Sánchez xifra el cost de la guerra de l’Iran per a Espanya en 5.000 milions diaris

El president del Govern, Pedro Sánchez, va tardar poc més d’un minut a enarborar el "no a la guerra" durant la seva compareixença aquest dimecres al Congrés per donar compte sobre la posició d’Espanya davant el conflicte a l’Orient Mitjà. Ho va fer traçant una línia de punts entre la guerra de l’Iraq i l’actual de l’Iran, anteposant que ell mateix va sortir a mobilitzar-se al carrer contra la decisió del llavors president, José María Aznar, de ficar Espanya en aquella guerra al costat dels EUA. Un antagonisme que ha recuperat per situar Alberto Núñez Feijóo com a hereu del bel·licisme de les Açores" i contraposar-lo a la posició ara del seu Executiu. Després de resumir les conseqüències de la guerra de l’Iran, en nombre de víctimes, desplaçats i cost econòmic, es va llançar així a acusar el líder del PP de "contribuir amb el seu silenci".

"Callar davant una guerra injusta no és prudència ni lleialtat. És un acte de covardia i de complicitat", va retreure mirant al grup de la dreta. Davant d’això, i més enllà de la posició discursiva, va defensar el rebuig de l’ús de les bases de Rota i Morón per part dels EUA. "No ha sigut fàcil", va reconèixer, "però ho hem fet perquè així ho permet l’acord bilateral que gestiona aquestes bases i perquè som un país sobirà que no vol participar en aquesta guerra".

Els aplaudiments més grans del seu grup van venir després d’embolicar-se novament a la bandera, com en l’última campanya de Castella i Lleó, per assegurar que "és un orgull ser espanyol". En un joc constant de contraposicions, va assenyalar que "patriotisme és oposar-se a una guerra il·legal que en res beneficia els interessos dels espanyols ni dels europeus". En aquest sentit, ha destacat que "Espanya és avui una referència internacional en defensa de la pau i el dret internacional".

Pèrdues de les empreses

Sánchez ha posat en valor el seu pla anticrisi per combatre les conseqüències de la guerra, però sense deixar de reconèixer que depenent de la seva durada el cop està encara per mesurar. De moment, va xifrar en 5.000 milions d’euros diaris les pèrdues de les empreses espanyoles. "El dièsel i el gas han arribat a pujar un 35 i 95%, respectivament. L’Ibex 35 ha acumulat una caiguda del 9%. Això significa que les empreses espanyoles han perdut més de 100.000 milions d’euros en menys d’un mes. Gairebé 5.000 milions d’euros per cada dia de conflicte".

En una clara referència a Feijóo, va defensar que ser aliats [dels EUA] no significa "obediència ni seguidisme cec". Significa, va dir, "tenir el coratge de plantar-se quan el camí és l’equivocat. I dir al teu soci la veritat, tot i que sigui incòmoda per a ell, que aquesta guerra és un error immens i que té un cost humanitari i moral, econòmic i securitari que no acceptem i que no estem disposats a pagar". Va tancar la seva primera intervenció comprometent-se que "Espanya no serà còmplice: ni d’agressions il·legals ni de mentides disfressades de llibertat".

Arguments d’Aznar

Durant el torn de rèplica, Sánchez va carregar doblement amb Feijóo per associar-lo amb una posició bel·licista suposadament marcada per Aznar. Segons va qüestionar reproduint algunes de les seves declaracions, el líder del PP hauria recolzat l’atac unilateral a l’Iran amb "els mateixos arguments" que l’expresident va posar sobre la taula per justificar la participació d’Espanya a la de l’Iraq. Fins i tot va qüestionar els seus coneixements en política internacional i les contradiccions amb propis informes d’intel·ligència dels EUA sobre la capacitat del règim per obtenir bombes nuclears: "No sap vostè posar Huelva al mapa, però sí que sap on són les armes nuclears a l’Iran".

Notícies relacionades

Els socis donen llum verda al decret anticrisi entre crítiques al Govern

Irídia denuncia el "bloqueig sistemàtic" a investigar Pegasus

Després d’assenyalar les "contradiccions" de Feijóo per una suposada posició ambivalència sobre la guerra, ja que aquest va entonar abans el "no a la guerra i no a vostè", li va retreure no haver dit que "aquesta guerra és il·legal". Així mateix, va replicar que ni Feijóo ni el líder de Vox, Santiago Abascal, hagin censurat el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu per la vulneració de drets humans tant a Gaza com a Cisjordània i Líban.

Tot i que el paquet de mesures incorpora algunes propostes del PP, com la baixada de l’IVA dels carburants al 10%, des de Génova deixen en suspens el seu vot favorable a la convalidació del reial decret llei i recomanen al Govern que amarri els suports dels seus socis parlamentaris.