ERC i Junts mantenen Sánchez en la corda fluixa

Però això no vol dir que no hi hagi moviments, i els telèfons no paren de sonar. ERC ha fet arribar a Sánchez la seva «gran incomoditat» davant el degoteig d’informacions sobre el cas Leire Díez i la imputació de Zapatero, amb el seu germà en ple judici i amb la seva dona pendent de la vista; sense oblidar que la sentència del cas Koldo no tardarà a arribar. «Els temps judicials es poden jugar en funció dels temps polítics, ja sabem com va això», diuen fonts republicanes, que fan valer la seva experiència acumulada per la judicialització del procés. Però admeten que, llegint els sumaris que assetgen el PSOE, els és molt difícil dilucidar què és ‘lawfare’ i què no ho és, i marquen cada vegada més distància amb el Govern davant els micròfons i les càmeres quan se’ls pregunta si veuen intencionalitat política darrere de les investigacions. La seva línia vermella és clara: no demanaran eleccions si no s’acredita un finançament irregular del PSOE.

Junts ha transmès un missatge similar a través d’ intermediaris. Des que es van aixecar de la taula de negociació a Suïssa, la interlocució no és tan fluida amb el PSOE. Ja han advertit que s’alineen amb el PNB, però, en canvi, no posen data a les eleccions. Creuen que Sánchez no aguantarà la pressió, però s’abonen al realisme i assumeixen que la cita electoral no està a la seva mà i que pactar amb el PP una moció de censura seria incomprensible per a bona part del seu electorat a Catalunya, tot i que sigui instrumental –només per convocar eleccions– i amb un aspirant pròxim als seus postulats. «Canviar corrupció per corrupció»,es pregunta un dirigent del partit de forma retòrica, i recorda que tota suma necessita l’extrema dreta de Vox.

El president Salvador Illa també ha aixecat el telèfon per posar-se a disposició del cap del Govern. Va ser el primer a sortir a tancar files amb ell i a demanar-li públicament que aguanti. Va voler tallar d’arrel les especulacions al món socialista i contenir el malestar d’alguns càrrecs intermedis del PSC. Illa raona que les eleccions municipals les guanyen els alcaldables, que no han de témer pel resultat a les urnes si han fet una bona feina porta a porta, i que Sánchez no està per la feina d’anticipar-se amb unes generals. Ja es veurà si l’ambient arriba a ser tan irrespirable com per fer-ho canviar d’opinió.

Els que segur que necessiten més temps són els postconvergents i els republicans. Junts espera l’amnistia per a Carles Puigdemont, i ERC, per a Oriol Junqueras, així que un avenç electoral frustraria la possibilitat de lluir la paternitat d’una mesura que segueix en mans dels jutges. Els republicans acaben de tancar el pacte de pressupostos amb Illa i els compromisos estrella passen per la continuïtat de Sánchez a la Moncloa. Sense ell, no hi haurà tren orbital, ni societat d’inversions, ni el traspàs efectiu de Rodalies.

Ja es van encarregar de ratificar en una comissió bilateral els detalls d’aquests traspassos perquè fos un acord entre institucions, i no entre partits, amb l’objectiu de poder assenyalar, en cas d’incompliment, que el PSOE no només no compleix amb el PSC, sinó que tampoc compleix amb Catalunya. Però un avenç electoral llastaria les virtuts de l’ acord i el convertiria en paper mullat.

Des d’Esquerra mantenen que la seva aliança amb el PSOE és «instrumental», que no és una qüestió de confiança en les files socialistes, així que tampoc es tracta de sentir-se «orgullosos» del que facin o deixin de fer, sinó d’una relació de conveniència. Un posicionament purament tàctica, per la qual cosa no faran res que faciliti un Govern del PP i Vox, perquè diuen que saben què és i què representa el PSOE, però també que la corrupció és «estructural» i que, amb un executiu «involucionista», Catalunya perdria encara més.

«[Els de Junts] poden dir missa, però no hi ha res que ho faci caure», admeten sobre les possibilitats que hi hagi una pinça contra Sánchez, recalcant que ell i només ell decidirà quin és el futur de la legislatura, així que l’estratègia de Junts és un «disbarat». «No esperem que el PSOE no ens falli, només esperem que compleixi, perquè ens és més útil, que els altres [PP i Vox]».

Notícies relacionades

Una firma imputada justifica pagaments al despatx fundat per Montoro

El 45% dels espanyols avalen la ‘prioritat nacional’ en les ajudes

Els postconvergents se senten amb les mans lliures i s’esforcen a diferenciar-se d’ERC perquè donen per fet que el PSOE no complirà el que continua pendent i perquè la seva estratègia a Catalunya passa pel desgast d’Illa. Però la principal diferència és que no se senten en absolut responsables que els populars i l’extrema dreta puguin arribar a la Moncloa –«que decideixin els ciutadans», al·leguen– tot i que abans d’una campanya electoral no volen que el comptador del Congrés sumi els seus vots als de Vox.

Els casos de presumpta corrupció continuen afectant el Govern, però ni ERC ni Junts volen ser còmplices ni de la gestió de Sánchez ni de la seva caiguda.