El PSC afluixa la pressió al Govern per no torpedinar un pacte de Sánchez amb ERC i Junts

Els socialistes catalans van insistir en campanya que Catalunya exerciria d’adalit de la reedició del Govern de coalició. Els resultats li han donat la raó, però també han imposat una altra realitat: Catalunya i, molt en concret, els partits independentistes, poden ser el factor d’inestabilitat més gran. Sense ells, la Moncloa és inabastable per al PSOE. I per això el PSC ha de calibrar ara cada moviment al Parlament i cada declaració pública que tinguin com a destinataris els dos partits.

Un joc d’equilibris

Illa ja ha posat en pràctica aquest joc d’equilibris conscient que, en aquests moments, li interessa més que mai que els independentistes vagin a l’una perquè la conseqüència de què s’atiï la disputa estratègica entre republicans i postconvergents pot ser que la investidura de Sánchez se’n vagi en orris. Que hi hagi un front comú entre les dues formacions, entenen els socialistes, els beneficia perquè ratifica una actitud negociadora.

D’una banda, després del 23J Illa no ha posat èmfasi en el desgast de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat després d’encaixar ERC un segon correctiu electoral. Aquesta era la intenció dels socialistes si guanyaven les eleccions municipals, quan la direcció del partit explicava entre bambolines que la seva victòria tindria repercussió en la legislatura catalana perquè passarien a una fase de collar el Govern en minoria dels republicans per intentar escurçar el mandat.

La precipitada convocatòria de les generals i l’escenari resultant, com a mínim, ha ajornat aquest propòsit. El líder de l’oposició no va més enllà de la gastada consigna que el seu partit continua treballant per construir una alternativa a l’actual Govern. Ni rastre de demanar eleccions ni cap conat d’activar una moció de censura, una via que Illa no ha contemplat en cap moment en aquesta legislatura.

D’altra banda, el PSC s’ha receptat també caminar amb peus de plom amb Junts. El líder dels socialistes catalans, a més de parlar des de la mateixa nit electoral que toca liderar una Espanya «plural i diversa», ha recordat que tenen molts pactes municipals amb els postconvergents. Tot i que en el partit de Laura Borràs i Jordi Turull encara cou la jugada que va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias, així com el pacte dels socialistes en les diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida.

No molestar a Waterloo

Els socialistes han deixat clar, això sí, que la reclamació d’un referèndum i de l’amnistia és un mur infranquejable i que en les negociacions per a la investidura ha d’imposar-se el «realisme». Alhora, són conscients que és Carles Puigdemont qui té el botó a les seves mans, per la qual cosa també evitaran molestar a Waterloo.

El que queda fora del seu abast i pot distorsionar les seves intencions, això sí, és l’impacte que poden tenir decisions judicials que afectin l’expresident i els líders de l’1-O amb causes pendents. Illa ja va evitar qualsevol acarnissament aquesta setmana amb l’ordre de la Fiscalia del Suprem de reactivar les euroordres o amb el retorn efímer amb detenció inclosa de Clara Ponsatí.

Notícies relacionades

Rovira i Turull inicien els contactes per exigir un preu conjunt per a la investidura de Sánchez

L’Audiència recorre a França per saber si el Marroc va espiar Sánchez

La sessió de control de dimecres en el ple del Parlament va ser un termòmetre de la moderació i el pacte de no agressió d’Illa amb l’independentisme per aplanar el terreny de les negociacions que marcaran les pròximes setmanes. Lluny de recordar el revés a les urnes patit per ERC i Junts, va remarcar que la lliçó del resultat de les generals és que «la política útil és acordar en una societat plural». Però també va recordar a Aragonès, en un to gens inquisitiu ni agre, que hi ha aliances vigents en matèria pressupostària per les quals el Govern hauria de posar la «sisena marxa».

Al carrer Pallars afirmen que és el PSOE qui haurà de liderar la interlocució amb uns i amb d’altres i que el seu rol serà el d’«ajudar» en el que faci falta. De moment, i a l’espera d’una nova ordre de Sánchez després d’haver ordenat «calma» i vacances, la contribució del PSC és no encendre cap metxa que incendiï el necessari diàleg amb els independentistes malgrat la supremacia que ha anat consolidant en tres comicis consecutius a l’espera de donar la campanada en les pròximes catalanes.