El Govern prepara mesures 'antiinflació' temporals en carburants i llum i que es desactivin de manera automàtica si baixen els preus

Per fer-ho, l'Executiu està estudiant com van funcionar les mesures aprovades després de la invasió russa d'Ucraïna, segons expliquen les mateixes fonts, i ara es planteja introduir com a novetat un mecanisme automàtic dels llindars d'inflació, en funció de l'evolució dels preus en cada moment. D'aquesta manera, les rebaixes fiscals als carburants o la llum que pretenen aprovar es desactivarien de manera automàtica si els preus tornen a la normalitat prèvia a la guerra.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha insistit en la pretensió d'acotar aquest primer paquet de mesures a la situació actual, que és lluny de la gravetat produïda després de l'escalada inflacionista per la guerra d'Ucraïna. En roda de premsa després del Consell de Ministres d'aquest dimarts, Cuerpo s'ha referit a la necessitat que el pla de resposta compti amb un element de “flexibilitat” en funció de l'evolució dels preus. El paquet, ha apuntat, “ha de ser proporcional a l'impacte que estem observant”, molt diferent dels nivells assolits en el pitjor de la crisi energètica després de la invasió d'Ucraïna.

La durada de la guerra al Pròxim Orient i la intensitat i prolongació del bloqueig a l'estret d'Ormuz, per on transiten entorn del 20% dels productes petrolífers i de gas natural liquat, especialment cap al continent asiàtic, marcarà l'evolució futura del pla d'acció del Govern. D'aquí que a l'Executiu apostin per anar adaptant la resposta en funció de l'evolució de la situació. Després de la guerra d'Ucraïna es van arribar a aprovar set paquets de mesures successius.

Sense mesures en habitatge

Per aquest motiu, la intenció és acotar les mesures per a la rebaixa del preu dels carburants —especialment en els sectors del transport, l'agricultura i la pesca— així com del preu de l'electricitat, però de moment no activaran actuacions en l'àmbit de l'habitatge ni en el dels preus dels aliments. Les mesures per contenir els preus se centraran en rebaixes fiscals, i es descarten les bonificacions com la rebaixa de 20 cèntims en els preus de la gasolina i el dièsel, atès que els resultats no van ser els esperats en l'anterior crisi.

Es rebutja així incloure en aquest primer paquet algunes de les reivindicacions en què coincideixen els seus socis parlamentaris de l'arc esquerre, com la prohibició de desnonaments, la recuperació de l'impost a les energètiques o intervenir en el sector de l'alimentació. “Pel que fa a l'habitatge o a l'IVA dels aliments, estem en unes circumstàncies en què el perímetre de les mesures del reial decret llei de divendres s'ha d'adaptar a l'impacte que estem observant”, ha apuntat el ministre d'Economia.

Des de l'Executiu també se subratlla que la prioritat és que l'escut social “pugui comptar amb el màxim consens possible”. Precisament, PP, Vox i Junts venen de fer caure successivament al Congrés dos decrets de pròrroga de l'anterior escut social, rebutjant principalment la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables sense alternativa residencial. El que sí que inclourà el Govern serà la prohibició dels talls de subministraments bàsics.

Reformes d'impacte estructural

Notícies relacionades

L'ex DAO nega l'agressió sexual i carrega contra la víctima davant del jutge: "M'han destrossat la vida"

Un sindicat vol que s’investiguin 5 professionals d’Adif i dues empreses més

El paquet de resposta a la convulsió provocada per la guerra pretén abordar mesures amb impacte immediat i mesures amb visió de llarg termini. L'objectiu és "donar resposta al punt urgent sense oblidar el punt important", ha assenyalat la ministra portaveu, Elma Saiz. I és que el reial decret llei que s'aprovarà divendres no només inclourà mesures conjunturals per contenir l'impacte actual de la pujada dels preus, sinó també reformes estructurals per "estar preparats i més ben posicionats" per a futures crisis.

Unes reformes estructurals que, segons ha destacat la vicepresidenta Aagesen, buscaran donar un nou impuls a l'electrificació de l'economia nacional per anar reduint el consum i la dependència dels combustibles fòssils (precisament petroli i gas són els que ara s'han disparat per l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient), i per donar una altra empenta al desplegament d'energies renovables amb canvis reguladors i incentius. "El sol i el vent mai no seran bloquejats a l'estret d'Ormuz", ha sentenciat Aagesen.