SOS Costa Brava identifica 10 focus de risc urbanístic al litoral en vuit municipis

SOS Costa Brava ha identificat deu focus de risc territorial que considera clau per a la defensa del litoral durant els pròxims mesos a la Costa Brava. La federació avisa que no es tracta només de projectes urbanístics puntuals, sinó també de revisions de planejament, modificacions de POUM, sentències pendents d’execució i sectors que podrien reactivar drets edificatoris provinents de dècades enrere. Begur, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Port de la Selva, Palafrugell i Pals estan al seu punt de mira.

Davant d’aquest escenari, SOS Costa Brava reclama una revisió profunda del model urbanístic de la Costa Brava i una moratòria efectiva del creixement en àrees sensibles.

L’entitat alerta que molts d’aquests processos afecten sòls especialment vulnerables, com ara zones forestals, espais dunars, àrees inundables o sectors amb forts pendents, i denuncia que, en alguns casos, s’estarien impulsant amb informes desfavorables o en contradicció amb normatives com la Llei de Costes o el Pla Director Urbanístic del Litoral.

Jardins de Sa Riera de Begur

Un dels casos més destacats és el de Jardins de Sa Riera Living, a Begur, "un macroprojecte encara immers en un contenciós jurídic complex" alerten. La federació qüestiona que els terrenys puguin considerar-se sòl urbà i denuncia pendents extremes, manca d’accessibilitat, absència d’estudi d’impacte paisatgístic i possibles vulneracions de la Llei de Costes. Segons l’entitat, el desenllaç del cas podria marcar precedent per a futures urbanitzacions en zones sensibles del municipi i del conjunt del litoral gironí.

També a Begur, SOS Costa Brava segueix de prop la revisió integral del POUM, un procés que considera determinant perquè el planejament actual encara manté sectors forestals i àrees amb pendents superiors al 20% com a urbanitzables. La federació ja ha fet propostes i suggeriments en la fase inicial i preveu presentar-hi al·legacions quan l’Ajuntament aprovi el document inicialment. Entre altres punts, demana la desclassificació de sectors com Font de la Salut, Bosc Major-Mas Gispert, Montcal 2 i Aiguafreda.

Més construccions a Cadaqués

A Cadaqués, la polèmica se centra en el nou POUM, que preveu urbanitzar fins a 54 hectàrees i permetre 755 nous habitatges. SOS Costa Brava i les entitats locals consideren que el document reobre la porta a un model urbanístic “obsolet i especulatiu”, ja que manté sectors en pendent, zones inundables i espais naturals de gran valor com Sa Guarda i S’Oliguera. També critiquen la proposta de traslladar el camp de futbol a Portlligat per poder edificar l’àmbit actual.

A Calonge, la modificació del POUM del sector del Collet és un altre dels punts calents del 2026. Segons la federació, el planejament augmenta el sostre edificable i el nombre d’habitatges en una zona amb risc d’inundació i valor connector, sense haver-se sotmès a una avaluació ambiental adequada. L’operació podria suposar la construcció de 486 habitatges, 119 més dels previstos actualment.

Llançà i Port de la Selva, construccions

El litoral nord concentra diversos dels fronts més controvertits. A Llançà, SOS Costa Brava assenyala especialment els casos de Super Fener i PE2 Roses. En el primer, denuncia la reactivació irregular d’un projecte per a 94 habitatges prop del Parc Natural del Cap de Creus i amb forts pendents. En el segon, alerta del risc de crear un continu urbà entre Llançà i el Port de la Selva en un espai que, segons recorda, el Pla Director Urbanístic obligava a preservar. Les entitats hi han presentat al·legacions per manca d’avaluació ambiental, classificació inadequada del sòl i absència de participació ciutadana.

També a Llançà, el PMU de la Farella ha acabat als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el recurs contenciós presentat per SOS Costa Brava i IAEDEN contra un projecte que preveu cinc blocs plurifamiliars amb 62 habitatges i possibles usos hotelers en la que consideren l’última pineda litoral del nucli urbà. Les entitats denuncien que el projecte es va aprovar sense avaluació ambiental i que afecta hàbitats d’interès comunitari i una zona de gran impacte paisatgístic.

662 habitatges a Lloret de Mar

Al sud de la Costa Brava, Lloret de Mar apareix a la llista amb la modificació del POUM de Mont Lloret, que permetria construir 662 habitatges en un vessant forestal de 52 hectàrees. SOS Costa Brava i SOS Lloret asseguren que el projecte incompleix el Pla Director del Litoral, vulnera la Llei Forestal i no disposa ni d’avaluació ambiental ni d’estudis hidrològics, malgrat el risc d’erosió i l’afectació sobre un connector ecològic.

Camí de Ronda de Palafrugell

A Palafrugell, la federació posa el focus en el projecte del Camí de Ronda a Cap Roig, que considera incomplet i insuficient. Segons denuncia, el document no analitza alternatives, no incorpora estudis d’impacte ni d’integració paisatgística i evita abordar l’enderroc dels murs il·legals del macroxalet del Golfet, objecte d’una sentència ferma. L’entitat adverteix que, si el projecte s’utilitza per esquivar l’execució de la resolució judicial, podria acabar sent anul·lat.

Urbanizar Cap de Bol i s'Arenella, al Port de la Selva

Un altre dels municipis sota vigilància és el Port de la Selva, on la modificació del POUM per urbanitzar Cap de Bol i s’Arenella preveu 16 xalets al primer sector i 24 al segon. SOS Costa Brava sosté que la proposta contradiu les directrius de paisatge que demanen evitar un continu urbà entre Llançà i el Port de la Selva, i alerta de l’impacte sobre una zona de gran valor ecològic, amb forts pendents i elements patrimonials com murs i un pont de pedra seca.

1815 habitatges nous i complexos hotelers a Pals

Notícies relacionades

Uns pares cedeixen la representació legal de la seva filla amb discapacitat als seus germans per falta de "competències digitals"

Proposen crear un districte universitari propi per a Catalunya

La relació de casos es tanca amb Pals, on el nou POUM en fase inicial podria permetre fins a 1.815 habitatges nous i sis complexos hotelers. SOS Costa Brava considera aquestes previsions “totalment desproporcionades” i denuncia que afecten sòls inundables, connectors ecològics i hàbitats d’interès comunitari, especialment en àmbits com la platja de Pals, Rodors, Interpals i el PAU dels Jonquers. L’entitat ja ha presentat al·legacions i reclama una reformulació completa del planejament.

Amb aquest llistat, SOS Costa Brava vol situar el debat urbanístic al centre de l’agenda del 2026 i adverteix que el futur del litoral es decidirà, en bona part, en aquests deu expedients. La federació defensa que la Costa Brava ja no pot sostenir nous creixements sobre espais fràgils i reclama que les administracions apostin per un model territorial més restrictiu, adaptat als límits ambientals i allunyat de l’expansió urbanística que ha marcat les darreres dècades.