L’oposició local frena l’avenç de molts projectes
Desenes d’Ajuntaments aproven moratòries amb l’objectiu d’alentir el desenvolupament dels camps de bateries, instal·lacions poc conegudes.
La tramitació de projectes de bateries avança a Catalunya, però el seu desplegament sobre el terreny encara xoca amb múltiples resistències en l’àmbit local. Desenes d’Ajuntaments han aprovat en els últims mesos moratòries urbanístiques per frenar o, com a mínim, guanyar temps davant l’arribada d’unes instal·lacions encara poc conegudes per a bona part del món municipal. Des d’alguns d’aquests consistoris, detallen que abans de donar llum verda a aquestes propostes volen revisar la planificació urbanística i analitzar les possibles conseqüències negatives.
Fonts del sector, però, assenyalen que aquest rebuig respon, en gran mesura, al desconeixement. "Hi ha desconfiança davant una tecnologia nova, amb temors que estan relacionats amb possibles explosions, incendis o molèsties acústiques", diu Salvador Salat, portaveu d’UnefF (Unió Espanyola Fotovoltaica) a Catalunya.
Salat replica que aquestes pors no es corresponen amb la realitat. "Les bateries d’aquests projectes no són com les dels patinets i amb prou feines generen soroll". Als dubtes de diverses localitats, s’hi afegeixen les reticències de veïns i alguns ecologistes. Plataformes com Renovables Sí, però així No alerten d’una entrada massiva de projectes de bateries sense una planificació energètica prou clara i temen que es reprodueixin els conflictes ja vistos amb parcs eòlics i fotovoltaics.
Menys impacte
El sector, en canvi, defensa que l’emmagatzemament no només és compatible amb el desplegament renovable, sinó que serà una peça bàsica per fer-ho viable. "Segons les previsions energètiques de la Generalitat, tan sols seran necessàries 60 hectàrees ocupades per bateries", constata Salat, per exemplificar el poc espai i l’impacte reduït d’aquestes instal·lacions.
Notícies relacionadesDavant l’onada de moratòries, el decret aprovat per la Generalitat el 2025 per regular aquest tipus d’infraestructures fixa límits clars a la capacitat de bloqueig municipal. Els Ajuntaments poden aprovar suspensions temporals de llicències o de tramitació, però aquestes tenen un recorregut acotat de dos anys com a màxim.
Si després els governs locals pretenen blindar la prohibició mitjançant canvis de planejament, la Generalitat pot emetre informes desfavorables i fins i tot recórrer aquestes decisions. En aquest context, la filosofia del Govern passa per ordenar la implantació, no per vetar-la, en un context en el qual considera que l’emmagatzemament serà imprescindible per garantir la seguretat del sistema elèctric.
