Les claus de l’acord entre PSOE i Sumar: de la reducció de jornada i canvis en l’acomiadament a nous permisos per naixement

Reducció de la jornada laboral, ampliació dels permisos per naixement, derogar la denominada llei mordassa o garantir les pujades del salari mínim interprofessional (SMI). El programa que marcarà els eixos prioritaris de l’acció de Govern, si Pedro Sánchez aconsegueix tirar endavant la investidura, es presenta amb un marcat to social i progressista. També amb un accent laborista, identificat amb Sumar, i pel qual els negociadors del partit liderat per Yolanda Díaz han batallat fins a l’últim moment. L’acord s’ha tancat aquesta matinada i el presentaran després del Consell de Ministres d’avui Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.

El principal escull, que es va situar en la reducció de la jornada laboral, s’ha superat amb el compromís d’impulsar la baixada de les 40 hores setmanals «sense reducció salarial». En matèria laboral, el PSOE i Sumar també han pactat una reforma per regular les causes de l’acomiadament. El denominat ‘acomiadament restauratiu’, que busca augmentar les indemnitzacions per acomiadament en funció de les diferents casuístiques.

En matèria de cures es proposa l’ampliació dels permisos retribuïts per naixement i la universalització de l’educació de zero a tres anys. Sobre el primer, els socialistes portaven ja en el seu programa electoral elevar a 20 setmanes el permís parental, ara fixat en 16. La seva proposta era que entre la setmana 17a i la 20a aquest permís seria amb treball a temps parcial. Pel que fa a l’impuls de la universalització de l’educació de zero a tres anys, l’acord se segella «amb la garantia que l’accés a l’educació pública per a nens i nenes de dos anys serà per a tothom al final de la legislatura».

La pujada de l’SMI és una altra de les mesures del programa que més conflicte han generat. Sumar apostava per vincular-lo a la inflació i el PSOE s’hi resistia anteposant la seva prioritat de fixar-lo per llei en el 60% del salari mitjà. Finalment, l’acord inclou la «pujada de l’SMI perquè no es perdi poder adquisitiu». En el partit de Díaz havien reclamat pujades per sobre de l’IPC anual per garantir el poder adquisitiu dels gairebé dos milions i mig de treballadors que el perceben, segons les dades de l’Executiu central.

La intenció passa per blindar la pujada de l’SMI per mandat legal. Per a això s’haurà de precisar a l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors la seva equivalència amb el 60% del salari mitjà. Les pujades serien automàtiques en funció de la conjuntura del salari mitjà. El 60% del salari mitjà va ser la xifra que es va comprometre en el programa del Govern de coalició de la legislatura passada, fins a situar-lo actualment en 1.080 euros en 14 pagues.

Entre altres mesures, l’acord inclou «la implementació de forma immediata d’un pla de xoc contra l’atur juvenil», el «reforç» del sistema públic de salut, l’augment del parc públic de vivenda amb l’«objectiu que arribi al 20% del parc total», la revisió a l’alça dels objectius de la llei de canvi climàtic o una reforma fiscal perquè «la banca i les grans energètiques contribueixin a la despesa pública». 

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

El text de l’acord conté mesures concretes i línies més generals que encara s’hauran d’aterrar en la lletra petita. Els socialistes en buscaven una redacció més genèrica per no allunyar Junts o el PNB d’un acord de legislatura. La complexa aritmètica parlamentària sortida de les urnes, que obliga a comptar amb el suport dels socis potencials en totes les votacions, reforça la necessitat de desenvolupar un programa de Govern que no comprometi cap suport. Principalment, el de postconvergents i jeltzales, les formacions més conservadores en matèria econòmica i laboral.

Queda marge de negociació per encaixar totes les peces i convertir els acords en investidura en pactes de legislatura. Sobre això últim, el portaveu dels nacionalistes bascos al Congrés, Aitor Esteban, ja va apostar després de reunir-se amb Sánchez per buscar mecanismes de «desenvolupament de la legislatura» amb una orientació més centrada de les mesures del Govern central i, per tant, consensuada amb tots els socis potencials. «Hem de saber distingir què es pot aprovar», va advertir mirant a l’horitzó dels pròxims quatre anys. Amb tot, l’acord delimita algunes de les línies bàsiques en les quals el PSOE i Sumar justifiquen un programa «d’ampliació de drets per a treballadors, joves, dones i la majoria social d’aquest país».