Sánchez fa coincidir la convocatòria electoral amb la seva presidència de la Unió Europea

Quan Pedro Sánchez miri de revalidar el seu lideratge a les urnes, el 23 de juliol, haurà sigut president del Consell de la Unió Europea ja durant gairebé un mes. Haurà fixat les prioritats de la seva presidència (autonomia estratègica oberta, Pacte Migratori, pacte energètic, o reforma de les regles fiscals, entre altres temes). No obstant, pot ser que sigui un altre president espanyol que hagi de portar-les a bon port.

L’anunci per sorpresa del socialista d’eleccions anticipades després de la debacle del PSOE en les autonòmiques i municipals d’aquest diumenge ha trastocat els plans que s’estaven conjuminant des de fa prop d’un any. La presidència semestral de la UE és una cita clau, especialment al ser «de tancament» (l’última abans de les eleccions europees). Tot estava preparat. Desenes de minicimeres de ministres de tota la Unió Europea per 24 ciutats espanyoles. Sánchez volia aprofitar la gran foto de l’Alhambra de Granada amb desenes dels líders més importants del món lliure (els 44 caps d’Estat i de Govern de la Comunitat Política Europea). Ja no podrà, perquè la seva revàlida es produirà molt abans del previst.

Els actes de la presidència de la Unió Europea ja estan en marxa. L’1 i 2 de juliol se celebra l’esdeveniment Inaugural i el traspàs del testimoni de la presidència sueca del primer semestre, segons el calendari de la Presidència de la UE que va avançar aquest diari. El 6 i 7 de juliol, es rep a l’Escola de Comissaris de la Comissió, que és el màxim òrgan intern polític i administratiu de l’òrgan executiu de la UE. El moment més substancial d’aquell primer mes és la recepció, el 6 i 7 de juliol, de l’Escola de Comissaris de la Comissió, que és el màxim òrgan intern polític i administratiu de l’òrgan executiu de la UE. Una cita clau, apunten fonts governamentals, entre altres coses perquè acudirà a Espanya Ursula Von der Leyen, la presidenta de la Comissió. El que havia de ser una trobada per acabar de perfilar la presidència de Sánchez del Consell, es converteix ara en una cita incerta. Von der Leyen no sabrà ara si haurà de lidiar amb l’actual govern de coalició PSOE-Unides Podem o amb un eventual nou del PP i Vox. Això genera desconcert.

Notícies relacionades

El PP veu «desesperació» en el cop d’efecte de Sánchez abans que li demanin que marxi

Sánchez avança les eleccions generals al 23 de juliol després de la debacle en autonomies i municipis

La cita més destacada pel Govern de Sánchez (ho destaquen tant públicament com entre bambolines) és la de la Unió Europea amb els països llatinoamericana de la CELAC (els 33 països de l’Amèrica Llatina i el Carib, que són tots els països del continent, excepte els Estats Units i el Canadà). Es dona la circumstància que es produeix tan sols cinc dies abans dels comicis, i en plena campanya electoral: el 17 i 18 de juliol a Brussel·les.

Sánchez no serà el primer president que hagi d’afrontar un procés electoral en plena presidència de la UE. Ja li va passar a Emmanuel Macron el 2022. Al president francès, a més, li va esclatar enmig del seu mandat la guerra d’Ucraïna, cosa que va trastocar tot el previst per al seu semestre. Però aquelles eren unes eleccions previstes. Aquestes, les que ha convocat Sánchez aquest 29 de maig, han suposat una sorpresa total a les cancelleries europees, que ara hauran de recol·locar-se davant el nou escenari.