El PSOE i Sumar segellen el seu acord per investir Sánchez i reeditar el Govern de coalició

El PSOE i Sumar han tancat aquest dimarts el seu acord per reelegir Pedro Sánchezi formar un nou Govern de coalició. La investidura continua sense estar assegurada, a falta del pacte amb els sobiranistes catalans i bascos (en especial amb Junts, el partit amb el qual l’entesa es presenta més complicada), però Sánchez i Yolanda Díaz han optat per no esperar més i segellar ja les línies generals del futur Executiu si finalment tira endavant. 

Sánchez i Díaz es van reunir al Congrés dels Diputats el 4 d’octubre. El president i la vicepresidenta segona en funcions es van comprometre que el pacte estaria a punt abans que acabés el mes d’octubre. Finalment, després d’unes últimes jornades d’intenses negociacions i intercanvis de papers, les dues parts no han volgut esgotar els terminis. Tot i així, l’acord no ha sigut fàcil d’acabar de perfilar. El PSOE i Sumar confiaven a tenir-lo tancat dilluns a la tarda, però els últims detalls no s’han aclarit fins entrada la nit. Ara ja tot depèn d’ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG, la resta de grups que Sánchez necessita per ser investit. 

La jornada laboral

El principal escull entre els socis de coalició era la negativa dels socialistes a acceptar una reducció de la jornada laboral, un assumpte que a Sumar consideraven «imprescindible» i que ha condicionat el comunicat conjunt, que s’ha fet públic aquest dimarts. 

Notícies relacionades

5 gràfics per entendre a qui beneficia reduir la jornada laboral a 37,5 hores a la setmana

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Els socialistes donaven per imminent aquest acord des de primera hora del matí, però en l’equip de Díaz refredaven els temps, al·legant que la reducció de la jornada laboral no estava inclosa en l’última proposta traslladada pel PSOE, i que no es firmaria fins que no s’hi inclogués aquest punt. 

Des d’abans de les eleccions generals del 23 de juliol, les dues forces han mostrat la seva intenció de tornar a reeditar la coalició, però Sumar ha posat una sèrie de condicions a sobre de la taula, prioritzant la reducció de la jornada, per la qual Díaz demanava abaixar a 37,5 hores setmanals sense reducció de salari. A això s’hi sumava el desenvolupament d’un impost a la banca, ara de caràcter temporal, i l’encariment de l’acomiadament, que va quedar fora de la reforma laboral i que Díaz vol ara recuperar mitjançant el model d’acomiadament «restauratiu», adaptant la indemnització a les circumstàncies personals de cada treballador.