Anàlisi

L’exmarit de Corinna assegura que la seva exdona i Joan Carles I van acordar repartir-se els 65 milions i que ella «es va quedar amb tota la pasta», per Ernesto Ekaizer

L’empresari britànic Philip Adkins ofereix la seva versió, amb el consentiment de l’emèrit des d’Abu Dhabi, en el nou documental que emet la plataforma SkyShowtime sobre la donació irrevocable dels fons procedents del rei saudita Abdulaziz el 2008

L’exmarit de Corinna assegura que la seva exdona i Joan Carles I van acordar repartir-se els 65 milions i que ella «es va quedar amb tota la pasta», per Ernesto Ekaizer
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Philip Adkins és el primer marit de Corinna Larsen. És un empresari britànic que va tenir amb ella una filla que viu als Estats Units, Anastasia. I té un paper rellevant com a contrapunt a les afirmacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre els fets que van conduir a la donació irrevocable de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que Joan Carles I, llavors rei d’Espanya, va fer els primers dies de juny del 2012 a Suïssa.

Adkins era conegut per la seva animadversió cap a la seva exdona, però la veritat és que la va acompanyar, a ella i a Alexander (fill del segon matrimoni de Corinna amb el príncep alemany Casimir zu Sayn-Wittgenstein), al safari que el llavors rei els va oferir a l’abril del 2012 a Botswana. És la primera vegada que Adkins revela el que sap del pacte dels 65 milions d’euros, segons una informació confirmada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

La documentació sobre aquest pacte és un document elaborat per l’advocat de l’aleshores rei a Ginebra (Suïssa), Dante Canonica. Es tracta d’una donació irrevocable sense contrapartides ni condicions per part de la persona que rep la donació, és a dir, Corinna. Va ser aquesta informació i els documents que la recolzen una part del material que va obtenir el fiscal Yves Bertossa al practicar una entrada i registre a les oficines de Rhône Gestión, a Ginebra, cap al 15 d’agost del 2018, i va descobrir que el rei saudita Abdulaziz havia transferit a una fundació de Joan Carles I anomenada Lucum, de Panamà, els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros).

Trucada davant les càmeres

Philip Adkins va accedir a la proposta de ser entrevistat per l’equip de Christian Beetz, Anne von Petersdorf, Georg Tschurtschenthaler, tots de la productora, Gebrüder Beetz Filmproduktion, i el periodista espanyol establert a Palma de Mallorca, Pedro Barbadillo.

Durant l’entrevista l’equip d’investigació va voler comprovar l’abast de la relació del rei amb Adkins –que ha avançat pagaments de factures d’hotel de Joan Carles I durant un viatge a Los Angeles– i l’exmarit de Corinna hi va accedir. Va trucar davant de les càmeres al telèfon mòbil de l’emèrit a Abu Dhabi, i Joan Carles I va contestar la trucada. Adkins va explicar al seu amic que l’equip volia comprovar fins a quin punt era cert que solien parlar gairebé cada dia. Joan Carles I va assentir amb rialles i li va seguir el joc. «Ja saps com són aquests alemanys», li va etzibar Adkins (Corinna zu Sayn-Wittgenstein va néixer a Frankfurt). De manera que quan va acabar el diàleg entre Adkins i Joan Carles I, immortalitzat davant les càmeres, va seguir el rodatge de l’entrevista.

L’esmorzar d’Adkins

Adkins, vestit amb una jaqueta americana i texans, va fer el següent relat: «Corinna tenia un gran interès pels diners i ella és molt, molt intel·ligent. Em va sorprendre quan em va demandar pel nostre divorci. Jo estava en un hotel Hyatt esperant el servei d’habitacions. Van trucar a la porta a les vuit del matí i vaig pensar que arribava l’esmorzar. Però era un advocat. El que em servia eren els papers del divorci. Em vaig quedar fred. Vaig preguntar a Corinna després què volia. ‘Dona’m un milió de lliures esterlines’, em va dir. M’agrada pensar que va ser així com ella va començar. Va cobrar el xec i es va enlairar».

Però va ser més concret sobre el pacte dels 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros): «Es va fer un acord entre Corinna i el rei. El rei saudita va fer un regal de molts diners a Joan Carles I, però Corinna va tenir la idea que podia ajudar i que es podia crear una estructura financera per protegir el capital del rei, com si fos una herència per a futures despeses de la Casa de Sa Majestat el Rei. Llavors, ¿què va passar amb els diners? Perquè els diners eren allà. Els fets són que ella es va acabar emportant la pasta. I els fets són que li havia promès al rei que la meitat de la suma [32,4 milions d’euros] seria per a ell. Aquest va ser l’acord que ella va proposar».

Adkins volia puntualitzar que la seva declaració era per dir-ho així oficial (acabava d’aconseguir davant la càmera el vistiplau i el reconeixement de la seva amistat amb Joan Carles I). I va assenyalar: «Em sento feliç de dir això en públic perquè se sàpiga». Un cub de Rubik

Notícies relacionades

«Em sento feliç de dir això en públic perquè se sàpiga». Un cub de RubikAmb tot, els aclariments de l’amic de Joan Carles I donen lloc a una interessant pregunta: ¿per què si es tractava d’un regal del rei saudita –l’anomenat ‘pure gift’, un regal sense contrapartides– Joan Carles I n’havia de compartir amb Corinna la meitat, ni més ni menys que 32,4 milions d’euros? ¿O és que Corinna havia tingut alguna intervenció perquè el rei saudita fes aquest regal? Perquè si es tractava, com va sostenir Joan Carles I, davant els executius del banc Mirabaud, d’un regal «entre germans», ¿què hi pintava Corinna?

El puzle dels 64,8 milions d’euros s’assembla cada vegada més a un cub de Rubik. En aquesta transferència financera els colors han estat substituïts per les mentides de tots els participants.