Divisió a Junts sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona

La presidenta del partit, condemnada per corrupció, Laura Borràs, ha sostingut reiteradament la seva posició contrària a pactar amb els partits «del 155». Ara guarda silenci però els dirigents que li són fidels consideren aberrant reeditar el pacte a la Diputació perquè donaria la imatge de Junts com un partit que es mou únicament pels càrrecs i que recupera l’esperit convergent autonomista. És més, pronostiquen que aquest acord amb el PSC generaria una abstenció independentista més gran en les pròximes eleccions generals del 23-J.

A davant hi ha els que consideren, com Trias, que seria «idiota» renunciar a la Diputació, quan ERC ja ha aconseguit desplaçar Junts de les de Tarragona i Lleida de la mà del PSC, i després d’haver perdut influència al sortir del Govern. La pèrdua de les diputacions de Tarragona i Lleida porta els fidels a Borràs a qüestionar la figura del secretari de política municipal, David Saldoni.

El mar de fons

De nou, la decisió sobre la Diputació de Barcelona posa sobre la taula del partit les –com a mínim– dues ànimes que conviuen en la formació en una mal dissimulada competència. Els que defensen que Junts ha de respondre a l’esperit del referèndum de l’1-O per sobre de qualsevol consideració de pactes, i menys amb partits com el PSC, batallen per agafar el timó i exercir posicions de confrontació, per exemple, en el que pugui passar després de les eleccions generals si el PSOE necessités els vots de Junts. Aquest col·lectiu denuncia que la política pactista de Trias i els moderats responen a «paràmetres antics» de «paleoconvergents» i no responen a la raó d’existir del partit.

Notícies relacionades

ERC i Junts, relegades a Terrassa a «projecció de ciutat» i «drets humans» en el nou ‘Govern Ballart’

Vilagrà critica a Junts «no estar a l’altura» i ser «tebis» contra l’extrema dreta de Ripoll

Davant, els que consideren que a Junts li falta reorientar la seva estratègia, tornar a situar-se com una força de govern, que gestioni el dia a dia de les institucions com una força útil, ja que no s’entreveu a curt termini una nova confrontació independentista com la de l’octubre del 2017.

La tensió interna és silenciosa i evita per ara convertir-se en guerra oberta. Des de fa mesos, els diferents reptes dels partits (aconseguir un congrés intern ordenat, sortir del Govern, preparar les eleccions municipals a tot Catalunya, configurar els pactes postelectorals i, ara, preparar les eleccions generals) han anat posposant un debat que els dos sectors consideren necessari, a tomba oberta, per respondre a la pregunta de la qual pengen totes les decisions com la de la Diputació de Barcelona: ¿Què vol fer Junts? «Tot això passa quan no hi ha rumb i la retòrica no va acompanyada d’estratègia», sentencia un exmembre del Govern.