Roger Montañola: «Amb la recuperació de la sedició, Feijóo demostra que viu en el 2017»

¿Qui prefereix que guanyi: El PP o el PSOE?

Tots dos partits representen un model molt centralista. Cap preferència perquè en guanyi l’un o l’altre.

¿Amb qui s’asseuria abans a negociar?

Ens asseurem amb tots dos. Però la lògica convida que sigui amb el guanyador o el que tingui més possibilitats de governar.

La majoria de les enquestes donen com a guanyador Feijóo.

Doncs ens asseuríem primer amb Feijóo. I si guanya Sánchez, doncs amb ell.

¿Negociaria amb el PP si només pot governar amb Vox?

No. Vox és una línia vermella. Fa bandera del seu anticatalanisme i de la negació de tot el que som, de la nostra llengua.

Per tant, si entra Vox en l’equació...

... Nosaltres sortim per la porta.

I si no entressin en el Govern, ¿podrien arribar a votar al mateix candidat que Vox en una investidura?

Aquest és un escenari que s’haurà de veure. En el Congrés, la CUP i Junts han votat el 80% de les vegades exactament el mateix que Vox. Que en els parlaments hi hagi vots similars amb partits discrepants és habitual.

Entenc que no tanca la porta.

No, no. Si Vox vota el candidat, nosaltres no el votarem. Això quedi clar.

¿Quines línies vermelles posa al PP per pactar?

El respecte a Catalunya, a la seva llengua, a la seva identitat i al país com a tal. I que passi per caixa. El PP ha fet sempre de l’anticatalanisme una font de vots, malgrat que en campanya vulguin fer-se els simpàtics.

Feijóo vol un model bilingüe a l’escola i recuperar el delicte de sedició...

Són línies vermelles. Amb la recuperació de la sedició, Feijóo demostra que viu ancorat al 2017. I, sobre el bilingüisme, que no han trepitjat una escola en dècades. No conec ningú que no sàpiga parlar o entendre el castellà, però conec molta gent que no sap i no parla català. Per tant, ¿quina és la llengua a protegir? Hi ha massa polítics amb bidons de gasolina i massa pocs bombers. Nosaltres som bombers.

¿Qui els utilitza?

Gairebé tots els partits. La CUP, Esquerra, Junts, el PP, Vox i Cs.

¿I el PSOE?

A dies. Els reconec els indults. Ha sigut una proposta atrevida i crec que cal felicitar-la.

Amb el PSOE i Sumar, ¿posa alguna línia vermella?

El populisme econòmic és una línia vermella. L’herència universal, per exemple, ¿el fill d’un multimilionari també ha de rebre 20.000 euros? ¿Igual que el d’una família sense recursos? ¿On és l’equitat? És populisme econòmic. No hi participarem.

Diu que el seu objectiu és «que passin per caixa». ¿Què significa?

Que Catalunya tingui el finançament que es mereix. El PSOE no ha tingut cap interès a modificar el sistema. És curiós. Pactant amb ERC era un bon moment. Si els responsables de liderar els últims anys fossin a l’empresa privada, faria temps que els haurien acomiadat.

¿La seva condició serà el traspàs de Rodalies?

Sí, però no donaríem la investidura només amb el traspàs de Rodalies. Seria només una petita part de tot el que està sobre la taula. Des de la disposició addicional tercera fins a altres deutes històrics. I la necessitat d’un nou model de finançament, en la línia del pacte fiscal. Tot això s’ha de complir. Una potencial investidura serà molt cara. L’única diferència de la nostra capacitat de negociació és que, per molt cara que sigui, està integrada dins de la lògica de la política.

Artur Mas va dir ahir que el dèficit fiscal és tan difícil d’arreglar com la independència.

No hi estic d’acord. Malgrat que és molt difícil, és més fàcil que la independència.

¿I com s’arregla?

Amb negociació política. La independència s’ha demostrat que no és factible.

Però llavors, ¿no exigirien cap solució al conflicte polític?

Hi ha un conflicte i s’ha de solucionar. Si hi hagués un referèndum pactat, hi estaríem totalment a favor. Però aquest escenari no és a sobre de la taula, almenys en el nostre planeta. Hem de dir la veritat als ciutadans i ser honestos, tot i que ens faci perdre vots.

¿Però sí que seria partidari de mantenir la taula de diàleg?

Som partidaris de qualsevol escenari de diàleg, evidentment.

Diu que votar Junts és bloqueig. Votar ERC, ¿què és?

És oposició i bloqueig, sobretot quan no guanya el PSOE. Amb les circumstàncies actuals, l’únic partit útil a Madrid, que és capaç de parlar tant amb els socialistes com amb els populars, és el PDeCat-Espai CiU. Junts ja ha dit que farà el mateix que ara: res. I ERC només té capacitat d’interlocució real amb el PSOE.

Ha valorat positivament els indults, però queda per resoldre la situació de Carles Puigdemont o Marta Rovira. ¿Hi ha d’haver algun tipus de solució política per a ells?

Els indults marquen el camí. Podrien ser una solució per obrir un nou temps. Quan la política vol, té capacitat real de transformar situacions com aquestes.

Puigdemont ha rebutjat l’indult.

És la seva estratègia. No hi ha res més a dir. Nosaltres els defensem perquè creiem que són bons per al país. Però el que afecti el seu camp personal, és ell que ho ha de decidir, no nosaltres.

¿Està sent un bidó de gasolina?

Sí... Hi ha molts bidons de gasolina encara en la política catalana i espanyola. Nosaltres som els bombers.

¿Hauria de rectificar?

Junts ha de rectificar moltes coses. Per començar, la primera seria baixar de la lluna de València i aterrar al planeta Terra.

Es presenta com el candidat del ‘postprocés’, però els seus eslògans són familiars: ‘la puta i la Ramoneta’, ‘el peix al cove’... ¿Hem retrocedit 15 anys?

Hem tornat a defensar coses que fa 15, 20 i 30 anys eren útils per a Catalunya. El mètode de CiU a Madrid, igual que el del PNB, em sembla el més útil per defensar els interessos de Catalunya. Som els del ‘peix al cove’ i la ‘puta i la Ramoneta’. No ens fa vergonya.

Màxims exponents de l’antiga Convergència com Artur Mas o Xavier Trias s’han deixat veure amb Junts en aquesta campanya.

Han triat intentar salvar el soldat Junts. ¿És legítim? És la seva opció. Els ciutadans són prou intel·ligents per veure si el discurs que fem nosaltres i el que fa Junts encaixa més o menys amb el que defensen l’expresident o l’exalcalde. Nosaltres som una generació que venim a obrir una nova etapa i no tenim vincles amb el passat.

¿L’han decebut?

Ni decebut, ni no decebut. Crec que el país té més problemes que salvar un partit, que és el que intenten ells. Sorprèn que Mas recolzi el partit que intenta fer el mateix que la CUP, que són els que el van enviar a la paperera de la història.

Després de trencar amb Junts, el PDECat es va quedar amb quatre diputats al Congrés, però les enquestes no els donen cap escó.

Si no pregunten per tu, és difícil aparèixer. Com a mínim, els mantindrem.

En el Parlament no van entrar. ¿Què li fa pensar que ara serà diferent?

L’actitud de la gent i la nostra, desacomplexada, de dir la veritat. En aquell moment, les mitges veritats formaven part del dia a dia de Catalunya. El procés era viu. Avui el procés ja no és viu. Diumenge donarem una campanada espectacular.

I si no, ¿el projecte quedarà enterrat?

No. En menys de cinc anys ocuparem la plaça de Sant Jaume.

Però ja s’ha intentat altres vegades...

El primer partit de Catalunya són els orfes. El partit que pot representar-los a tots som nosaltres.

Notícies relacionades

¿Què proposen per a Barcelona?

Pedro Sánchez aposta de nou

¿Es considera pujolista?

Totalment. Reivindiquem el llegat positiu del president Pujol com el millor president de la història de la Catalunya moderna.