«Però què hi fotrem, aquí?»

Que pocs dies abans del 23 de juliol el número dos per Girona es continuï preguntant «Què hi fotrem aquí?» dona una mesura bastant precisa del debat intern que suscita en la CUP la decisió de tornar a participar en les eleccions generals espanyoles. Les cares més visibles de la candidatura assumeixen les possibles contradiccions que això comporta i miren de justificar-les proclamant la necessitat de mantenir en totes les institucions, també al Congrés, un espai des del qual parlar d’independència, d’anticapitalisme, de drets i llibertats, de solidaritat i d’horitzons d’una vida millor. Més que com una eina per fer política, els candidats de la CUP s’ofereixen en aquests comicis com un altaveu de la mobilització i el conflicte. Es presenten amb el lema ‘Plantem cara’, de manera que no enganyen ningú.

Míting a Sants

Notícies relacionades

Trilerisme fiscal en època electoral

Històries de boxa

La seva condició de partit antisistema s’estén també, pel que sembla, al disseny dels actes de campanya. Avui celebren un míting a la barcelonina plaça de Sants; l’oradora principal és Mireia Vehí, que, com s’ha dit, en realitat es presenta per Girona. El cap de llista per Barcelona, Albert Botran, té altres menesters (divendres tancarà la campanya a... Girona), així que al seu lloc intervé la número dos de la llista, Laure Vega, amb la seva oratòria metralleta. També ho fan Samuel López, membre del col·lectiu de treballadors del transport sanitari Tècnics en Lluita, i el senegalès Papalaye, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants (‘aka’ Manteros), que aprofiten aquesta vocació d’altaveu de la candidatura cupera per parlar de les seves penes (importants, no dic que no) davant una seixantena de persones.

Completen el programa les actuacions del discjòquei bisbalenc Diego Armando DJ i del duo Oscar Wolf & Washboard Quico, que toquen les versions de clàssics del blues rural de fa un segle que sonen la mar de bé, tot i que, per plantejar una mínima objecció, potser resulten una mica extemporànies en un acte d’aquestes característiques. Es pot discutir la utilitat política de votar la CUP («Què hi fotrem aquí?»), però no que els seus mítings són els que ofereixen la millor música de la campanya.