Brussel·les llança un pla per finançar la innovació en la indústria de defensa

La Comissió Europea va presentar ahir un projecte pilot per valor de 115 milions d’euros amb què espera finançar el desenvolupament i la posada en el mercat de tecnologies disruptives d’ús militar, que permetin fer front a necessitats urgents dels governs en l’àmbit de la defensa.

La invasió russa d’Ucraïna, el creixent ús de drons i els atacs híbrids han posat de manifest que en l’actualitat la guerra és molt diferent. El camp de batalla és un concepte molt més ampli i complex. La defensa, va al·legar ahir la Comissió, depèn de "la capacitat de desenvolupar, provar i implementar noves tecnologies i solucions rendibles en setmanes o mesos, "no en anys".

"La guerra a Ucraïna ens ha ensenyat que, perquè la indústria de defensa europea sigui més competitiva, hem de ser més ràpids en la nostra innovació", va reconèixer la vicepresidenta de la Comissió, Henna Virkkunen, en una roda de premsa. Virkkunen va explicar que en la pràctica aquest fet passa per combinar "tecnologies que siguin disruptives com la IA [intel·ligència artificial], la robòtica quàntica i la ciberseguretat" amb capacitats militars més tradicionals. "La guerra i el camp de batalla estan canviant de manera dràstica", va dir el comissari de Defensa, Andrius Kubilius. "La transformació de la nostra indústria de la defensa és una prioritat estratègica", va afegir. Kubilius va defensar també que els europeus han de ser "més llestos i innovadors" que els seus "enemics", i per fer-ho necessiten "més solucions disruptives de baix cost per a les forces armades".

Brussel·les entén que els instruments existents estan pensats per a projectes de llarg recorregut, complexos, que requereixen un alt nivell d’inversió i de cooperació transfronterera. En aquest sentit, l’Executiu europeu considera que s’ha de reforçar la capacitat de la UE d’invertir en innovació en l’àmbit de la defensa de manera ràpida per respondre directament "a les urgents necessitats de desenvolupament de capacitats" dels països.

Més diners, més ràpid

Per això, la Comissió ha dissenyat un instrument financer la principal novetat del qual és la rapidesa amb què espera tant desemborsar les subvencions com veure resultats. Aquest mecanisme permetrà concedir ajudes a entre 20 i 30 projectes que cobreixin el total de les despeses en tot just quatre mesos perquè desenvolupin solucions tecnològiques que puguin ser en el mercat en un, dos o, a tot estirar, tres anys.

Notícies relacionades

Una ‘Delcy’ per a l’Iran

L’Iran rebutja amb reclams maximalistes el pla de Trump per acabar amb la guerra

Els diners estaran destinats principalment a petites i mitjanes empreses, essencialment empreses emergents, que centrin la seva tasca en la innovació en l’àmbit de la defensa. Kubilius reconeix que no són gaires diners, però també que per a empreses petites entre un i cinc milions d’euros de finançament poden marcar la diferència. Brussel·les ha identificat la indústria dels drons o la intel·ligència artificial com a àmbits en el quals els europeus necessiten respostes urgents davant de les amenaces a les quals s’enfronten actualment.

Es tracta d’un projecte pilot que la Comissió posa en marxa fent ús de l’actual pressupost comunitari. L’Executiu espera poder concloure les negociacions entre el Consell –on estan representats els governs dels països del bloc– i l’Eurocambra aquest mateix any, perquè estigui en marxa el 2027. I si funciona, es plantejarà que formi part dels futurs instruments per reforçar la defensa de la UE.