Malgrat aplicar-la
El Suprem es pot adreçar al TC o a la justícia europea per mirar de frenar l’amnistia
El Tribunal Suprem no tindrà més remei que aplicar una llei d’amnistia en els termes en què finalment sigui promulgada, de la mateixa manera que va haver de declarar derogada la sedició després de la reforma penal pactada entre el Govern de Pedro Sánchez i ERC. Això va suposar que es modifiqués la sentència del procés, dictada l’octubre del 2019, i que es limités el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a un delicte de malversació de cabals, tot i que en la seva modalitat més greu.
No obstant, malgrat aplicar la nova llei, quan estigui en vigor, l’alt tribunal sempre té l’opció de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Constitucional i una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si té algun dubte sobre si la nova norma excedeix la carta magna.
Cap dels dos mecanismes són suspensius, el que significa que si es dictés una llei d’amnistia per posar fi a tots els procediments oberts en relació amb el procés i saldar els comptes pendents amb la justícia dels ja condemnats, així ho haurà d’acordar el magistrat Pablo Llarena, respecte dels fugits de la justícia espanyola, Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i el tribunal que va jutjar el president d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de líders independentistes condemnats per l’1-O. Aquests mateixos passos hauran de fer la resta de jutjats, tant a Catalunya, com a l’Audiència Nacional, que tinguin causes relacionades amb el referèndum fins a aquell moment considerat il·legal.
Una vegada els jutges anul·lin els procediments oberts en relació amb el procés, en funció de la concreció de l’amnistiat finalment, també podran elevar els seus dubtes sobre la seva constitucionalitat al Tribunal Constitucional. En el seu cas, també poden plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE, com ja va fer Llarena amb les euroordres, quan Bèlgica va negar l’entrega a Espanya de Puig a l’apreciar hipotètiques vulneracions dels seus drets en la reclamació espanyola.
Malversació i desordres
Fonts jurídiques consideren que resultarà interessant comprovar què resol la justícia europea sobre una amnistia que en el cas dels encausats principals –els fugits de la justícia espanyola, però també els condemnats pel Suprem– es refereix exclusivament a un delicte de malversació de cabals públics, que es troba entre els inclosos en el ventall que conforma els de la corrupció, la persecució de la qual s’ha accentuat a tot Europa.
Notícies relacionadesEn la majoria dels procediments oberts a Catalunya pel procés, el delicte investigat és el de desordres públics pels fets succeïts en les protestes derivades de la condemna de fins a 13 anys de presó als líders independentistes i, en concret, a Junqueras. Després de ser indultat i malgrat la derogació de la sedició, el president d’aquesta formació continua complint la pena d’inhabilitació imposada, al no entendre necessari modificar-la el tribunal, perquè la condemna es va produir pel delicte de malversació més greu. En el seu cas, l’amnistia suposaria poder tornar a la política activa i poder presentar-se a les pròximes eleccions.
Es dona la circumstància de què la Sala del Contenciós de l’alt tribunal començarà a revisar la mesura de gràcia que li va concedir el Govern de Sánchez a ell i a la resta de condemnats el pròxim dia 14. Començarà pels interposats per Vox i Cs contra els dels líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van confirmar fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Tribunal Suprem Carles Puigdemont Sentència del procés Pablo Llarena
- Accident a l’Alta Cerdanya El xòfer del bus sinistrat a França sumava deutes i avaries
- Una misteriosa malaltia mortal posa la RD del Congo en alerta
- Junta de Seguretat de Catalunya La Guàrdia Civil i la Policia Nacional s’incorporen al 112 de Catalunya
- Alejandra Fernández: "Quasi deixo de córrer per falta de recursos"
- Dia de la Constitució Quins centres comercials obren el 6 de desembre a Catalunya i Barcelona?