Claus | ¿Què passarà amb Carles Puigdemont? ¿Hi haurà euroordre?

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) s’ha pronunciat aquest dimecres sobre les demandes presentades per l’exmandatari contra dues decisions del Parlament Europeu. En primer lloc, la decisió del seu president finat David Sassoli de donar tràmit al suplicatori cursat en contra seu per l’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i després de la seva mateixa concessió per la Cambra. Una de les demandes està interposada per Puigdemont i també per l’eurodiputat Toni Comín, i a l’altra s’hi va afegir la també eurodiputada Clara Ponsatí. Aquests recursos serveixen per sol·licitar l’anul·lació d’actes de les institucions de la Unió Europea contraris als drets comunitaris. Puigdemont, Comín i Ponsatí no ho han aconseguit.

En una de les seves dues sentències, el tribunal europeu desestima la demanda presentada contra l’escrit del president del Parlament de 10 de desembre del 2019 que va respondre a la sol·licitud d’empara de la immunitat a Puigdemont i Comín per cridar l’atenció en el fet que la Cambra europea no podia considerar-los membres a falta que les autoritats espanyoles notifiquessin oficialment la seva elecció, cosa que no es va produir per no presentar-se al Congrés per acatar la Constitució. Tant Puigemont com Comín havien demanat que s’anul·lés aquesta decisió.

El Tribunal General considera que, mitjançant la decisió continguda en el seu escrit de 10 de desembre de 2019, el president del Parlament, en essència, va refusar implícitament comunicar al ple la sol·licitud d’empara de la immunitat de Puigdemont i Comín, però considera que, en qualsevol cas, aquesta decisió d’empara no podia produir efectes jurídics obligatoris, de manera que aquesta negativa implícita (igual que hauria passat amb una hipotètica decisió d’emparar la immunitat que s’hagués adoptat) no constitueix un acte que es pugui recórrer.

En una segona sentència, el Tribunal General rebutja els arguments de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra les decisions del Parlament que van conduir a admetre els suplicatoris i, per tant, suspendre la seva immunitat. En particular, les al·legacions referents al fet que el Parlament Europeu va incórrer en un error al concloure que el procés judicial no es va incoar amb la intenció de danyar l’activitat dels eurodiputats, que es presenten com a víctimes d’una persecució ideològica.

La resolució exposa que per arribar a aquesta conclusió, la Cambra europea es va basar en diversos elements, com que els fets imputats es van cometre el 2017, mentre que els diputats van adquirir la condició d’eurodiputats el 13 de juny del 2019. Van ser processats el 21 de març del 2018, és a dir, en un moment en què l’adquisició de la condició de diputat europeu «era hipotètica». Però, a més, segons els magistrats, a l’examinar un suplicatori de suspensió de la immunitat, no correspon al Parlament analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols, competència exclusiva de les autoritats nacionals. I tampoc el Parlament Europeu pot adoptar decisions d’empara de la immunitat amb efectes jurídics vinculants per a les autoritats judicials espanyoles

El Tribunal General també rebutja l’al·legat que el Parlament havia violat el principi d’imparcialitat i recalca que la designació del ponent encarregat del suplicatori de suspensió de la immunitat de Puigemont va ser designat per la Comissió d’Assumptes Jurídics «d’acord amb el torn d’igualtat de condicions». És irrellevant, entén la justícia europea, que aquest ponent estigui adscrit al grup polític europeu dels conservadors i reformistes, al qual pertany Vox.

Carles Puigdemont ha anunciat aquest dimecres a través d’un tuit que recorrerà les sentències del Tribunal General de la UE davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). «Res s’acaba, sinó al contrari. Tot continua. Presentarem recurs al TJUE i defensarem fins al final els nostres drets fonamentals, que són també els drets fonamentals dels catalans i els europeus», ha escrit en el missatge. «Cert que vam treballar durament per obtenir una altra sentència, però també estàvem preparant el camí a seguir en el cas que el resultat fos el que avui s’ha comunicat», ha precisat.

El recurs de cassació es pot interposar, limitant-se a les qüestions de dret, en un termini de dos mesos i 10 dies a partir de la notificació de les sentències. A partir de la seva interposició, el TJUE analitzarà els arguments i haurà de prendre una decisió, que tardarà uns mesos. Per tant, és possible que la decisió final es conegui a les portes de les eleccions europees, convocades del 6 al 9 de juny del 2024 als països comunitaris. Falta per saber si Puigdemont, Comín i Ponsatí tornaran o no a presentar-se a aquests comicis.

Amb les sentències del Tribunal General, el jutge Pablo Llarena ha vist reforçada la seva pretensió de mirar d’aconseguir la posada a disposició de la justícia espanyola dels eurodiputats fugits, per la qual cosa té de mans lliures per tornar a cursar euroordres contra ells per mirar d’aconseguir la seva entrega. La petició, aquesta vegada, es produirà pels delictes de desobediència i malversació en la seva modalitat més greu. Fonts jurídiques confien que la inclusió d’aquest il·lícit pugui facilitar una hipotètica entrega a l’estar inclòs entre els de corrupció.

D’altra banda, l’expresident català es veurà obligat a retardar la seva tornada a Espanya, almenys fins que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui els recursos que aquest mateix dimecres ha anunciat que interposarà per mirar de recuperar la seva immunitat. Amb aquesta resolució a la mà, Puigdemont té totes les paperetes per ingressar a la presó si visita Catalunya.