8
Es llegeix en minuts

Francina Armengol (Inca, 1971) va arribar a la presidència del Congrés la setmana passada de la mà de 178 ‘sís’. Aquesta majoria, a la qual ara apel·la Pedro Sánchez per ser investit, diu que li donarà «força» en la tasca al capdavant del Congrés en una de les legislatures que es preveu més tensa i en la qual s’ha proposat implantar l’ús de les llengües cooficials

¿Imposa ser la tercera autoritat de l’Estat?

Imposa molt i em sento absolutament desconcertada, amb una gran responsabilitat, però també amb moltíssim honor, amb moltíssima il·lusió i amb moltíssimes ganes. Agraeixo moltíssim el vot a favor dels 178, sense cap dubte, però seré la presidenta del Congrés de tots, i representaré les diferents formacions polítiques. Intentaré estar a l’altura de les circumstàncies. 

¿Quan li va comunicar Pedro Sánchez que volia que vostè fos la presidenta del Congrés?

M’ho va comunicar uns dies abans del Ple. Em va explicar els motius pels quals veia favorable que jo fos la candidata a la presidència del Congrés, per la meva experiència política, pels meus plantejaments i també pel moment polític que s’està vivint a Espanya. Em vaig haver d’asserenar per donar el sí, és clar.

En el seu moment, vostè es va posicionar contra la DUI i contra l’aplicació de l’article 155. ¿Creu que es va gestionar malament aquella situació que ha derivat i que té conseqüències en l’actual aritmètica parlamentària? 

Jo sempre he defensat, i continuo defensant, que els conflictes territorials es resolen des de la paraula, des del diàleg i des del consens, no des de la judicialització dels conflictes. Crec que la política està per parlar i per veure com busquem les millors solucions. I, quant a l’aritmètica parlamentària, és el reflex del que la ciutadania espanyola ha volgut. Clarament, Espanya s’ha decantat perquè no hi hagi una majoria absoluta, i a partir d’aquí, el que ens diuen als polítics és, heu de parlar i us heu d’entendre i entendre’ns.

Vostè parla del diàleg i de buscar solucions als conflictes. Estem veient en els últims dies com una de les principals veus en l’independentisme és la de Carles Puigdemont. ¿Caldria buscar una solució a la seva situació actual? 

Tot l’arc parlamentari i les decisions que es podran prendre des dels grups polítics i els partits polítics –perquè això ara no em competeix– entra en una fase de negociació de partits polítics per fer possible les majories dels resultats del 23 de juliol. Hi va haver ciutadans que van votar lliurement per la formació de Junts i a partir d’això s’haurà de veure com es poden fer possible aquests acords o no. S’han d’establir les negociacions diferents entre els diferents partits polítics per veure qui té possibilitats de sumar aquesta majoria necessària dels 176 diputats. Això és una democràcia parlamentària i aquestes són les regles del joc que ens hem donat. 

El 2021, Esquerra i Junts van presentar una llei d’amnistia. El PSOE, juntament amb el PP i Vox, van impedir a la Mesa del Congrés que es debatés. Si en el dia d’avui arribés una proposició similar a la Mesa del Congrés, ¿vostè com actuaria? 

Com a presidenta del Congrés la meva posició és garantir els drets dels diputats, els drets dels grups parlamentaris i la necessitat de garantir debats rics, des del respecte i des del diàleg, i evidentment garantir la legalitat i, per tant, que tot el que es tramiti sigui d’acord amb la normativa vigent. Jo no em fico en el fons dels temes polítics, ni crec que sigui el meu paper ni el de la Mesa, sinó garantir que tot el que es tramiti s’ha de fer d’acord amb la llei, des de la correcció normativa estricta. 

El Rei ha proposat Alberto Núñez Feijóo com a candidat a la investidura. ¿Creu que Felip VI té tota la informació per poder prendre aquesta decisió, ja que diversos partits no han acudit a la ronda de contactes?

Crec que no ha tingut problema a l’hora de recollir tota la informació ni de bon tros.

Ara només falta que es posi data al debat. ¿Intentarà que es puguin utilitzar les llengües cooficials en aquest ple?

La meva voluntat és parlar amb tots amb el ferm compromís que es puguin parlar totes les llengües oficials al Congrés. És una prioritat per a aquesta presidència que la ciutadania pugui veure’s representada a la Cambra de tots en les llengües oficials de la seva terra. Això és una de les grans riqueses d’aquest país. Ara toca veure com ho fem de la manera més ràpida possible, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista de garantir el dret lingüístic dels diputats que vulguin expressar-se en una llengua cooficial, però també el dret de tots els diputats a poder entendre’ls. El reglament del Congrés no parla en cap article que s’hagi de parlar aquí en castellà. 

¿La inclusió del català, l’eusquera i el gallec al Congrés és una reivindicació que arriba tard?

Crec que és una gran notícia que el Congrés sigui la representació del que és l’Espanya real. Ara treballaré intensament amb tots els grups polítics per fer-ho possible perquè vull que aquest consens pugui ser molt ampli, perquè crec que perquè certes qüestions puguin ser molt acceptades, puguin funcionar, puguin ser molt consolidades, estables, ha de ser amb el màxim acord possible. Crec que això no ha de ser cap problema i hem de buscar les fórmules tècniques i normatives per fer-ho viable. Per tant, crec que és una gran alegria que ens vegem més ben representats al Congrés, una manera de veure’t representat és que sentis parlar com tu parles.

¿Vostè pronunciarà alguns dels discursos en català o almenys té pensat utilitzar el català al Congrés?

Primer he de veure l’abast de com podem complir aquests objectius, però, òbviament, jo soc la presidenta del Congrés dels Diputats, de tot Espanya, i, evidentment, crec que això també ho tinc molt clar. 

Entenc que li agradaria utilitzar el català al Congrés.

És clar, m’agradaria que es poguessin utilitzar totes.

Hem viscut durant una legislatura uns plens bastant aspres, amb diputats de formacions de Vox, per exemple, que han arribat a vexar la ministra d’Igualtat. ¿Com farà front a aquesta mena d’actituds? 

Amb la presidenta Meritxell Batet, que crec que ho ha fet meravellosament bé, ja hi he parlat perquè em doni consells per afrontar aquesta situació que, evidentment, és complexa. Crec que tots i totes tenim una responsabilitat enorme. En la democràcia és fonamental que el ciutadà se senti ben representat i que, per tant, estigui orgullós de qui el representa. Jo moltes vegades veient un ple del Congrés m’he sentit avergonyida de segons quines expressions, quins qualificatius, i de les formes que hi ha hagut. Això, a mi em sembla que fa que molts ciutadans se sentin molt lluny, se sentin farts. Per tant, jo m’esforçaré al màxim per posar en valor la democràcia i per això també intentaré al màxim tenir molta relació amb els grups parlamentaris, perquè hi hagi una mica aquest clima de concòrdia que és necessari per prendre decisions.

¿Què li sembla l’actitud del president de la RFEF, Luis Rubiales? 

Va ser una actitud absolutament inadmissible. I la disculpa ha sigut clarament insuficient. Aquest assumpte confirma que en la nostra societat hem de continuar avançant per erradicar el masclisme.

El PSC va aconseguir un resultat històric a Catalunya i el PSIB va obtenir un diputat més respecte al 2019 el 23J. A més ara vostè assumeix la presidència del Congrés. ¿Creu que la part més federalista del PSOE està guanyant pes dins del partit?

Des de l’aprovació de la Constitució, en el tema de la descentralització autonòmica és una de les qüestions que més hem avançat de manera clara, tot i que queda camí per recórrer. Quan parlem de la paraula ‘federal’ és negociació, això és entendre la realitat d’Espanya, que és aquesta pluralitat. Quan hem viscut la covid, hem entès tots que la cogovernança, que va encunyar molt el president Sánchez, era la millor manera de treballar. I, per tant, crec que dins del PSOE hi ha una majoria aclaparadora que pensa que aquest és el camí adequat, i jo crec que està absolutament cohesionat en aquest camí. 

En el seu discurs va citar Félix Pons, que és l’únic mallorquí que com vostè ha ostentat aquest càrrec. ¿Per què considera que és un referent i què li pot servir del seu mandat de cara al mandat que ara comença vostè?

En Félix va ser, indubtablement, un gran polític, un gran intel·lectual, una persona amb unes maneres meravelloses. Quan jo començava en política, vaig tenir l’oportunitat de dinar amb ell de tant en tant, ell i jo sols, i vaig aprendre moltes coses. Des que el president Sánchez em va proposar assumir la presidència del Congrés dels Diputats, l’he recordat cada dia i he pensat: ‘tant de bo pogués ser aquí, tant com jo el necessitaria i com em podria ajudar’.

Notícies relacionades

Vostè ha defensat que li agradaria tornar a ser presidenta de les Balears el 2027. ¿Aquesta decisió canvia la seva estratègia? ¿Com queda ara el partit a les illes?

Continuo sent la secretària general del Partit Socialista a les Balears i, per tant, continuo treballant intensament en aquestes posicions. El PSIB està fort i unit. Ara ens toca fer oposició en les institucions amb els representants ja elegits, tant el portaveu parlamentari com els portaveus en consellers i a l’Ajuntament de Palma.