Nova realitat parlamentària

Així es prepara el Congrés per a l’ús del català, l’eusquera i el gallec: 45.900€ en dispositius i 90€ l’hora en traductors

Així es prepara el Congrés per a l’ús del català, l’eusquera i el gallec: 45.900€ en dispositius i 90€ l’hora en traductors

José Luis Roca

5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Quan Francina Armengol va anunciar el 17 d’agost que el català, l’eusquera i el gallec es podrien fer servir al Congrés des d’aquell mateix moment, molts diputats socialistes van creuar mirades d’escepticisme. La nova presidenta de la Cambra baixa, va anticipar un dels seus companys, s’acabava de «ficar en un embolic tremend». Feia anys que l’ús de les llengües cooficials a l’hemicicle era objecte de disputa. Fins aleshores, la postura del PSOE havia sigut que sense reforma prèvia del reglament era absolutament impossible. Però la legislatura tot just estrenada està provocant canvis d’enfocament en el partit que lidera Pedro Sánchez. No només en la manera d’encarar la possible amnistia del procés, que el president del Govern en funcions ja no diu que sigui inconstitucional

Com a part de l’acord a què va arribar el PSOE amb ERC i Junts per al nomenament d’Armengol com a tercera autoritat de l’Estat, el català, l’eusquera i el gallec podran utilitzar-se al Congrés a partir d’aquest dimarts, dia en què se celebrarà el primer ple d’aquesta legislatura farcida d’incògnites, amb un cost momentani de prop de 50.000 euros d’aquí a final d’any. L’anunci d’Armengol s’ha convertit en realitat. Demà es prendrà en consideració la proposta de canvi reglamentari que farà possible que allà, sense cap condició, els diputats puguin pujar a la tribuna d’oradors i utilitzar una llengua diferent del castellà. La reforma serà aprovada dijous per 179 vots a favor. Però fins i tot en aquest debat previ a la modificació normativa les llengües cooficials estaran permeses. Hi haurà traductors, hi haurà auriculars. Fins i tot s’escoltarà el bable i l’aragonès, sempre que els parlamentaris que utilitzin aquests idiomes s’autotradueixin.  

De forma un xic improvisada, com sol passar davant qualsevol estrena, fa dies que el Congrés es prepara a correcuita per a aquesta nova realitat. Dimarts passat es va conèixer un informe dels serveis jurídics del Congrés. Els lletrats alertaven que l’aplicació completa de la reforma, que estableix el «dret general a utilitzar sense limitacions i en tots els àmbits de l’activitat parlamentària» les llengües cooficials, era «a curt termini molt difícil, si no impossible». Però la posada en pràctica no serà immediata. 

Per a la presentació de textos escrits, com proposicions de llei o esmenes, s’estableix un període de transició de sis mesos destinat a adaptar els serveis del Congrés. Mentrestant, els grups parlamentaris podran registrar iniciatives en català, eusquera o gallec, però aquestes hauran d’anar acompanyades de la seva corresponent traducció al castellà. 

En el pla oral, en canvi, no s’haurà d’esperar. Els diputats utilitzaran a l’hemicicle les llengües cooficials a partir d’aquest mateix dimarts, i el Diari de Sessions recollirà les seves intervencions tant en l’idioma triat com en castellà. De moment, la Cambra baixa contractarà per a cada cita traductors entre els que ja estaven treballant al Senat, on des de 2010 es permet utilitzar el català, l’eusquera i el gallec, però només durant el debat de les mocions en el ple. La reforma del reglament del Congrés va molt més enllà, a l’ampliar aquest dret a totes les sessions i iniciatives. Així que potser, en una possibilitat que la Mesa va deixar oberta la setmana passada, s’acabi contractant un cos permanent de traductors. De moment, no obstant, la fórmula elegida implicarà en el Ple que comença aquest dimarts el treball de 12 traductors, tots autònoms, que cobraran entre 80 i 100 euros l’hora.

I per últim, els auriculars per a la traducció simultània. La Cambra baixa ja compta amb 200 dispositius d’aquest tipus, que s’han utilitzat en les visites de convidats internacionals. Però ha decidit que en necessita uns 450 més. No només estaran disponibles per als diputats: també hi podran recórrer les taquígrafes, els periodistes i el públic en general que assisteixi a les sessions. En total, el cost de material tècnic fins a finals de desembre serà d’uns 45.900 euros, segons fonts parlamentàries.

L’atac d’Aznar

«Els que promouen aquesta iniciativa són els que arraconen l’espanyol a les regions on governen. Busquen convertir-nos en estrangers dins de la nostra pròpia nació», considera la portaveu parlamentària de Vox, Pepa Millán. El PP segueix el mateix camí. L’expresident del Govern José María Aznar, que aquests dies ha tornat a la primera línia política al cridar a una mobilització «nacional» contra la hipotètica amnistia del procés, parla d’«espectacle grotesc». La portaveu dels conservadors al Congrés, Cuca Gamarra, acusa Armengol de situar-se «al marge de la legalitat» a l’«imposar» les llengües cooficials fins i tot abans que s’hagi aprovat la reforma del reglament. 

Gamarra s’agafa aquí al discurs tradicional del PSOE. L’anterior presidenta del Congrés, Meritxell Batet, sempre va considerar que el canvi normatiu era condició indispensable per a l’ús del català, l’eusquera i el gallec, i fins i tot el 2020 va arribar a treure l’ús de la paraula als diputats Albert Botran i Néstor Rego, de la CUP i el BNG, després d’advertir-los en sis ocasions que havien d’intervenir en castellà. Però els socialistes interpreten ara que amb el vistiplau a la tramitació de la reforma del reglament ja hi ha base jurídica suficient perquè es puguin fer servir les llengües cooficials. 

Notícies relacionades

Per Patxi López, portaveu del PSOE al Congrés, cal acceptar amb «naturalitat» aquesta nova realitat. «En aquesta Cambra som els representants de tota la ciutadania, que s’expressa en castellà, però també en eusquera, en gallec, en català», replica l’exlehendakari a Gamarra. 

La reforma s’aprovarà definitivament dijous i comptarà amb un nombrós suport: 179 escons. Als 178 que van recolzar fa un mes Armengol i la majoria progressista de la Mesa (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG) s’hi afegirà l’única parlamentària de Coalició Canària, fet que mostra de nou que la reelecció de Sánchez com a president del Govern és possible si es manté aquest bloc. Però abans, l’última setmana de setembre, arribarà l’intent d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, abocat al fracàs, en què el candidat del PP escoltarà com diversos diputats li donen cop de porta en català, eusquera i gallec.