La fiscalia recolza per primera vegada que s’investiguin les tortures del franquisme a la Via Laietana

«La comissaria de la Via Laietana és el forat negre de la repressió del franquisme», va assegurar a EL PERIÓDICO el sindicalista Carles Vallejo, que va ser detingut i torturat en aquestes dependències policials entre el 17 de desembre de 1970 i el 5 de gener de 1971. La Fiscalia de Barcelona ha demanat ara al jutjat que s’investiguin les tortures de la policia franquista invocant per primera vegada la nova llei de memòria històrica, en vigor des d’octubre del 2022, que obre la porta a indagar crims de la dictadura que la llei d’amnistia impedia perseguir. És la primera vegada que la fiscalia es pronuncia a favor de perseguir els crims de lesa humanitat i de tortures des que es va aprovar la llei de memòria històrica.

A l’informe presentat davant el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona, la fiscalia, en coordinació amb la Unitat Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat, recolza l’admissió a tràmit de la querella presentada al novembre del 2022 per Vallejo, amb el suport d’una desena d’organitzacions defensores dels drets humans, contra sis policies franquistes. I és que la nova llei de memòria democràtica, segons el ministeri públic, imposa a l’Estat, des de l’àmbit de la justícia, «el deure d’investigar les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari» ocorregudes durant la Guerra Civil espanyola, la dictadura i des de la mort de Francisco Franco fins a l’entrada en vigor de la Constitució.

Jurisprudència i tractats

Amb aquest marc normatiu i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la fiscalia afirma que procedeix a l’admissió de la querella, ja que és necessari portar a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment judicial. L’acusació pública recorda al seu informe l’obligatorietat de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el de saber la veritat i el de la reparació de les víctimes, ja que que són «articuladors» del dret internacional dels drets humans, així com de la mateixa llei de memòria històrica. La titular del jutjat haurà de decidir ara si admet o no a tràmit la querella. Els delictes de lesa humanitat no prescriuen.

Aquest informe rectifica un anterior presentat al juny per la mateixa fiscalia en què es pronunciava de forma totalment oposada. És a dir, considerava que els fets denunciats, ocorreguts el 1971, havien prescrit pel pas del temps, que per llavors el delicte de tortures no existia i que la llei d’amnistia de 1977 impedia remoure el passat, i no es citava la llei de memòria democràtica. Ara la fiscalia opina que aquesta normativa «suposa un nou escenari», segons el text entregat al jugat, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Detingut a la porta de casa

Carlos Vallejo va ser detingut el 17 de desembre de 1971 a la porta de la seva casa al Poblenou. Portava a la bossa un poema de Rafael Alberti. «‘Ellos serán los seis clavos, los últimos, de esa España que solo sabe de muerte’», deien els versos del poeta pels sis joves bascos condemnats a mort per Franco en el Procés de Burgos. Per això i per formar part de Comissions Obreres, el PSUC i el Sindicat de Democràtic d’Estudiants, va ser arrestat, torturat a la comissaria de la Via Laietana i condemnat per «propaganda il·legal». 20 dies de maltractaments continus.

Cinquanta-dos anys després de la seva detenció, i arran de l’aprovació de la nova llei de memòria històrica, Vallejo, que presideix l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, va presentar querella per crims de lesa humanitat, una acció que forma part de l’ofensiva per posar fi a la impunitat i aconseguir que la prefectura de la Policia Nacional a Barcelona es transformi en un espai de memòria.

Notícies relacionades

Carles Vallejo: «La democràcia va ser molt generosa amb els torturadors"

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

La querella s’adreça contra Vicente Juan Creix (mort), que va ser comissari en cap de la policia a la Via Laietana durant el franquisme; Genuino Navales (mort), comissari d’aquest mateix centre; i contra quatre inspectors més, un d’ells també mort. A tots ells, Vallejo els acusa de crims de lesa humanitat per tortures. L’entitat Irídia va remarcar al seu dia que l’Estat «té el deure d’investigar els crims» i «identificar i reparar les seves víctimes», i va lamentar que llavors no s’hagués portat a terme «una sola investigació efectiva dels crims del franquisme».

Aquesta entitat de drets humans ha valorat aquest dijous «molt positivament» que un poder de l’Estat «estigui treballant activament, per fi, per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme». La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha recordat, per la seva banda, que la Generalitat s’ha personat com a acusació popular «per reforçar la causa» i que amb l’acció de la fiscalia s’«obre una bretxa de justícia i reparació».