Catalunya i la regió de Marsella impulsen una aliança de ports per reduir la contaminació dels creuers

Catalunya i la Regió Sud francesa (que engloba la PACB, és a dir, la Provença-Alps-Costa Blava) van teixir aquest dimecres unes línies comunes d’actuació, que es plasmaran en un acord d’associació, en tres eixos. Els dos primers eren sabuts, la sequera i l’hidrogen verd, en què els dos territoris són el punt d’entrada i sortida de l’hidroducte que ha d’interconnectar la península Ibèrica amb la resta d’Europa. El tercer camp d’associació és l’impuls d’una mena d’aliança de ports mediterranis perquè es faci front a la contaminació de manera conjunta. És a dir, les dues regions intenten evitar, així, que hi hagi altres territoris que, amb normatives més laxes atraguin el trànsit de la marina mercantil i, molt especialment, els creuers als seus ports, convertint-los, de facto, en ‘santuaris’ on protegir-se. És a dir, una crida a evitar el dúmping contaminant.

Si Catalunya té dues infraestructures molt castigades per la sobreexplotació creuerística, com són els ports de Tarragona i Barcelona, la Regió Sud compta amb tres damnificades: Toló, Niça i Marsella, segons va explicar el president de l’administració regional, Renaud Muselier.

Respecte a la sequera, la col·laboració parteix de la necessitat de traslladar informació i, en el cas de l’hidrogen, a la voluntat compartida que el pas de l’H2Med no es converteixi en una mena de ‘Benvingut, Mr Marshall’ és a dir, que els beneficis socials i econòmics passin de llarg. L’objectiu és que aquesta infraestructura paneuropea sigui, al seu torn, un potent generador de riquesa.

Ostatges creuerístics

En canvi, pel que fa a l’aliança de ports, la reflexió parteix de l’experiència de veure com cada port, en solitari, acaba sent ostatge de les multinacionals creuerístiques, que actuen a voluntat. En canvi, des de la unió, va assenyalar Pere Aragonès a la seu del govern regional francès, «s’evitarà que les empreses tinguin tot el poder».

El paper dels creuers com agents contaminants i la impotència de les administracions locals per posar-hi límit va ser, de fet, un dels eixos de campanya de les passades eleccions municipals a Barcelona.

Notícies relacionades

Colau alerta d’un increment constant de creueristes a Barcelona si no se’n limita l’arribada

ERC proposa crear un sistema específic d’atenció a víctimes d’abusos infantils en edat adulta

L’anunci del pacte d’associació, a la tarda, va completar la jornada d’Aragonès als voltants de Marsella. Al migdia havia visitat la planta Jupiter 1000, un projecte de demostració industrial de conversió d’electricitat, captada amb sistemes ‘verds’, en gas. Llançat el 2014 per GRTgaz, va entrar en funcionament el febrer del 2020. La instal·lació està situada a la població de Fos-sud-Mer (a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, la PACB), no gaire lluny d’on es preveia extreure l’aigua del Roine cap a Barcelona, en un transvasament en què la Generalitat convergent de principis de segle pretenia transportar anualment un flux de 600 hectòmetres cúbics.

El president va posar fi al seu periple amb una intervenció en la cimera ‘Demà el Sud. Els estats regionals de l’aigua’, organitzat per la Regió Sud. Aragonès, juntament amb Muselier i el comissari europeu de Medi Ambient, Virginjius Sinkevicius, que va entrar via videoconferència, van obrir la cimera. En la seva intervenció, el president va fer una mera descripció de la crisi hídrica que viu Catalunya, la «prova definitiva per als que fins i tot dubtaven de l’existència del canvi climàtic».