El Govern utilitza un dron per identificar restes de la Guerra Civil a la zona incendiada de Corbera d’Ebre

Des d’aleshores, la Generalitat ha fet actuacions d’urgència a la zona cada vegada que ha rebut l’avís de noves troballes, però davant la gran quantitat de restes existents, la conselleria de Justícia, Drets i Memòria ha decidit fer un pas més i servir-se de l’ús d’un dron i de la intel·ligència artificial per mirar de recuperar el màxim nombre possible de cossos per identificar-los.

De fet, aquest mes de juliol ja s’ha realitzat una part de la iniciativa amb un dron dotat de tres càmeres d’alta definiciói amb visors tèrmics i infrarojos, les imatges de les quals ja estan sent analitzades per la intel·ligència artificial. Segons ha explicat a EL PERIÓDICO el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, això servirà per identificar els llocs on hi pot haver més trinxeres i que les expedicions sobre el terreny puguin tenir «més èxit» de trobar-hi restes.

Difícil accés

La zona de l’incendi de Corbera d’Ebre, avisa Aragoneses, no és un «terreny qualsevol» i té unes particularitats que el fan idoni per portar a terme aquest procediment. Es tracta d’una zona «amb una orografia complexa», plena de barrancs de difícil accés, on «no hi ha cultius» i la «presència humana és molt petita». I va ser justament allà, entre aquests barrancs reconvertits en trinxeres, on hi va haver una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil.

A causa de la durada dels combats i de la falta de recursos de l’exèrcit republicà, molts cossos van quedar escampats «en superfície» o «mig enterrats» per la zona, per la qual cosa reapareixen de manera recurrent. «Els soldats republicans no tenien temps ni mitjans per poder enterrar els companys i els franquistes tampoc es van preocupar dels cossos dels enemics», rebla el director general de Memòria Democràtica, que confia que el dron i la IA permetin identificar moltes més restes enterrades.

De moment, durant aquest mes d’agost, i de forma paral·lela, ja s’ha excavat en tres localitzacions del bosc calcinat. I en la primera, on ja s’han perforat més de 15 metres de trinxera, s’han localitzat restes que podrien correspondre almenys a set persones. Les restes òssies recuperades per la Generalitat seran estudiades amb l’objectiu d’identificar-los i tornar-los a les famílies que estiguin adherides al programa d’identificació genètica del Govern. La batalla de l’Ebre va ser la més mortífera de la Guerra Civil, amb més de 30.000 morts.

Augment d’actuacions

Al conjunt de Catalunya, segons dades de l’Executiu, durant el primer semestre del 2023 hi ha hagut un augment d’actuacions per recollir restes en superfície. Concretament, s’han registrat un total de 25 avisos de troballes humanes, que presumptament estarien relacionats amb el període de la Guerra Civil, a l’espera de fer les comprovacions corresponents.

Notícies relacionades

La Moncloa avisa famílies d’enterrats al Valle de los Caídos: trauran les restes

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Actualment, la web de fosses de l’Executiu català compta amb 911 registres documentats, 57 dels quals corresponen a actuacions fetes des del 2008 per recollir restes en superfície del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’aquestes actuacions, n’hi ha 26 que van derivar posteriorment en excavacions de fosses.

Tot això va en paral·lel a la tramitació de la nova llei de memòria democràtica al Parlament perquè sigui aprovada, que abans de la pausa estival ja va superar el primer tràmit parlamentari i que espera la votació definitiva. La normativa preveu la retirada de la simbologia franquista a tot Catalunya en dos anys, actes de commemoració de la República el 14 d’abril, sancions contra l’enaltiment de la dictadura i inclusió de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària.