Infraestructura clau
Catalunya lidera la tramitació de projectes de camps de bateries
Es tracta de la comunitat que gestiona i concedeix més permisos d’accés i connexió a la xarxa de transport elèctric per col·locar bateries, uns elements que donen seguretat al sistema elèctric i eviten apagades.
Fins ara el Govern ha donat llum verda a 2.021 megawatts de potència
Les instal·lacions les formen grans sistemes que emmagatzemen energia
Malgrat els avanços, Catalunya no ha aconseguit revertir del tot el retard en la instal·lació de parcs d’energies renovables i continua sense liderar la posada en marxa d’aquest tipus d’instal·lacions. No obstant, en els últims mesos, sí que ha aconseguit encapçalar la tramitació de projectes de camps de bateries. Segons dades de Red Eléctrica a què ha accedit EL PERIÓDICO, Catalunya és la comunitat autònoma que gestiona i concedeix més permisos d’accés i connexió a la xarxa de transport elèctric per col·locar bateries, uns elements clau per donar seguretat al sistema elèctric i evitar hipotètiques apagades com la que es va viure a Espanya fa un any.
Fins ara, s’ha donat llum verda a 2.021 megawatts de potència, una dada que supera els 1.751 d’Andalusia, el segon territori amb més camps de bateries. A més, en aquests moments, la Generalitat està en procés d’autoritzar 164 projectes més d’aquest tipus.
Marc legal
Fonts del sector consultades per aquest diari asseguren que l’entrada en vigor del polèmic decret llei català que dona prioritat a les renovables i regula les bateries ha contribuït a accelerar el procés. Salvador Salat, portaveu de l’Unicef (Unió Espanyola Fotovoltaica) a Catalunya, coincideix: "És una de les assignatures que, per una vegada, hem afrontat correctament". "Fins fa poc, no hi havia regulació i cada projecte s’havia d’abordar de manera individual, cosa que dificultava el procés. Però amb l’aprovació del decret, tot és més senzill", afirma.
Els camps de bateries consisteixen en instal·lacions formades per grans sistemes d’emmagatzematge elèctric. Aquestes bateries permeten guardar energia durant el dia, quan hi ha excedent, per alliberar-la més tard quan el sistema la necessita. "La seva funció principal és aportar flexibilitat a la xarxa: absorbeixen electricitat en moments d’alta producció o baixa demanda i la tornen en les hores de més consum", indica Salat. Així s’equilibren oferta i demanda.
Amb el desplegament de les energies renovables, especialment la solar, la producció de la qual es concentra en les hores centrals del dia, la importància dels camps de bateries ha augmentat, ja que serveixen per aprofitar l’excedent diürn, que d’una altra manera es podria desaprofitar, i traslladar-lo a la tarda, a la nit o a les primeres hores del matí.
Dos models
Aquests projectes poden ser els anomenats stand alone o híbrids. Els primers són instal·lacions de bateries independents, connectades directament a la xarxa i dedicades exclusivament a emmagatzemar i a subministrar electricitat segons les necessitats del sistema. Els híbrids, en canvi, es vinculen a una planta de generació renovable, com un parc solar o eòlic, de manera que la bateria emmagatzema part de l’energia produïda per aquesta instal·lació per injectar-la més endavant al sistema.
Catalunya, per ara, és líder en els camps de bateries stand alone. Quant a les híbrides, com que la comunitat no disposa d’una quantitat de parcs eòlics i solars gaire elevada, se situa en tercer lloc, per darrere d’Andalusia i Extremadura, on hi ha més volum de renovables. Companyies dedicades a l’impuls de les bateries constaten que el nou marc jurídic aporta confiança i estimula l’activitat. Però, tot i així, avisen que encara queda molt camí per recórrer per donar a conèixer la importància de les bateries i convèncer els ajuntaments reticents davant les propostes que els arriben per part dels promotors.
"No hi ha dubte que molts dels primers grans parcs de bateries de la Península es veuran a Catalunya", afirma Salat. El portaveu de l’Unicef assegura que aquests punts d’emmagatzemament d’energia no generen grans sorolls ni són problemàtics a l’hora de rebre el vistiplau ambiental perquè el seu impacte és molt baix. "A més, amb poc espai es pot emmagatzemar molta energia", remarca. En dades: en tot just una hectàrea, es poden guardar 100 megawatts d’energia que s’emmagatzemen i després s’alliberen quan és necessari.
Element clau
Notícies relacionadesSalat, de tota manera, considera que Catalunya ha d’accelerar també en el model de bateries hibridat: "És clau donar servei a un parc fotovoltaic concret perquè la producció es pot desplaçar cap a la tarda nit". "De fet, els parcs que sol·liciten instal·lar-se al territori ja solen demanar també una autorització per posar bateries", afegeix. "Es tracta d’un element clau per emmagatzemar energia i donar estabilitat", acaba.
Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica defensen la tramitació de tants projectes i exposen que es tracta d’un pas necessari per descarbonitzar el model energètic i impulsar les renovables, alhora que s’electrifica la demanda. A més, afegeixen aquestes fonts, es contribueix a aplanar la corba de demanda i a estabilitzar els costos, alhora que es garanteix el subministrament en cas d’incidències.
