amb el judici. No està obligada a suspendre’l, perquè és impossible que per al dia 17 s’hagi ja promulgat una llei que vinculi els tribunals. Una altra cosa serà quan estigui a punt de dictar sentència o al cap de pocs dies després d’haver-ho fet.

A més, fonts del tribunal assenyalaven que atès el caràcter jurisdiccional de l’òrgan fiscalitzador seria possible que la consellera també plantegés una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, com poden plantejar el Tribunal Suprem i la resta de jutjats i tribunals que tinguin a les mans assumptes afectats per l’amnistia. No obstant, les mateixes fonts admeten que el Tribunal de Comptes mai n’ha plantejat una i que hi ha un debat al voltant de si estaria legitimat o no per fer-ho.

Dues hores i mitja

En cas que la vista se celebri finalment, el Tribunal de Comptes calcula que durarà entorn de dues hores i mitja, que és el que es necessitaria per practicar la prova documental que no es doni per reproduïda i per escoltar el principal demandat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la declaració del qual es va admetre com a interrogatori de part, i un parell de testimonis, una d’elles, la interventora general de l’Estat fins al mes de juny, María Luisa Lamela.

La declaració de Puigdemont, d’altra banda, sembla prou improbable, ja que no sembla que tingui intenció de venir a Espanya abans que l’amnistia sigui una realitat, amb la qual cosa evitarà el seu arrest per l’ordre nacional dictada en contra seu pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Cap part ha sol·licitat amb prou antelació que declari per videoconferència.

Notícies relacionades

El Govern veu «molt rellevant» que el consell del Sabadell rebutgi l’opa del BBVA de forma «clara i unànime»

Catalanisme i indústria (capítol III): Catalunya serà industrial o no serà

A diferència del que passa en els judicis penals, la fiscalia i l’acusació que exerceix Societat Civil Catalana no donaran a conèixer les seves conclusions a l’acabar la vista, sinó que ho faran per escrit en el termini que la consellera delegada els concedeixi. Quan les presentin i també ho facin les defenses, la consellera disposarà de 20 dies per dictar la sentència, que en cas de condemna significarà la restitució a la Generalitat dels diners públics que es declarin desviat de la fi legítima per al qual estava previst.

Fins a la presentació de les conclusions definitives la fiscalia calcula el seu import en 3,4 milions, mentre que SCC, en una mica més de cinc. En cas de condemna, els demandats hauran de cobrir la quantitat que es fixi de forma solidària. En total, en són 35, entre els quals figuren Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en la fugida i ara són també eurodiputats, Clara Ponsatí i Toni Comín, però també l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que també va ser condemnat per la consulta del 9-N del 2014, o el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers també condemnats pel Tribunal Suprem en el procésRaül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.