Colau alerta d’un increment constant de creueristes a Barcelona si no se’n limita l’arribada

Ada Colau continua posant la proa als creuers. El seu govern reclama des de fa temps que se’n limiti l’arribada a Barcelona i aquest dijous ho ha tornat a fer. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, han comparegut per alertar que el fenomen amenaça de multiplicar-se si no s’hi posa fre.

És una tesi que se sustenta en l’Informe d’externalitats del trànsit de barcos al Port de Barcelona, presentat en la compareixença i elaborat per l’Oficina Estratègica de l’Ambit Litoral i per Barcelona Regional. Per part d’aquests organismes, respectivament, han participat en la compareixença Jordi Campillo, coordinador de l’oficina, i Marc Montelló, director de sostenibilitat de Barcelona Regional.

Sanz i Badia han remarcat que des del 2015 el nombre de passatgers d’aquests vaixells ha crescut a un ritme anual del 7%, fins a arribar el 2019, l’any anterior a la pandèmia i un exercici en què les xifres del turisme van ser molt elevades, una xifra rècord de creueristes: 3,1 milions. En els moments de més afluència, la ciutat acull en un sol dia 25.000 passatgers de creuers. El cas, ha explicat Campillo, és que el nombre de barcos no creix des del 2010. Ronda els 800 per any. Però com que han incrementat l’aforament, sí que arriben a Barcelona més creueristes.

«L’objectiu és tenir les dades el més actualitzats possibles per establir una regulació que suposi una limitació com s’ha vist a Palma, a Dubrovnik o Venècia. Barcelona s’ha de sumar a aquest grup de ciutats», ha afirmat Sanz.

Una activitat «insostenible»

«L’informe fa una radiografia clara de la situació i deixa una cosa molt clara: el ritme actual de creixement de l’activitat turística és insostenible. Tant per motius mediambientals com per les aglomeracions, hem de posar límits», ha afegit la tinenta d’alcalde.

Campillo ha argumentat que el turisme torna «amb la mateixa virulència i intensitat que el 2019»: «Malgrat ser el 2022 un any de transició, hi ha dies de sis i set creuers a la ciutat». L’especialista ha recordat que un dels problemes és que els passatgers de creuers de trànsit, que passen unes hores a la ciutat, deixen prop de 50 euros per dia a Barcelona, mentre que els de barcos amb origen i destí a la capital catalana gasten entre 200 i 250 euros per jornada. Fins al 2019, ha prosseguit, hi havia més creueristes d’origen i destí. «Això ha canviat», ha afegit. També ha precisat que la majoria de creueristes no pugen de la Gran Via. El Gòtic, ha afirmat Eloi Badia, dobla la seva població en els dies de més presència de passatgers de creuers.

Més de 15.000

Montelló ha xifrat en 55 els dies a l’any que hi ha a Barcelona més de 15.000 creueristes. En un 40% dels dies n’hi ha més de 10.000, és a dir, de dos a tres creuers. Fins a la pandèmia, Barcelona era el port amb més visitants a Europa i el cinquè internacionalment.

Una cosa que també és rellevant, indica el govern de Colau, és que la temporada alta es concentra en els mesos que van de maig a octubre, període en què poden visitar la ciutat fins a 400.000 creueristes.

Un acord insuficient

Notícies relacionades

Colau insta per carta el Govern central, el català i el port a limitar els creuers

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Sanz ha dit que en vista de les dades, la limitació de terminals que es va acordar amb el Port de Barcelona el 2018 va ser «necessària però insuficient». Sobre la pressió que els visitants exerceixen en l’espai públic. Badia ha relatat que en els dies de temporada alta cal buidar les papereres de la Rambla 14 vegades al dia, quan que en altres espais no massificats es fa una vegada. El regidor ha remarcat que els creueristes «desembarquen amb lògica de ramat i fan un ús molt intensiu de l’espai públic».

Sanz ha anunciat que la setmana que ve es reunirà la taula sobre creuers que va demanar l’alcaldessa i en què a més de l’ajuntament participarà el Govern català, el Ministeri de Transports i el Port de Barcelona.