El Govern es persona com a acusació popular en la primera querella per tortures de la Via Laietana

Davant la possibilitat que la primera querella per tortures a la prefectura de Via Laietana caigués en sac foradat, el Govern ha decidit fer un pas endavant i ha anunciat que s’ha personat com a acusació popular en la causa.

Així ho ha comunicat la consellera de Justícia i Memòria Històrica, Gemma Ubasart, després que la setmana passada la Fiscalia de Barcelona instés a arxivar la demanda acollint-se a la llei d’amnistia i a la prescripció dels delictes. Una decisió que des del Govern consideren «no s’adequa» a la nova llei de memòria democràtica, aprovada a la tardor.

Es tracta de la querella criminal presentada al novembre per Íridia, Òmnium Cultural i altres entitats memorialistes pel cas del militant sindicalista Carles Vallejo, detingut i torturat en aquesta comissaria el 1971.

La consellera Ubasart ho ha anunciat aquest dilluns al matí acompanyada de Vallejo i les entitats que van recolzar la presentació de la querella, coincidint amb el Dia Internacional de les Nacions Unides en suport a les víctimes de la tortura. «S’ha optat per l’oblit, per girar full. Però en ple segle XXI això ha de canviar», ha apuntat Ubasart.

Segons la consellera, no és moment de buscar «càstig, però sí justícia» perquè quedin «reconeguts els fets» i que això sigui un element «reparador» per als represaliats.

A més, Ubasart ha anunciat que el Govern actuarà de la mateixa manera en altres casos de característiques similars perquè tenen «l’obligació política, jurídica i ètica» de defensar els drets humans. «Els crims de lesa humanitat no prescriuen», ha conclòs.

Notícies relacionades

El Govern esprem les vies per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria

Barcelona comença a retirar el monument als caiguts del castell de Montjuïc

També Carles Vallejo ha intervingut i ha volgut deixar clar que la seva querella no és una «acció personal», sinó que té per objectiu ser reparadora per als «milers d’homes i dones que van patir tortura durant el franquisme, molts dels quals ja no hi són».

D’altra banda, la titular del departament també ha insistit en la necessitat que la prefectura de la Via Laietana sigui «resignificada» i que serveixi com a «reparació individual i col·lectiva».