Debat encallat

De l’ocupació de Palestina al «dret a defensar-se d’Israel»: ¿Per què el Parlament encara no s’ha pronunciat?

ELISENDA PONS

Gairebé tres setmanes després de l’escalada del conflicte entre Israel i Palestina i mentre la xifra de víctimes ascendeix sense fre, el Parlament continua mut a nivell institucional. Els grups continuen intentant resoldre les seves diferències perquè durant el ple que arrenca aquest dimarts i acaba dijous es llegeixi una declaració pactada per una majoria que encara està per definir, si és que arriba. I és que les referències a l’ocupació de Palestina o el reconeixement del dret a defensar-se d’Israel són dos dels esculls que allunyen posicions. Per ara, hi ha sintonia entre el PSC, Junts i Ciutadans, però socialistes i postconvergents continuen negociant principalment amb ERC per aconseguir un acord més transversal.

«Hi ha temps fins dijous», recorden les parts negociadores. La setmana passada, Junts i Ciutadans van presentar en la junta de portaveus una proposta de text, però es van donar més temps perquè no sumaven majoria. «Amb Junts ja estem d’acord, però volem que sigui majoritària», reconeixen fonts socialistes, que han advocat per incloure la petició a l’alto el foc més enllà del dret d’Israel a defensar-se dels atacs de Hamàs. Ciutadans, per la seva banda, també assegura que ells estan ja en aquest consens i es mostren «optimistes» perquè veuen el pacte amb PSC i Junts ja encarrilat.

En una roda de premsa des del Parlament, la diputada Anna Grau ha atribuït la falta de formalització més a un tema de «prudència» que de redactat, tot i que no ha descartat que hi hagi «intents de rebentar-lo» que el puguin «fer naufragar». Els taronges temen que els socialistes, pressionats pel context de les negociacions d’investidura i davant el temor que hi hagi novetats al front que dificultin alguns dels postulats, acabin saltant de l’equació, cosa que implicaria que finalment no hi hagi cap declaració per falta de majoria.

Els socialistes volen mirar d’impedir que es repeteixi la foto que ja es va donar a l’Ajuntament de Barcelona, on Junts i PSC van aprovar una declaració que van recolzar PP i Vox. Per això, socialistes i postconvergents mantenen converses obertes amb ERC a risc que, si s’hi acaben sumant, sigui el partit taronja el que es despengi. Per a Cs, és imprescindible que hi hagi un «reconeixement de Hamàs com a grup terrorista» i que es reconegui «el dret d’Israel a existir i a defensar-se».

Per la seva banda, els republicans, que apel·len a anar amb peus de plom perquè el Parlament no contribueixi a generar soroll davant un greu conflicte que està causant tant patiment, asseguren que una declaració institucional no pot obviar l’ocupació de Palestina, així com les resolucions internacionals que fan referència a la vulneració de drets per part d’Israel. Mentrestant, els Comuns es veuen fora d’un suposat acord que titllen de tebi. «Sense condemna clara a Israel, no hi entrarem», afirmen des d’En Comú Podem, que precisen que mantenir la referència al «dret a defensa» d’Israel és una mena de «carta blanca» per continuar els seus atacs.

La CUP també manté els seus postulats i no preveu afegir-se a cap nou text. En una roda de premsa des del Parlament, la diputada Laia Estrada ha insistit en el «genocidi que pateix el poble palestí» i ha tornat a demanar «l’alto el foc», l’«aixecament del setge a Gaza», així com el «final de l’ocupació», el compliment de les resolucions internacionals i l’«embargament d’armes de l’Estat d’Israel». Termes incompatible amb els dels impulsors de la declaració.

Cinc declaracions en 20 anys

Notícies relacionades

L’any passat, el Parlament ja va ser focus de polèmica perquè es va aprovar una proposta de resolució que acusava Israel de perpetrar un apartheid contra Palestina, afirmació que va generar un rebuig rotund per part de Junts. En els últims anys, la Cambra catalana ha acordat fins a cinc declaracions institucionals sobre el conflicte. L’última va ser el juny del 2021, per condemnar els atacs dels colons sionistes al barri de Sheikh Jarrah. En aquella ocasió, no hi va haver unanimitat, però sí ampli consens. PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns van acordar un text en el qual lamentaven aquestes ocupacions i denunciaven que ho fessin, a més, amb la «protecció del Govern d’Israel». També demanaven a l’Estat d’Israel que es retirés dels territoris ocupats i garantir els «drets fonamentals» dels palestins.

No obstant, l’última declaració que va aconseguir el suport de tota la Cambra va ser el 2014, davant una altra escalada del conflicte. En aquella ocasió, s’apostava per frenar «l’ofensiva de l’Exèrcit israelià sobre Gaza», així com els «atacs de grups armats palestins a Israel». En els últims 20 anys hi ha hagut tres declaracions més. L’única que també va aconseguir unanimitat va ser la del 2004, quan la Cambra va llegir una declaració amb motiu de la mort del president de l’Autoritat Nacional Palestina, Yasser Arafat. El 2010 va ser només una majoria de la Cambra la que va condemnar l’atac de l’exèrcit d’Israel a la Flota per la Llibertat, un comboi internacional amb ajuda humanitària per a Gaza; mentre que el 2022 una majoria de la Cambra va apostar per la solució dels «dos estats» i el dret dels dos pobles a tenir un «estat propi».